26.11.10

Trena de pasta de full farcida de tonyina


Aquesta entrada d’avui havia de ser una mica diferent del que és, ja que moltes vegades per més plans que facis la vida ja se n’ocupa ella de dir-te el que has de fer o el que has de deixar de fer.

Aquest passat dissabte havíem quedat una colla de blogs gironins per conèixe’ns personalment i compartir una bona estona junts, però al final per un motiu o per un altre no va poder ser i vam haver de deixar la trobada per una altra ocasió, que estic segura que serà molt aviat i molt millor que en aquesta ocasió. Moltes gràcies a tots i totes per haver-ho intentat.

Anem per la recepta!

La recepta que us porto la vaig fer la setmana passat un dia per sopar, la que va acompanyar al flam de coco de l’altra dia. La vaig veure penjada en diferents blogs i em va semblar una recepta perfecte per fer una sopar una mica diferent i sorprendre als de casa.

INGREDIENTS
1 ceba grossa
4 tomàquets madurs o conserva de tomàquet
3 llaunes petites de tonyina en conserva
1 làmina de pasta de full
1 rovell d’ou amb unes gotes d’aiga

ELABORACIÓ
Per farcir la trena ho he fet amb el mateix farcit de quan faig les crestes de tonyina.
Primer es posa la ceba tallada fina en una paella amb oli i es cou molt lentament fins que sigui ben transparent, confitada. Tot seguit s’hi afegeixen els quatre tomàquets prèviament escaldats i pelats i es cou tot plegat fins que s’hagi reduït el suc del tomàquet. En aquest punt es retira del foc, es passa pel passa-purés i s’hi afegeixen les tres llaunes de tonyina en conserva. Es mescla bé i es deixa fredar.
Tot seguit posem la làmina de pasta de full sobre una safata que pugui anar al forn i es posa el farcit de tonyina al centre, de dalt a baix, deixant un marge per a cada costat, en els quals hi anirem fent talls horitzontalment d’1’5-2 centímetre d’amplada. A continuació anirem creuant una tira de cada costat sobre el farcit de tonyina, com si fèssim una trena, ho pintarem amb un rovell d’ou batut amb unes gotes d’aigua i ho posarem a coure al forn.
Bon profit!

Flam de coco


Quan fas algun plat sempre intentes que agradi a tothom. Sempre hi ha qui no falla, que saps segur que li agradarà, però hi ha que saps que si modifiques una mica la cosa li pot arribar a agradar, fins hi tot et pot sorprendre perquè al final ha quedat fascinat amb el plat, encara que en principi creies que amb ell/a no triomfaries.
Doncs això és el que he intentat amb aquest flam, recepta del blog de la Gemma, La cuina de casa, i us he de dir que vaig triomfar. La qüestió era aconseguir que la textura del coco no es notés massa, ja que quan el barreges amb la llet, els ous i el sucre aquest acaba flotant i quan tombes el flam s’han format dues capes. Doncs bé, jo, que a vegades ‘tengo muchas luces’, vaig pensar que potser passant la barreja de la llet amb el coco hidratat pel colar xinés aconseguiria desfer-lo una mica més, però ja us ho podeu imaginar. Ja vaig aconseguir expreme’l força però no va acabar passant tot pel tub. Ara, com que no hi ha mal que per bé no vingui, doncs va quedar d’un gust finíssim i si, vaig aconseguir que agradés a tothom, fins hi tot al llepafils del meu fill petit.

INGREDIENTS
500 ml de llet
100 grs de coco ratllat
4 ous
100 grs de sucre
Pell de llimona
Caramel líquid

Per una banda posem al foc la meitat de la llet juntament amb la pell de llimona i li fem arrencar el bull, i per una altra la resta de la llet amb el coco ratllat perquè aquest s’hidrati. Mentrestant deixatem els ous juntament amb el sucre. Quan la llet bulli la colem i l’aboquem a la barreja dels ous i el sucre, i també hi afegim el coco hidratat amb la resta de la llet. Caramelitzem un motlle que pugui anar al forn i ho fem coure al bany maria durant una hora, més o menys, fins que veiem que el flam ja és prou consistent.

Bon profit!

