28.3.12

Carta al president {29-M}

Demà hi ha convocada una vaga general al nostre país, i això és una mala notícia.
Els que seguiu d’una manera més o menys continuada aquest bloc sabeu de bon tros que aquí també hi aboco molts dels meus sentiments, aquesta és la màgia d’escriure i, tot i que pensava fer aquesta entrada una mica més endavant, demà crec que és un dia que va molt més enllà de que els sindicats ens hagin instant a participar en la convocatòria de vaga, i decidim seguir-la o no.
Per mi serà un d’aquells dies que em fa sentir extraordinàriament trista, perquè em nego a pensar que no podem fer res davant la situació que estem vivint, em nego a pensar que hem de continuar aguantant la corrupció, el frau fiscal, els sous desmesurats de tots els càrrecs polítics, al desmantellament de l’educació i la sanitat pública, que em robin els meus somnis i els dels meus fills,... i que continuem actuant com si aquesta crisi no anés amb nosaltres. Jo faré vaga!

A continuació us deixo la carta que vaig enviar el dia 20 de març de 2012 al President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró.

Senyor Mas, vostè em va captivar. Encara recordo aquell fantàstic vídeo Candidat Mas, president Mas: compte enrere, una autèntica operació de màrqueting a cor obert, el mateix dia que prenia possessió del càrrec com a 129è president de la Generalitat de Catalunya, gràcies a tants catalans i catalanes que el vam votar. Senyor Mas, vostè ens va captivar.
Jo no tenia escrit en el meu full de ruta treballar a l’administració, aquell dia passava per davant d’un ajuntament i hi vaig entrar cercant feina, igual que en tantes altres ocasions en empreses de treball temporal, ho dic perquè sembla que els qui treballem a l’administració ja anem des de ben petits amb el temari sota el braç dient –jo de gran vull ser funcionari, com aquell que vol ser mestre, metge o pagès, buscant un sou i unes condicions de treball idíl·liques a ulls de la resta dels mortals. No senyor Mas, no, les coses no són així, almenys en el meu cas.
He treballat aquests darrers sis anys a l’administració, quatre a la local i dos a l’autonòmica, amb unes condicions de treball ni millors ni pitjors que a l’empresa privada, senzillament diferents, doncs tan d’un lloc com d’un altre me n’he endut moments de molta felicitat i moments molt tristos, més aviat decebedors. Quan vaig plegar de l’administració local per entrar a treballar a la Generalitat el meu poder adquisitiu ja va experimentar una forta davallada, però així ho vaig escollir, sempre acabes posant sobre la balança tots els pros i tots els contres i prens una decisió. Al cap de poc ja vaig viure la retallada del 5% de l’antic govern Montilla, i ara arriben vostès, amb la lliçó ben apresa, primer el 3%, ja el tenim coll avall, i ara la reducció del 15% de la jornada de tots els interins. Per cert, m’havia oblidat de donar-li un detall, sóc interina, concretament auxiliar administrativa nivell D12.
Doncs ara li demano que faci una reflexió, bé, si pot, sinó estic convençuda que té prou gent al seu voltant que ho pot fer perfectament per vostè. Miri quin és el sou brut d’un auxiliar administratiu, li resti la despesa que comporta fer cada dia més de 100 quilòmetres en cotxe per anar i tornar del lloc de treball i ara li resti el 15% del sou brut per la reducció de la jornada. Vostè viuria amb aquests diners? Vostè mantindria la seva família i la seva casa amb aquests diners? Senyor Mas, vostè en quin món viu? No troba que es podrien suprimir moltes altres despeses, si vol ni puc enumerar un munt, abans d’acomiadar a treballadors temporals, retallar els nostres sous i la nostra jornada laboral? Vostè ens està enviant a la ruïna, senyor Mas! Si li falten diners els demani als bancs, com fem la resta de les persones, estic convençuda que per un mòdic preu els hi deixaran.

Edició. Avui he vist un cartell anunciant una xerrada i hi deia: Això no és una crisi, és una estafa! I m'he quedat tot el dia amb aquest pensament, quanta raó tenia l'anunci.

