25.1.12

La vida et dóna sorpreses, sorpreses et dóna la vida

Abans de continuar amb les receptes del passat Nadal voldria explicar-vos un parell de cosetes. Aquest Nadal, a part d’estar ple de noves receptes, també hi han hagut molts de regals, i regals molt especials.


Durant aquest darrer any la fotografia ha tornat a mi, després de molts anys oblidada en un calaix, i aquestes festes he pogut fer realitat  aquell somni que ja començava a definir com a impossible, de fet el diccionari ja els defineix així els somnis, com a esperances i projectes amb gens de problabilitat de realitzar-se. Però no, aquest any si, i el tió m’ha cagat la Nikon D3100, i ja us podeu imaginar com estic, com una nena amb sabates noves, em passaria el dia amb la càmara penjada al coll. A part d’això, la gent que compra una càmara rèflex Nikon en un distribuïdor oficial té un curs presencial de fotografia digital gratuït, però com que es fa a Barcelona els divendres a la tarda i no puc assistir-hi, llavors faré el curs online a través de l’aula digital de Nikonistas.com. Ja tinc ganes de començar, aprendre una mica sobre fotografia digital i passar-ho molt bé mirant a través del nou l’objectiu.



La segona part d’aquesta entrada va de regals sorpresa, d’aquells que no te’ls esperes, d’aquells que et fan una il·lusió tremenda, i  un dels quals m’han permés conèixer l’altra història dels meus pares,  la que no vivim els fills, la d’uns pares joves, amb il·lusions, enamorats. Sobretot en aquesta altra història qui m’ha sorprés més ha sigut el meu pare, amb el qual sempre hi he tingut una relació bastant explosiva, i poder llegir les seves paraules de fa 58 anys m’ha corprès. El dia de Nadal els meus pares em van deixar llegir les cartes que s’enviaven quan el meu pare estava al Marroc fent la mili. Són enviades durant els anys 1954 i 1955, unes quaranta, i les primeres son cartes d’amistat, entre dos amics del mateix poble, i a mesura que va passant el temps el meu pare li demana a la meva mare reiteradament comprometres, ser novios. És bonic de llegir, sobretot comprendre com va viure aquells dos anys el meu pare tant lluny de la família, en una època en què les comunicacions no eren les d’ara, l’angoixa quan passava més d’un mes sense rebre resposta a la seva carta. Entre les cartes també hi havia el diari que va escriure durant aquells dos anys fora de casa, des del dia que en va sortir direcció al Marroc fins al dia que van rebre la notícia que ja podien tornar a casa.

Són coses que no saps perquè passen, però tot comença durant el mes de novembre, quan vaig estar fent fotos a la càmara que va comprar el meu pare al Marroc, segur que en algun moment ja n’heu vist una foto en aquest blog, i quan els hi vaig tornar el meu pare em va dir que me la quedi, que vol que la tingui jo. La il·lusió va ser tremenda, perquè m’agrada, per la seva antiguitat, per la seva història, perquè no m’ho esperava. El meu pare té aquestes coses, un dia va i et sorprèn. Però la història no acaba aquí. El dia de Nadal, després de dinar asseguts davant el foc, em diu que al penja-robes hi ha una cosa per mi. No m’ho podia creure, una altra càmara! D’aquesta en desconeixia la seva existència, era del cosí de la meva àvia materna que vivia a França però passava llargues temporades a casa de la iaia Lola. Ja ho veieu, la vida et dóna sorpreses, sorpreses et dóna la vida!

23 comentaris:

  1. Enhorabona per els magnífics regals d'aquest Nadal i desitjo que disfrutis molt de la nova càmera. Puc entendre la teva il·luió. Una abraçada.
    M

    ResponElimina
  2. Sembla de novel·la Gemma!!! quina il·lusió!!! i tu que ja ets una gran fotògrafa ja veuràs després del curs.
    Un petonàs

    ResponElimina
  3. Me'n alegro molt x tu quins regals i quines fotos tant guapes que fas!!