22.11.10

Pastís Sant Marc

Els pares fa 50 anys que es van casar! Això si que és tota una vida, i un bon motiu de celebració i una ocasió perfecte per fer un bon pastís.
Quan la Gemma de ‘La cuina de casa’ va publicar el pastís Sant Marc de seguida la vaig guardar com una recepta 5 estrelles i que algun dia m’agradaria provar de fer, encara que em semblava que estava molt per sobre de els meves possibilitats. Però com que aquesta vegada havia de ser molt especial vaig decidir llençar-me a la piscina i anar a per totes, així que em vaig posar en contacte amb la Gemma per demanar-li uns quants consells, doncs disposava de poc temps i veia que tenia davant meu una recepta amb molts de passos i volia saber quina era la millor manera d’organitzar-me. Moltes gràcies Gemma, al final no va caler congelar-lo!
El divendres vaig fer el pa de pessic, un pa de pessic realment sorprenent que us aconsello que el proveu de fer. Per mi el millor que he fet mai. El dissabte a la tarda vaig fer la gema, que ben tapada amb film transparent que toqui la gema es va guardar perfectament dins la nevera (un consell d’en Kike i la Txell de ‘La cuina vermella’), vaig preparar la barreja de nata, sucre i xocolata perquè reposes tota la nit i poder muntar la trufa l’endemà, i també vaig deixar apunt l’almívar ben tapat dins un pot. Doncs el diumenge només em quedava muntar la trufa, la nata i partir el pa de pessic en tres pisos per acabar de muntar el pastís Sant Marc amb la gema i les ametlles filetejades.
Estic molt contenta amb el resultat final, tant d’aspecte, mai m’hagués imaginat arribar a aquest nivell ;-), com de gust, BONÍSSIM!!!
Doncs anem per feina!


























INGREDIENTS
1 pa de pessic (les quantitats són per un motlle de 18 cm, encara que jo el que tinc és de 22 cm i no m’ha sortit malament, només que els capes han sigut una mica més fines)
150 ml d’almívar
300 grs de gema
250 grs de trufa
250 grs de nata muntada amb 25 grs de sucre
ametlla filetejada

PA DE PESSIC

Ingredients:
3 ous
100g de farina
100g de sucre
Ratlladura de llimona

Elaboració:
Separar els rovells de les clares i batre els rovells amb la tercera part del sucre fins que doblin el volum. Muntar les clares amb la resta del sucre i afegir-les suaument als rovells. Tot seguit afegir la farina tamisada i la ratlladura de llimona a la mescla anterior i abocar-ho dins un motlle untat amb mantega i enfarinat i coure uns 25 minuts a 180º.

ALMÍVAR

Ingredients:
100ml d’aigua
100g de sucre
Gotes de suc de llimona
Licor

Elaboració:
Posar l’aigua, el sucre i unes gotes de llimona en un cassó i coure durant 5 minuts. Fora del foc afegir un rajolí de licor.

GEMA

Ingredients:
215g d’ou
215g de sucre (el mateix pes en sucre que d’ou)
15g de Maizena
90g d’aigua

Elaboració:
Batre una mica els ous i barrejar-los amb l’aigua. Passar per un colador fi. Tot seguit barrejar el sucre amb la Maizena i unir les dues mescles i posar-ho en un cassó al foc remenant contínuament fins que s’espesseixi. Abocar sobre una plata ben grossa o sobre el marbre per tal que es refredi ràpidament. Tal i com us he dit, si es vol fer la gema un dia per l’altra guardar a la nevera tapat amb un film transparent que toqui la gema.

TRUFA

Ingredients:
40 grs de xocolata al 70%
200 grs de nata per muntar
20 grs de sucre

Elaboració:
Trossejar la xocolata. Escalfar la nata amb el sucre i barrejar fins que es dissolgui el sucre. Abocar la nata calenta sobre la xocolata trossejada i remenar bé fins que es fongui tota la xocolata. Deixar refredar a la nevera, millor d’un dia per l’altre. Muntar amb les varilles elèctriques com si fos nata muntada.

MUNTATGE DEL PASTÍS

Tallar el pa de pessic en tres pisos. Mullar amb almívar el primer pis i escampar-hi la trufa per sobre. Cobrir amb el segon pis, mullar-lo amb almívar i escampar-hi la nata muntada per sobre. Cobrir amb el tercer pis de pa de pessic i mullar-lo amb la resta d’almívar. Cobrir tot el pastís i les parets del voltant amb la gema, allisar bé la part superior i enganxar l’ametlla filetejada per tot el voltant.

