24.4.13

Crema de xampinyons + {neighbours}

Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca. Quantes i quantes vegades m’he repetit aquesta dita aquests últims dies. De veïns n’hem tingut de moltes menes, han entrat i han sortit de les nostres vides deixant records amb moltes avinences i amb alguna que altra desavinença, sempre fruit de la convivència veïnal. La veritat és que hem viscut temporades memorables amb alguns veïns. Però n’hi ha uns que fa dinou anys que ens aguanten, ja no només pel sol fet de que nosaltres vivim a dalt, sinó perquè durant els últims temps i sempre han sigut com un puntal del nostre dia a dia, d’aquells que sense que te n’adonis hi són, invisibles però sempre presents, no cal cridar auxili, el millor servei d’emergències domèstiques. Gràcies, gràcies pels innumerables cables, impossibles de llistar, però que ens han fet la vida una mica més fàcil i bonica!


I tornant a la cuina, últimament en la recerca de receptes acudeixo molt al mestre Arguiñano, sempre penso que en el seu receptari hi trobaré aquella recepta més bàsica feta de qualsevol ingredient, i no m’equivoco. Recordeu la recepta de sopa d’arròs amb pollastre i verdures? Doncs un bon exemple. Aquesta crema segueix molt la mateixa línia, una recepta molt similar però feta amb xampinyons, però aquesta és de Bruno Oteiza, un altre cuiner que col·labora amb les seves receptes a la web Hogarutil.


INGREDIENTS
½ quilo de xampinyons
1 pit de pollastre
Una carcassa de pollastre

4-6 porros
1 ceba
2 grans d’alls
3 cullerades de farina
300 ml de llet
Aigua
Oli
Sal
Pebre
Julivert

ELABORACIÓ
Fem un brou posant dins una olla ràpida el pit i la carcassa de pollastre, la ceba tallada a quarts, els grans d’all, una branca de julivert i la part verda d’un porro, s’hi afegeix aigua que ho cobreixi i es cou durant 7 minuts a partir del moment que comenci a sortir el vapor per la vàlvula. Colar i reservar el brou.
Tot seguit posarem en una olla una mica d’oli, la ceba i els porros trossejats, hi ajuntarem els xampinyons tallats a làmines, salpebrar i courem tot el conjunt uns 10 minuts, aproximadament. Transcorregut aquest temps hi afegirem la farina, el brou de pollastre, la llet, ho mesclarem bé i ho deixarem coure durant 10 minuts més. Finalitzada la cocció ho triturarem i si volem una crema més fina passarem tot el conjunt pel colador xinès.


I com en altres ocasions, us convido a que passeu pel meu blog de fotografia i gaudiu de les imatges d’una de les nostres darreres excursions.

Que tingueu un feliç dia!



23.4.13

Feliç sant jordi 2013


Leer, leer, leer, vivir la vida
que otros soñaron.
Leer, leer, el alma olvidada
las cosas que pasaron.
Leer, leer, leer, ¿seré lectura
mañana también yo?
¿Seré mi creador, mi criatura,
seré lo que pasó?

Miguel de Unamuno

18.4.13

Crema de xocolata + {fils per teixir la vida}

Un día te encontrarás con que tus dedos realizan los movimientos y tu mente se dirigirá a ese lugar deliciosamente tranquilizador y todos tus nudos mentales se desenredarán mientras tus dedos tejen un punto, otro y otro con el hilo.

El club de los viernes
Kate Jacobs

Després de la tempesta ve la calma, i passada una setmana de canvis a les nostres vides, anem reprenent el fil de la normalitat, però amb el plus de l’arribada de la primavera i dels dies més llargs, on sembla que tens més temps i més ganes per tot.