    ResponElimina
  4. felicitats per aquests regals, gemma, té aró el teu pare que ningú millor sabria apreciar un obsequi com aquest. segur que en faràs un bon ús i tots gaudirem dels resultats!

    ResponElimina
  5. Gemma aunque no puedo leer a mi pesar todo debido a que no entiendo el catalán y no encuentro traductor como opción, si he podido captar la esencia de tu entrada y de lo que narras.Maravillosos regalos y entrañable historia, ahora a disfrutar de tu cámara y a sacarle todo el partido que puedas que si que te recomiendo que cuando puedas hagas el curso.
    Gracias por compartir y besos

    ResponElimina
  6. Quins regals més macos! Amb la càmera deus estar encantadíssima i quina emoció llegir les cartes.
    Petonets.

    ResponElimina
  7. DISFRUTA DE TUS REGALOS ..CLARO QUE LA VIDA NOS DA SORPRESAS ..Y MUY GRATAS BSSSSSMARIMI

    ResponElimina
  8. Felicitats per aquests regals, podràs fer unes fotos encara més maques que les que ja feies
    Petons

    ResponElimina
  9. felicidades por tu nueva adquisición, estoy deseando ver las maravillas que haces, aunque casi resulta dificil que te superes, tus fotos son preciosas ;)

    Salu2. Paula

    ResponElimina
  10. Que bonic tot el que expliques, guarda les càmeres i tot el que has viscut aquests dies com si fos un tresor, un gran tresor!

    ResponElimina
  11. A vegades els somnis es fan realitat!!! ;P Gemma, avui et felicito pel post, és d'una tendresa i un romanticisme incríble!!!! i la 2ª i 3era ffotos són genials! enhorabona guapa!!!!!!. Molts petonets reina

    ResponElimina
  12. Quins regals més sentimentals... Ara entenc perquè l'altre dia deies que aquest Nadal havia sigut tan especial. Me n'alegro molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim26.1.12

      Ha sigut un Nadal molt familiar, entrenyable. Abans de Nadal vam tenir un parell d'ensurts de salut amb els pares i quan tot es soluciona ho veus com un regal, un premi de la vida que et fa gaudir més els moments.
      Gràcies a tots pels comentaris, de tot cor.

      Elimina
  13. Qué bonita entrada! Ahora a aprovechar la cámara y el curso, seguro que captarás momentos muy bonitos!

    ResponElimina
  14. Quina entrada tan maca, i quina il.lusió et debia fer rebre aquestes camares!! M'han encantat les fotos que has penjat, son maquísimes!!
    Petons

    ResponElimina
  15. Anònim26.1.12

    Oh Gemma, quina passada... m'he emocionat al llegir l'entrada!
    T'ho mereixes reina!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  16. Carai Gemma, quina Nadal més carregat d'història i emocions! I que bonics els detalls dels teu pare! La vida ja ho té això...
    Esperarem amb candeletes que ens vagis sorprenent amb les millores en la fotografia!
    Petons!!

    ResponElimina
  17. Ir sounds like you had a really special holiday. Your father's letters were a wonderful gift. We rarely get to know our parents when they were young. You are most fortunate. I hope you have a wonderful day. Blessings...Mary

    ResponElimina
  18. Gemma, quins regals més especials i emocionants!!
    Ja tinc ganes de veure les teves aventures amb la nova càmera. :)
    Petons!

    ResponElimina
  19. magnifique!!! félicitation
    bonne soirée

    ResponElimina
  20. Anònim28.1.12

    quina enveja, a mi m'encantes les cameres antigues com aquestes! tambén en vuy una!! :)

    ResponElimina
  21. Com m'ha agradat llegir-te... Què maco i quins regals més especials que has tingut. M'alegro i ara a gaudir-ho! Petons

    ResponElimina
  22. Ostres, quina xulada de càmera! Funciona? L'has probat? Jo és que ara estic en una fase analògica i aquestes camaretes em fan pesigolletes.. jejejeje ;-)

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!