23.3.12

Tarta de melmelada de poma

-Aquest és el nostre primer arbre –ha dit-. Celebrarem una cerimònia. Per això era tan important que fossis avui aquí. Aquest arbre continuarà creixent, independentment del camí que segueixin les nostre vides, i ens recordarà per sempre: la Rose i l’Eliza. En Davies estava llavors al meu costat, sostenint una pala petita.
-És el desig de la senyoreta Eliza que sigui vostè qui aboqui la primera palada de terra sobre les arrels de l’arbre, senyoreta Rose.
El desig de la senyoreta Eliza. Qui gosaria confrontar-se amb un poder com el seu?
-Quina classe d’arbre és? –he preguntat.
-Un pomer.
Ho hauria d’haver endevinat. L’Eliza sempre ha parat molta atenció al simbolisme,  i la poma és, al capdavall, la primera fruita.

El jardí oblidat
Kate Morton


L'altre dia, per un comentari que em va deixar una companya de la blogosfera, em vaig adonar que el fet que jo publiqui receptes del llibre 1080 recetas de cocina pot crear confusió i que algú es pensi que jo participi en el projecte 1080 fotos de cocina. No, jo no en formo part, només vaig fer-ne referència en la primera recepta que en vaig publicar, perquè em va semblar una idea fantàstica des del primer moment.

I ara anem pel que anava a explicar-vos en aquesta entrada.


Un dia estava davant l’ordinador i un dels meus fills em diu: –Fas servir el Photoshop? Això és per fer estafes! –Vols dir perquè la gent sembli més guapa? –No, per exemple quan en Pepe fa una entrada a un altre jugador, llavors els diaris retoquen la foto perquè el jugador que ha rebut l’entrada sembli que està fent teatre. M’encanten aquests moments, la manera com tenen els nens d’explicar-nos les coses.


Avui us deixo una nova recepta de la Montserrat Seguí, aquesta deliciosa tarta de melmelada de poma. La melmelada la tenia al rebost des de la tardor, d’unes pomes que ens varen regalar a la feina, doncs treballar entre pagesos té aquestes coses, i també us en deixo la recepta. Desitjo que us agradi!


INGREDIENTS
600 grs. de pomes
200 grs. de sucre
1 cullerada d’aigua

Pasta trencada:
200 grs. de farina
100 grs. de mantega o margarina
1 rovell d’ou
50 grs. de sucre
1 cullerada d’aigua
1 pessic de sal

ELABORACIÓ
Fer una pasta trencada dolça. Un cop feta, folreu-ne un motlle de tarda; talleu la pasta arran i farciu-la amb melmelada de poma freda.

Per a la melmelada de poma.
INGREDIENTS
1 quilo de pomes
½ kg de sucre

ELABORACIÓ
Coeu les pomes sense pelar-les, netes, tallades en quatre trossos i sense el cor, amb aigua suficient per cobrir-les. Quan ja siguin toves, escorreu-les i passeu-les pel passapurés. Poseu a coure el puré de pomes amb el sucre (només 300 grs. si s’ha de consumir aviat) i deixeu-lo coure a poc a poc uns 20 minuts, anant-ho remenant de tant en tant. Deixeu-ho refredar i ja podeu omplir-ne els pots de vidre.
Nota. Encara que la poma és una fruita dura, es podria fer, també, pel sistema que s’explica en les melmelades de préssec, albercoc, o cirera; es talla a rodanxetes molt primes, es van col·locant en un recipient amb el sucre i s’hi deixen tota la nit. En general es fa d’aquesta manera quan la fruita es pela.

Continuem amb la tarta.
De la pasta que us ha sobrat talleu-ne unes tires per a formar a sobre un enreixat. Mulleu les vores de la tarta perquè hi quedin enganxades les tires, i col·loqueu-ne primer unes de paral·leles; aneu tallant els trossos que sobresurtin; després d’una primera capa, mulleu les tires i col·loqueu una segona capa en sentit transversal. Pinteu-les per sobre amb rovell d’ou (reservat de quan heu fet la pasta), amb unes gotes d’aigua. Coeu-la al forn un xic fort uns 25 minuts.