La meva inquietud per aprendre, i distreure’m més enllà de les tasques diàries i desembolicar algun que altre nus mental, m’ha portat a nous reptes. Ja fa temps que dic que m’agradaria aprendre a tricotar amb llana, però no conec ningú que en sàpiga ni temps per anar a cap taller, així que la idea ha anat quedant a l’aire fins fa uns dies, quan vaig veure la manta de ganxet Granny Square que ha teixit la M.Glòria. Se’m van obrir uns ulls com taronges, i em va faltar temps per recuperar les agulles que tenia guardades de quan la iaia Francisqueta me n’ensenyava, però aleshores ho fèiem amb fil, mai m’havia imaginat que el ganxet també es podia fer amb llana. Així que he buscat tutorials per internet i aquests dies he recuperat una activitat que tenia ben oblidada al fons de l’armari. Ja tinc ganes de poder comprar-me unes agulles més idònies per treballar amb llana i una llana ben bonica per teixir, les agulles que tinc són massa petites i les restes de llana que he trobat per casa no massa idònia.


I avui per menjar uns potets de crema de xocolata boníssims i ben senzills de fer. Una recepta que no és ben bé una recepta, ja que no és altra cosa que xocolata en pols per fer xocolata desfeta mesclada amb llet en les proporcions segons ens indiqui el fabricant, portat tot plegat al punt junt d'ebullició. Tot seguit la posem em potets i la guardem a la nevera per consumir ben freda. A casa ja no en mengem cap altra que aquesta. Proveu-la, ja veureu com freda us recorda a una marca catalana de crema de xocolata molt coneguda ;-)



15.4.13

Canelons de bledes (de règim)

-Potser tens raó. La vida passa, simplement, mentre estàs distreta. Coneixes algú, et porta a fer un volt amb cotxe, et cases i tens una pila de fills. Llavors, un bon dia t’adones que no hi tens res en comú. Saps que abans sí que hi devies tenir alguna cosa en comú; si no, per què t’hi vas casar? Però les nits d’insomni, les desil·lusions, les preocupacions..., la tristesa de saber que tens més anys a l’esquena que no pas els que et queden per viure. –La Rita em va somriure com si em donés la recepta d’un pastís. Jo hauria volgut que la terra se m’empassés.- Així és la vida, oi?

Les hores llunyanes
Kate Morton

Avui, sense gaires preàmbuls, comparteixo amb tots vosaltres una recepta senzilla, uns canelons de verdura per fer una mica diferent aquest plat tan tradicional de la nostra terra, i convidar-vos, si us ve de gust, a passar pel meu blog de fotografia i gaudir d’algunes de les imatges que ens va deixar aquesta passada Setmana Santa.


INGREDIENTS
18 plaques de canelons
1 quilo i mig de bledes
50 grs de formatge emmental ratllat
10 grs de margarina de règim
4 ous
3 escalunyes
2 gots de llet descremada
Nou moscada
Llorer en pols
Sal i pebre

ELABORACIÓ
Trieu, piqueu i bulliu les bledes.
Piqueu les escalunyes i ofegueu-les amb la margarina a foc lent.
Afegir-hi les bledes, la llet i els ous batuts lleugerament amb una forquilla i, sense deixar de remenar, agregueu-hi la  nou moscada, el llorer, la sal i el pebre.
Un cop fora del foc, incorporeu-hi el formatge emmental i barregeu-ho bé amb una espàtula de fusta.
Farciu els canelons, cobriu-los amb salsa de beixamel i gratineu-los.

Font: 100 receptes de canelons.


10.4.13

Pastís de puré de patata, tonyina i ou + {al bosc}

La primavera m’anima a plantar flors a la terrassa de casa, encara que ja tenim la sort de poder gaudir de la terrassa més immensa que existeix, de poder viure en plena natura. Aquests dies de passejades veiem com en els boscos més frondosos també hi ha l’esclat de la primavera i hi creixen flors d’allò més boniques i delicades.






I ara més receptes anticrisi, una altra recepta boníssima i ben econòmica que als petits de la casa sol agradar molt.