Bon profit!











Trufa


INGREDIENTS 
40 grs de xocolata al 70%
200 grs de nata per muntar
20 grs de sucre

ELABORACIÓ
Trossejar la xocolata. Escalfar la nata amb el sucre i barrejar fins que es dissolgui el sucre. Abocar la nata calenta sobre la xocolata trossejada i remenar bé fins que es fongui tota la xocolata. Deixar refredar a la nevera, millor d’un dia per l’altre. Muntar amb les varilles elèctriques com si fos nata muntada.

21.11.10

Gràcies, de tot cor!

Sempre trobo un moment per ficar-me a la cuina, i molts d’aquests moments més em convindria descansar una mica, però la cuina per mi també es transforma en una forma d’evasió, un gaudir, i que fins hi tot en els moments de més esgotament m’emplena de satisfacció, bé, quan les coses surten com una vol, sinó el moment és nefast, encara que després ja passa i veus que també ha sigut profitós.

Doncs ahir era un dia d’aquests, estava cansada, molt cansada, però com que disposava de dues hores abans en Marc no acabés l’entrenament i l’hagués d’anar a buscar, vaig pensar que tenia temps suficient per fer unes magdalenes per avui esmorzar els nens a l’escola, i era l’ocasió perfecte d’estrenar el motlle de cors que em va regalar la Maria Àngels de Visc a la cuina a l’AIG 2010. I realment, tot i el cansament, va valer la pena posar-se a la cuina i veure el resultat tant vistós d’aquestes magdalenes 100% integrals. La recepta ja l’havia fet, la trobareu aquí, però són tant bones que sempre ens venen de gust.

Moltes gràcies Maria Àngels, de tot cor!




18.11.10

Ñoquis? O un exèrcit a la meva cuina?

Fa goig veure com cada mes les Cooking Challenger publiquen la seva recepta, i quan la Beatriz (Tu eres el chef) i la Sílvia (Food & Cook) van començar amb el Círculo Whole Kitchen vaig pensar que estaria bé apuntar-s’hi, així provaria noves receptes, que provablement jo mai hauria cuinat, i seria també un altre motiu per compartir amb vosaltres els plats que es couen a la meva cuina i es mengen a la nostra taula.

Doncs som-hi! Aquest mes de novembre és la meva primera participació, tant del Círculo dolç com salat, i avui és dia de publicació de la recepta salada: ñoquis!!!
Mai havia sentit a parlar d’aquest plat i davant meu se’m presentava tot un repte, i realment ho ha acabat siguent, perquè m’ha costat molt formar els ñoquis, amb la patata, l’ou i la farina, no tinguent gaire clar quina havia de ser la seva forma final, i a mesura que n’anava fent la pasta cada cop era més tova, més enganxosa i menys manejable, i ells, impunents des de la safata, em miraven desafiants com un autèntic exèrcit a la meva cuina, intentant resistir contra tot pronòstic al seu destí final.
I aquest havia de ser el resultat final? perquè continuu mirant-me’ls i encara no ho tinc clar, i a més a més tenien un gust horroròs de farina crua! perquè quan pugen a la superfície ja estan cuits, no? o només és una extratègia més per salvar-se d’una mort anunciada? I així va ser com finalment els ñoquis se’n van anar per una banda i la salsa per l’altra.

Doncs res, que no vaig passar de la recepta base, que havia d’anar acompanyada d’una salsa de tonyina que finalment va fer les seves delícies amb unes magnífiques crestes.

INGREDIENTS
1 quilo de patates
1 ous
300 grs de farina
sal

PREPARACIÓ
Vaig bullir les patates amb pela i un cop cuites i pelades les vaig passar pel passapuré, hi vaig incorporar l’ou i la farina, a poc a poc, i ho vaig salar. Sobre la superfície de treball, lleugerament enfarinada, ho vaig començar a treballar, no excessivament, fins a obtenir una pasta fina i homegènia, llesta ja per anar confeccionant els ñoquis. I aquí va començar el desastre, que va acabar amb la meitat de la pasta a les deixalles.

De totes maneres, com a vot de confiança, en tinc una bossa congelada per dona’ls-hi una nova oportunitat, i esperem que amb la proposta dolça hi hagi més sort.