19.3.12

Crema catalana {1080 recetas de cocina}

La crema
quan crema
no és bona crema.

Cal deixar-la reposar
i posar-la a la nevera
per fer postres l’endemà.

L’endemà fa un tel gruixut
que si se’l toca per sobre
sembla ben bé de vellut.

Dessota hi ha un mar molt dolç
que fa ben poques onades
i agrada a moltes i molts.

La crema
quan crema
no és bona crema

Miquel Martí i Pol


Avui és Sant Josep, i toca menjar crema de Sant Josep! I no és casualitat que per aquestes dates sigui tradició menjar-ne, sinó que és degut a que l’inici de la primavera la llet de les vaques i ovelles començava a ser més abundant  ja que aquestes havien criat, i també els ous eren més abundants a les cases de pagès ja que les gallines solien pondre més ous que durant els mesos més freds.


Avui us en porto una recepta de 1080 recetas de cocina de Simone Ortega. Totes les receptes de crema catalana són bastant semblants, però aquesta té la peculiaritat que abans d’abocar-la a la plata o plats individuals es passa per un colador de forats grans (xinés o passapurés), quedant així d’una textura una mica més fina. Desitjo que us agradi.


INGREDIENTS PER A 6 PERSONES
1 l de llet
8 rovells d’ou
10 cullerades soperes de sucre (6 per la crema, 4 per cremar-la)
La pell d’una llimona
1 branca de canyella
1 ½ -2 cullerades soperes de farina de midó (o de maizena)

En un cassó es posa la llet a bullir amb 4 cullerades de sucre, la branca de canyella i la pell de la llimona.
Mentrestant, en un bol de vidre es baten els 8 rovells d’ou amb 2 cullerades de sucre i la farina de midó (o la maizena). Es bat bé, i quan estigui tot ben barrejat i sense grumolls la maizena, s’agafa un cullerot de llet del cassó quan estigui començant a bullir (és a dir, quan es formen bombolletes al voltant del cassó) i s’aboca a poc a poc als rovells. Un cop ben desfet, s’aboca això en el cassó, s’abaixa una mica el foc i, sense deixar ni un moment de donar voltes amb una cullera de fusta, es deixa coure 5 minuts que cogui molt suaument.
S’aboca en una plata o en plats individuals, colant-la per un colador de forats grans (xinés o passapurés), i es deixa refredar. Es posa a la nevera almenys 1 hora abans d’utilitzar-la.
Quan es vagi a preparar per servir-la a la taula, s’espolsa bé amb sucre i amb una planxa de ferro o el ganxo d’una cuina de carbó es posa roent i es pressiona amb delicadesa les natilles perquè al sortir fum es formi caramel.
Això no es pot fer amb molta antelació, perquè es desfà amb la crema.

Nota. Es venen en els comerços unes planxes rodones, amb mànec, especials per cremar el sucre.

15.3.12

Croquetes de llenties {mètode Ruscalleda}

Les persones grans  no entenen mai res totes soles, i per als nens és molt pesat haver-los de donar sempre  explicacions i més explicacions.
El petit príncep
Antoine De Saint-Exupéry


Croquetes de què? de llenties! Si, si, de llenties! Quan vaig fer aquestes croquetes vaig fer un joc a taula, esbrinar de què eren. Jo crec que quasi és impossible encertar-ho.
Van agradar molt. Què molt? Moltíssim!
La idea sorgí mentre feia neteja, neteja de rampoines que corren durant temps pels armaris amb el perill d’acabar a les deixalles perquè ja han caducat. Vaig trobar un pot de llenties cuites que em va donar la meva mare feia temps, i barrinant entre què en podia fer i la proposta de La recepta del quinze d’aquest mes, van sorgir aquestes croquetes. Us les recomano!


