Sopa de peix

Hi han persones amb les quals et creues pel camí de la vida, d’una manera fogàs, però de les quals sempre més te’n recordes, com les guspires de la cua d’un cometa que va passar i que sempre més ens han quedat a la retina de la memòria. I una d’aquestes persones és la Clara, autora del llibre La cuina de la Selva (La Magrana), d’on us he tret les dues receptes de sopa de peix que us porto avui, les quals us transcric literal, on queda reflexada la cuina que feia la gent d’un temps i d’un país, que és el nostre, i amb uns gustos i unes menges que, com diu la Clara, a vegades ja ens semblen irrecuperables però que continuem elaborant i consumint dia rera dia.
Jo per aquestes quantitats de peix hi poso molta més aigua. Aquesta vegada pel fumet en vaig calcular tres litres i mig. Desitjo que us agradi!

Sopa de peix

“La sopa de peix seguia unes pautes de preparació pràcticament iguals a la resta de les sopes.
Per causa que poca gent de l’interior la tastava gaires vegades l’any, enguany encara aquesta sopa és rebuda en la majoria de les cases amb gent gran amb honors de plat de dia assenyalat, amb aires com a mínim dominicals.

INGREDIENTS
1 quilo de peix de roca
Cap de rap…
Una cabeça d’alls
Llorer
Un caluix d’api
Una pastanaga grossa
2 litres d’aigua
100 grs de musclus o petxines
1 vas de sofregit
4 llesques de molla de pa sec o 100 grs d’arròs i 100 grs de fideus

ELABORACIÓ
Es tractava de bullir peix de roca que solia variar segons el que es trobava al mercat i segons els pressupostos familiars. A l’aigua es posava una cabeça d’alls, una fulla de llorer, una pastanaga potser. Hi havia que hi afegia una branca d’àpit.
Una vegada bullits es guardaven aquells que tenien menys espina, es destriaven aquestes de la “carn” i es guardava.
El brou també es guardava, mentre s’acabava de daurar –no gaire-, un sofregit amb poca ceba. Si s’havien comprat musclos o petxines es feien obrir tapats en un pot a part i es guardava també el suc que havien generat.
Quan el sofregit era acabat s’escaldava amb el brou de peix i se solia colar. Llavors es feia reprendre el bull a: molla de pa, trossets de peix, musclos i petxines despresos de la seva closca, tot junt.
Se salava. Hi havia qui ho empebrava i també qui hi afegia uns brins de safrà torrat.


Sopa de peix de la Pepa flequera

Josepa Llorens era de Blanes però va viure molts anys a Tossa. Aquesta sopa que ella feia és una mostra més de la saviesa amb què les mestresses de casa sabien explotar recursos humils i treure’n gran partit.

INGREDIENTS
Per al brou:
1 quilo de peix
2 litres d’aigua
½ cabeça d’alls
½ pebrot
Una fulla de llorer
Per al sofregit:
3 grans d’all
½ tomata
3 branquetes de julivert
4-5 llesques de pa rodó
2-3 brins de safrà

ELABORACIÓ
Bullia ventresques i caps de peix i peix fort de roca amb grans d’all. Segons l’època hi posava pebrot (vermell o verd), llorer. Ho colava i guardava.
Si hi havia algun peix del qual es pogués aprofitar la carn, la triava pacientment.
En una cassola amb oli deixava sofregir a poc a poc all tallat ben petit, julivert i tomata (ben poca).
Tallava pa sec ben fi i el passava pel sofregit perquè quedés ros. Llavors abocava damunt el brou, tot debatent perquè quedés fi. Ho deixava bullir. Si hi havia safrà, el remullava i picava per afegir-l’hi.”