16.11.10

Pastís de poma engrunat


La primer vegada que vaig topar amb tots vosaltres, però que encara no sabia que ereu vosaltres, va ser a través del meme cuinar és senzill, tot buscant informació de la Montserrat Seguí, i recordo perfectament que aquesta també va ser la primera recepta que vaig trobar, de la Glòria i en Josep de El Café de Nit. No l’havia fet mai i ens ha agradat molt, així torno a reemprendre el repte Cuinar és senzill, que fa temps que el tinc una mica abandonat.

INGREDIENTS
300 grs de farina
2 culleradetes de llevat en pols
140 grs de margarina o mantega
1 ou
125 grs de sucre
Vainilla en pols
2 pomes grosses
1 llimona
50 grs de nous
50 grs de panses de Corint

ELABORACIÓ
Poseu la farina formant una corona damunt el taulell; al mig poseu-hi la mantega, l’ou sencer, 100 grs de sucre i la vainilla en pols (un quart de culleradeta): treballeu-ho primer amb la forquilla i després seguiu amb les mans, fins que estigui tot unit (queda una mica consistent). Separeu-ne una quarta part.
L’altra part, estireu-la amb el corró i col·loqueu-la en un motlle rodó o quadrat d’uns 22 cm, untat, deixant-la com una capsa; ratlleu-hi a dins directament una poma, i escampeu-hi per sobre les raspadures de la meitat de la llimona i la meitat de les nous, tallades a trossos petits. També podeu posar-hi 50 grs de panses de Corint; escampeu-hi ½ cullerada de sucre; aleshores ratlleu-hi l’altra poma, l’altra mitja llimona, poseu-hi les nous que queden i mitja cullerada més de sucre. Tot seguit aneu esmicolant la quarta part de pasta que heu separat abans, escampeu aquestes engrunes per damunt de tot el pastís.
Coeu-lo la forn, a temperatura regular, aproximadament una hora. Quan ja sigui fred emposimeu-lo amb sucre de llustre.







14.11.10

Llenties


No tinc temps de veure gaire la televisió però aquest estiu vaig enganxar un tros, ja a les acaballes, del programa que feia a TV3 en Gaspar Hernández, presentador del programa de Catalunya Radio ‘l’ofici de viure’ i autor del llibre ‘el silenci’, i que ara no recordo com es deia el programa de la televisió, i em va quedar gravat el que va dir un senyor que va sortir-hi, que si comences el dia corrents acabes corrents tot el dia, i és ben cert, perquè això és el que em va passar el passat cap de setmana, vaig sortir ja corrents el dissabte al matí de casa i tot el cap de setmana només vaig corre, corre i corre! Però és que toca una mica els nassos que després d’aixecar-se cada dia a les 6 del matí per anar a treballar, el dissabte i el diumenge t’hagis d’aixecar també a les 6 o a les 7 per portar els teus fills a jugar a futbol, però és clar, què no fan uns pares pels seus fills? Perquè després, et venen diguent, mig en serio i mig en broma, i el sacrifici que han hagut de fer els pares d’en Marc Marquez perquè el seu fill arribi a ser campió del món? Ah! i ara mateix em ve a la memòria aquell anunci del Cola-Cao amb la mare de l’Àlex Criviller amb la tassa de llet a peu de pista mentre el seu fill donava voltes i més voltes amb la moto al circuit. Res, tornant al programa de TV3 i les seves recomanacions, serà qüestió posar el ‘pib-pib’ del rellotge cada hora i fer 10 respiracions profundes i anar somrient per la vida ;-), i sort que a taula hi podem trobar plats com aquest que ens reconforten i ens carreguen d’energia.
La veritat és que aquestes llenties, o més aviat semblants, em van cridar l’atenció perquè portaven moniato, les vaig trobar per algun blog fa uns dies i ara no ser quin era. Espero que la seva autora em perdoni el ‘despiste’.

INGREDIENTS
1 porro no massa gros
1 pastanaga
1 ceba
1 moniato
200 grs de llenties
3 xoriços no massa grossos
caldo vegetal o aigua
llorer

PREPARACIÓ
Posarem a sofregir en una olla el porro, la pastanaga i la ceba tallat tot ben petit. Quan comenci a agafar color hi incorporem els xoriços, que ja haurem fregit prèviament en una paella a part, tallats a rodelles i aquestes tallades també per la meitat. Hi afegirem les llenties, prèviament remullades o no, segons el tipus que escollim, una fulla de llorer i el caldo ben calent que les cobreixi. Si cal, durant la cocció, hi afegim caldo perquè les llenties se l’aniran veguent. I llestos! Bon profit!