INGREDIENTS
1 pot de llenties cuites (pes net 290g, pes escorregut 200g)
1 ceba
1 pastanaga
3 tomàquets no massa grossos
500 ml. de llet
3 rovells d’ous
100 grs de farina de blat
50 gr. de farina de moro (Maizena)
Sal, pebre blanc, oli extra verge d’oliva
3 clares, pa ratllat
Oli d’oliva (per fregir-les)

ELABORACIÓ
En una paella fonda o cassola adequada al volum de les croquetes que ens disposem a fer, i amb un fil d’oli extra verge, sofregir a foc lent la ceba i la pastanaga picada molt fina, uns 20 minuts. Tot seguit hi afegirem els tres tomàquets prèviament escaldats, pelats i ratllats. Quan tot plegat tingui un to lluent retirar-ho del foc.
Amb la picadora fer un puré amb les llenties juntament amb el seu propi suc.
En un bol a part mesclar bé amb una batedora de barnilles els 3 rovells d’ous, la llet, la farina, la Maizena, el puré de llenties, sal, un xic de pebre i un polsim molt petit de nou moscada.
Abocar la mescla del bol a la cassola on tenim el sofregit de ceba, pastanaga i tomàquet i, a mig foc, prosseguir la cocció, sense parar de remenar, fins que la mescla es converteix en una pasta fina i brillant, que per cocció i emulsió, per si mateixa es desenganxa de les parets de l’atuell on estem cuinant, 10 minuts,.
Només ens queda abocar la pasta de les croquetes en un atuell adequat, esperar que es refredi, donar-hi forma de croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb pa ratllat, i fregir-les amb l’oli d’oliva.

7.3.12

Coliflor amb beixamel {1080 recetas de cocina}

D’això ja fa uns mesos, mentre mirava entre els prestatges d’una llibreria vaig topar de nassos amb aquest llibre. No n’havia sentit a parlar fins llavors, fins que la Míriam, de El invitado de invierno, la Sandra, de La receta de la felicidad, i la Pamela, de Uno de dos, van engegar el projecte 1080 fotos de cocina, on, amb l’ajut d’unes fantàstiques col·laboradores, estan il·lustrant aquest receptari en què fins ara cap de les seves edicions ha arribat a les nostres mans amb fotografies de les receptes.

Durant aquest darrers mesos n’he anat fent algunes receptes, coliflor amb beixamel, crema catalana, patates guisades amb pebrots verds, flam clàssic, i que de mica en mica aniran veient la llum en aquest blog.

És un receptari fantàstic i alhora molt peculiar, amb unes receptes molt ben explicades, ideal per aprendre a cuinar. Algunes de les coses que m’han cridat l’atenció és que s’hi utilitza molt com a unitat de mesura les cullerades, i també la recomanació del vi ideal per prendre en cadascun dels plats. També us aniré transcrivint alguns tresors amagats com la nota del final de la recepta de la crema catalana:
Nota. Se venden en el comercio unas chapas redondas, con mango, especiales para quemar el azúcar.


Doncs bé, anem per la primera recepta, coliflor amb beixamel.


INGREDIENTS PER A 6 PERSONES
1 coliflor mitjana (1 ½ kg)
Suc ½ llimona
30 g de mantega
2 cullerades soperes d’oli
2 cullerades soperes de farina
½ l de llet freda
75 g de gruyère ratllat
Aigua
Sal

ELABORACIÓ
Es cou la coliflor en rams de la següent manera: es separen els rams de la coliflor i es pelen una mica els troncs perquè quedin tendres al coure-les. Es posa en aigua freda amb el suc de ½ llimona per remullar-la i netejar-la. En una olla s’hi posa aigua abundant i sal i quan bulli s’hi posa la coliflor, un raig de llet i es deixa coure destapada. Un cop tendre (es prova un tronc; per a una coliflor d’1 kg uns 20 minuts més o menys) s’escorre amb un colador gran amb compte perquè no es trenqui i es refresca amb un raig d’aigua freda; després s’acaba d’assecar sobre un drap net.
Un cop escorreguda, es col·loca en una plata de vidre o de porcellana resistent al forn.
En una paella s’hi posa l’oli a fondre amb la mantega, s’hi afegeix la farina i s’hi dóna unes voltes amb un batedor. S’hi afegeix llavors la llet freda, a poc a poc, donant voltes constantment. Es sala i es deixa coure uns 10 minuts. S’aboca aquesta beixamel per sobre la coliflor. S’espolsa amb el formatge ratllat i es posa al forn per gratinar.
Un cop ben daurada la beixamel, es treu i es serveix amb la mateixa plata.