INGREDIENTS
1’5 quilos de patates
2 cebes
400 grs de tomàquet fet puré            
2 ous durs
3 llaunes de tonyina petites
Formatge ratllat

ELABORACIÓ
Bullim les patates tallades i les fem puré passant-les pel passapurés. Mentrestant en una paella sofregim la ceba tallada ben petita fins que comenci a agafar color, moment que hi afegim el tomàquet fet puré i quan sigui ben lluent ho retirem del foc per adjuntar-hi els ous durs tallats ben petits i la tonyina esmicolada. Reservar. Quan tinguem el puré llest, en una safata que pugui anar al forn hi posarem una primera capa amb la meitat del puré, a sobre el farcit de tonyina i ou dur i finalment ho cobrirem amb la resta del puré de patates. Abans de servir a taula escampar-hi formatge ratllat per sobre i gratinar al forn.




5.4.13

Galetes de gingebre + {dues dones extraordinàries}

Em vaig apropar per donar-li la mà. Era una còpia exacta de la seva germana, o almenys algun dia ho havia estat. Els més de vuitanta anys transcorreguts havien gravat diferents solcs en els seus rostres, i en la Saffy el resultat era més suau, més dolç. Feia l’efecte de ser la senyora de la casa, i des de primer moment em va caure bé. Si bé la Percy era imponent, la Saffy em recordava galetes de civada i paper de fibra de cotó amb bonics gargots de tinta. És curiós com el caràcter marca les persones a mesura que envelleixen, com aflora des de dins per deixar la seva empremta.

Les hores llunyanes
Kate Morton


Avui la història va d’un doble homenatge, diguem-ne també agraïment, i tots dos venen d’una mica lluny, l’aturada dels meus blocs els ha posposat una mica.



Un és per l’Isabel, amb la qual tot i només haver compartit amb ella un parell d’hores de conserva, us puc assegurar que és una persona amb la qual és impossible no estar-hi a gust i connectar-hi de seguida, una dona extraordinària, i l’altre per la Mon, la conductora del bloc April’s Kitch que aquests dies està celebrant el seu tercer aniversari amb un fantàstic concurs.

Començo a explicar.
L’Isabel Oliva, a part d’una fantàstica poetessa amb varis llibres publicats i alguns premis a les espatlles, també és la mare d’en Xavier, un excompany de feina que després de tres anys i mig d’haver deixat el meu lloc de treball hi continuo mantenint contacte per mail. En Xavier és un acèrrim seguidor de tots els meus escrits als blocs, dels quals sempre en fa una bona crítica i jo com aplicada alumna que sóc acostumo a seguir les seves indicacions i consells, tot i que amb les formes verbals sé i ser hi continuo ensopegant repetidament ;-). Doncs tot això ve al cas perquè en Xavier i la seva mare pels voltants de Nadal em van fer un regal preciós, una còpia dedicada del llibre Les guardes del ventall, poemari amb el qual l’Isabel va guanyar el XXX Premi Jacint Verdaguer de Calldetenes. I què hi té a veure amb tota aquesta història la Mon? Doncs que el dia que em vaig trobar amb l’Isabel i en Xavier, amb l’Isabel per conèixe’ns i amb en Xavier per retrobar-nos després de molt de temps, a més de portar-me el regal més esperat, jo els hi vaig regalar una capseta de galetes fetes per mi, la mateixa recepta de les galetes que ens va portar la Mon quan ens va visitar aquest passat Nadal. Ja ho ser, la recepta no és seva, és d’en Manu del bloc Cocinando con Catman, però pels meus fills sempre seran les galetes de la Mon i en aquell moment les escollides com les millors per fer un regal a l'Isabel i en Xavier. Per això, tot i que crec que no és la recepta correcta per poder participar al concurs, per mi és el record gastronòmic que més em lliga amb la Mon, i amb la qual et vull felicitar en aquest aniversari i demanar-te que mai perdis aquest entusiasme per la cuina! Felicitats, guapa!