11.11.10

Codonyat

Si fos escriptora estic segura que m’inspiraria molt més a última hora del dia que no pas a aquesta hora del matí. No us passa mai que durant la nit penseu sobre el que podrieu escriure l’endemà, fins hi tot ja tens les paraules exactes que vols vomitar sobre el paper, i a l’endemà se t’ha oblidat tot completament, fins al punt de no recordar ni el tema? Doncs això és el que m’ha passat avui. Porto una hora intentant recordar de què carai us volia parlar i no hi ha manera. He escrit tot la recepta i encara hi rumio…
Si, que ahir, mentre acabavem de sopar, van començar a TV3 el programa ‘No me la puc treure del cap’ (o alguna cosa així!?), i que no l’havia vist mai perquè normalment recollim veles més aviat, i m’hi vaig quedar ben encantada. La canço era ‘boig per tu’ de Sau i em van venir un munt de records... Si em preguten mai per la cançó de la meva vida us diria que és aquesta, bé, de fet tot el disc ‘Quina nit’. No ser perquè hi han moments de la teva vida que recordes molt més clarament que d’altres, i un és aquell any 1991, l’any del boig per tu, en què quasi hi vam perdre el seny!;-)

I anem per la recepta. Feia almenys deu anys que no feia codonyat. Aquesta vegada he triar la recepta del llibre ‘Cuinar per ser feliç’ de la Carme Ruscalleda. De gust ha sortit molt i molt bo i el procés m’ha agradat molt, en qué es fan bullir els codonys tallats a 1/8, es passen pel passapuré i llavors ja es posen a coure juntament amb el sucre. Les altres vegades que n’havia fet ho triturava tot junt, codonys i sucre, amb el minipiver a mitja cocció i el que he trobat és que quedava una pasta molt més fina que aquesta vegada.

INGREDIENTS

2 quilos de codonys
1 llimona
Sucre (aproximadament per 1500 gr., caldrà pesar la fruita neta i cuita)
Aigua mineral per a la cocció

LA PREPARACIÓ
Tallar els codonys a 1/8, perlar-los i retallar-ne els interiors amb les granes. Mantenir els talls de codony dins d’un atuell ben coberts d’aigua i el suc de mitja llimona.

ELABORACIÓ DEL CODONY (aproximadament 45 minuts de cocció)
1. Posar a bullir en una olla els talls de codony nets i polits ben coberts d’aigua mineral. Han de coure uns 15 minuts per quedar ben tous.
2. Escorre’ls i pesar la quantitat de fruita cuita. Passar els codonys cuits pel passapuré per convertir-ho en un puré fi.
3. Posar de nou a coure en una cassola el puré de codonys amb el mateix pes de sucre. Per exemple: 1.500 grs de carn de codony cuita, doncs 1.500 grs de sucre.
4. S’ha de coure a mig foc i s’ha d’anar remenant sovint; atenció: no us cremeu perquè esquitxa. Li cal una cocció d’uns 30 minuts, tot depèn de la humitat de la fruita. Jo vaig necessitar més temps de cocció. La pasta està al punt quan en remenar notem que és una pasta lligada i es desprèn de les parets de la cassola.
5. Un cop cuit, ràpidament es col·loca dins d’una terrina de porcellana o de vidre folrada amb paper siliconat. Si el recipient té tapa es tapa amb aquesta o sinó amb el mateix paper silicionat i es guarda a la nevera. (Un codonyat ben cuit i tapat es guarda molt bé a la nevera a +3º, tranquil·lament durant almenys 6 mesos).



10.11.10

Ha arribat el meu AIG!