Una curiositat! Mentre escrivia aquesta entrada, i llegint sobre Proyecto 1080, m’he adonat que la primera edició de 1080 recetas de cocina de Simone Ortega és de l’any 1972, any en què vaig nèixer :)

4.3.12

Pa de motlle {o el nostre pa Bimbo}

Que n’era, de cruel, envellir! Havia patit petits canvis sense adonar-se’n que no es podien aturar. El nèctar de la joventut desapareixia com per un sedàs els forats del qual es feien cada vegades més grans.
-I així, l’amic va passar a ser enemic –va murmurar l’Adeline al despietat mirall.

El jardí oblidat
Kate Morton


La troballa d’aquest pa és el resultat de la cerca d’una recepta per elaborar un pa semblant al pa Bimbo, més que res en l’aparença, tou i quasi sense crosta (els nens tenen aquestes coses), ja que en gust el supera per golejada. El vaig trobar al blog de la Sónia, L’Exquisit, del qual no cal presentacions, tots el coneixeu, i sinó ja feu tard, passeu-hi perquè és genial!


INGREDIENTS
750 grs. de farina de força
12 grs. de sal
9 grs. de sucre
15 grs. de llet en pols
15 grs. de llevadura seca de forner
38 grs de mantega
430 ml. d’aigua tèbia

ELABORACIÓ
Aquestes són les quantitats que ens proposa la Sònia de l’Exquisit per elaborar la recepta d’aquest pa manualment, però jo les vaig adaptar una mica per fer el pa amb la meva panificadora, i per tant vaig fer les parts proporcionals de tots els ingredients per a 500 grs. de farina.
Poseu tots els ingredients a la cubeta de la panificadora en el següent ordre: la farina, la mantega a trossos, el sucre, la llet en pols, la sal, la llevadura i l’aigua tèbia. Un cop tot dins seleccioneu el programa pa francès, i si no teniu aquest programa el de pa bàsic, el pes, en el meu cas 750 grs. i el tipus de torrat, jo acostumo a seleccionar sempre el torrat mig, i llestos, a esperar que la màquina faci la seva feina.

2.3.12

Pollastre amb gambes

Les persones més felices són les que estan enfeinades, perquè els seus caps no tenen temps per lamentar-se.

El jardí oblidat
Kate Morton


Per fer aquesta plàtera de pollastre amb gambes em vaig inspirar en dues receptes, la del pollastre amb gambes de la Mireia Carbó, que vaig trobar al blog Cuinetes, i el rostit barrejat de la Carme Ruscalleda que vaig fer per cap d’any. Desitjo que us agradi!


INGREDIENTS
12 gambes
3 tomàquets madurs
un pollastre tallat a octaus
1 ceba gran
una copeta de brandi
1 got d’aigua o brou
1 ramet d’herbes aromàtiques
oli d’oliva
sal
pebre
Per la picada: 12 ametlles i/o avellanes, 1 gra d’all petit i julivert

PREPARACIÓ
En una paella amb oli fregir les gambes i reservar.
En una plàtera per anar al forn i untada d’oli col·locar-hi els talls de pollastre. Repartir-hi les verdures netes i tallades a talls regulats entre els trossos de pollastre. Ha de quedar la plàtera plena i els productes plans, sense apilar res.
Amanir-ho per sobre amb sal i pebre negre, posar-hi el ramet lligat d’herbes aromàtiques i un fil d’oli d’oliva.
Entrar-ho al forn ben calent a 200º, durant 45 minuts. Durant aquest temps i amb l’impacte de la calor, el rostit prendrà color.
Treure la plàtera del forn, ruixar-ho amb el brandi, girar tots els talls i verdures, i enfornar de nou a 150º, durant 55 minuts més. Durant aquest temps, el rostit quedarà tendre, ros i al punt. Uns 5-10 minuts abans d’acabar la cocció del pollastre afegir-hi la picada i les gambes, perquè acabi de fer la xup-xup i els gustos quedin ben integrats.
Bon profit!


Feliç cap de setmana!