INGREDIENTS
450-460 grs de farina
Un pessic de sal
2 culleradetes de gingebre mòlt
1 culleradeta de canyella mòlta
Un pessic de nou moscada
Un pessic de clau mòlt
½ culleradeta de bicarbonat (jo el vaig substituir per llevat químic)
115 grs de mantega a temperatura ambient
100 grs de sucre blanc
50 grs de sucre morè
1 ou gran
180 ml de mel

ELABORACIÓ
Posar en un bol gran la farina, la sal, el llevat i les espècies. Mesclar bé i reservar.
En un altre recipient batre bé la mantega amb els sucres fins que blanquegi i dobli el seu volum. Tot seguit afegir-hi la mel i l’ou i batre una mica més, fins a obtenir una mescla homogènia. A continuació hi afegim a poc a poc la mescla de la farina, el llevat i les espècies. El resultat final és una massa bastant compacta, impossible de treballar-la amb les varetes elèctriques, molt manejable i que no s’enganxa a les mans.
Tot seguit dividirem la massa en dues parts, les embolicarem amb paper film i les guardarem a la nevera almenys dues hores.
Transcorregut aquest temps estirarem la massa de les galetes enmig de dos fulls de paper sulfuritzat, deixant-la en mig centímetre de gruix. A continuació enretirem els papers i ja podrem donar forma a les galetes amb els talla-pastes. Les anirem col·locant sobre una safata de forn i les courem durant 8-10 minuts. Vigileu de no coure-les massa perquè un cop fredes s’endureixen.





Doncs tot i el dit, com que qui organitza mana, aquí deixo aquesta recepta com una nova participació al concurs del bloc April's Kitch.

1.4.13

La vuelta al mundo {nens}

Era el més aconsellable: música contemporània, sense associacions prèvies. Anys enrere, dècades fins i tot, durant una d’aquelles jornades familiars dels Blythe, el seu pare havia inclòs la paraula ‘nostàlgia’ en un dels seus reptes. Havia llegit la definició ‘enyor profund del passat’, i amb la seguretat obtusa de la joventut, la Percy l’havia considerat un concepte molt peculiar. No es podia imaginar per què ningú voldria tornar a viure el passat quan l’esperava el gran misteri del futur.

Les hores llunyanes
Kate Morton

Quan en un moment donat et trobes aquesta història i sents com si s’hagués escrit expressament per tu, quan uns instants abans acabes de topar amb aquest poema i el veus com un reflex dels teus propis desitjos, llavors penses, quina casualitat! Res és casual, quelcom passa sempre com una senyal més de cap on ha d’anar la teva vida, cap on tu mateixa vols que vagi, només et cal ser valenta, la valentia d’aprendre a estimar-se una mica més.

Aquestes quatre ratlles han restat sobre el full des del dia que vaig decidir fer una petita aturada a aquest blog, una història inacabada que necessitava restar en la penombra, deixar-la reposar perquè el pas del temps col·loqués els sentiments en ordre, deixar que els fets fessin el seu curs i dedicar més estones a una mateixa i a aquells que més estimes sense cabòries d’entremig. Necessitava aquest temps per emplenar-se de nou, d’uns dies que hem gaudit molt de l’aire lliure, alguns caminant i d’altres en bicicleta, on hem tornat a remprendre el fil de saber apreciar totes aquelles petites coses que tenim a prop, i, com no podia ser d’altra manera, on n’han sortit un munt d’imatges belles que de mica en mica aniré compartint. I amb tot això, també feliç d’estar novament aquí, feliç de llegir aquestes paraules que us escric.

Un altre motiu pel qual estic aquí davant aquest full és, com cada primer de mes, per  publicar el resum de la meva participació al grup de Flickr La vuelta al mundo. Durant el mes de març la Jackie ens proposava pujar al grup fotografies de nens, i tot que no tenia masses ganes de participar-hi, el tema d’entrada no m’atreia massa, vaig pensar que una opció podia ser fer una tria de fotografies de quan els meus fills eren petits, i de rebot salvar-los de la meva obsessiva persecució per fe’ls-hi fotos. La majoria són fetes amb la càmera analògica, i que a l’hora del rebel·lat també triava l’opció de la seva digitalització (les primeres que tinc digitalitzades són de quan en Marc tenia dos anys). Ara, tan acostumats que estem al format digital, que si volem fem amb les nostres fotografies els retocs més extraordinaris, quan miro totes aquestes penso que tinc davant meu quelcom molt especial, les trobo màgiques. No us sembla? Totes les he pujat a Flickr sense cap tipus de retoc.