Ha arribat el regal del meu Amic Invisible Gastronòmic! Abans d’ahir, quan vaig tornar de treballar, tenia a la bústia una notificació de correus que havia de recollir un certificat, i de seguida vaig pensar que per fi havia arribat el meu AIG!
Com que ahir tenia una sessió formativa i no havia de ser-hi fins les 10 llavors tenia temps suficient de passar abans per correus i recollir-lo, però els meus fills, quan van saber que ja podia haver arribat, em van deixar instruccions ben clares de no obrir cap paquet fins que ells arribessin de l’escola. La il·lusió era tremenda!!!
Jo em vaig apuntar a l’AIG nacional i rumiava des d’on ens podia arribar el nostre amic invisible, si des d’Andalucia o bé de Galícia, del País Basc o d’Extremadura, no ser, sempre el primer que penses és que pot venir de lluny i d’algun blog encara desconegut, com al que em va tocar a mi. Doncs res amics, des de la mateixa immortal GIRONA!, al costat de casa, i d’un blog més que conegut, com aquell qui diu com de la família, el VISC A LA CUINA de la Maria Àngels. Moltes i moltes gràcies Maria Àngels, i sobretot per la carta i la postal, són realment fantàstiques, i ja pots comptar amb mi per organitzar quan vulguis la trobada gironina de blocaires gastronòmics, i com que he tingut el privilegi de comptar amb un AIG del costat de casa també hi pots afegir una bona berenada quan et vagi bé.
Doncs apa, aquí us deixo amb els meus fantàstics regals, com podeu veure ideals per a la reina de les magdalenes!

2.11.10

Panellets

Puc dir que fins ahir podia comptar els panellets que havia menjat en tota la meva vida amb els dits d’una mà. Primer que a casa sempre s’han considerat unes postres impossible de comprar, llavors que la meva mare en pastisseria no ha passat mai de la coca de iogurt, el flam Potax i la crema catalana Royal, i que a mi mai m’ha cridat l’atenció fer-ne perquè els pocs que havia tasta no m’havien fet massa el pes. Doncs res, que han passat els anys i mai m’hi he embrotit les mans, fins aquest any, en què els meus fills van arribar un dia a casa amb la brillant idea de que volien fer panellets. I com que en qüestió de cuinar mai els hi dic que no, doncs aquest any per Tots Sants menjaríem panellets. Després de deliberar entre varies receptes, algunes amb patata i d’altres sense, finalment ens vàrem decidir per aquesta de la Carme Ruscalleda, del seu llibre UN ANY amb Carme Ruscalleda. Molt i molt bons, tota una temptació! Nosaltres en vàrem fer de pinyons i de coco però la Carme en proposa també de codonyat, farcits de coco, de tomàquet i de xocolata.

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES
500 grs d’ametlles en pols
350 grs de sucre
150 ml d’aigua mineral
1 clara
200 grs de pinyons
200 grs de codonyat
200 grs de coco ratllat
2 rovells d’ou

PREPARACIÓ
1. A dins d’una cassola ampla, poseu-hi el sucre i l’aigua. Feu-li arrencar el bull. Aboqueu-hi la pols d’ametlla; s’ha de remenar, fins que la pasta cogui i es desenganxi de la cassola. Deixeu-ho refredar.
2. Incorporeu a la mescla la clara d’ou sense muntar, tot remenant bé. Deixeu reposar la pasta unes dues hores a la nevera.
3. Dividiu la pasta mare en tres parts.
ELS DE PINYÓ
D’una de les parts de pasta, formeu boles petites i regulars i arrebosseu-les amb els pinyons; la pasta mare és suficient enganxosa per retenir els pinyons ben apretats. Col·loqueu-los en una plàtera de forn sobre paper de fornejar siliconat i pinteu-los amb el rovell d’ou, diluït amb un rajolí d’aigua. Poseu-ho al forn, prèviament escalfat a 200º. (Orientatiu: uns 6 minuts)
ELS DE CODONYAT
Una altra de les parts de la pasta mare, estireu-la amb el corró, entre dos papers de forn siliconat, aconseguiu un gruix d’1 cm. Col·loqueu-hi, de llarg a llarg, una tallada gruixuda de codonyat, com una barra d’1 cm de gruix. Emboliqueu el codonyat amb la pasta fina. Quedarà com una barra llarga i farcida. Arreboseu-la amb sucre i talleu-la a trossos d’1’5 cm. A partir d’aquí, enforneu-los com els de pinyó.
ELS DE COCO
L’última part de pasta mare que ens queda, amasseu-la amb el coco ratllat. Feu-ne boletes en forma rodona o en punta com un bolet. A partir d’aquí, com abans.