James li va apartar dolçament els cabells que li havien caigut sobre la
cara amb l’esbojarrada dansa. El seu dit va passejar lleuger com una ploma per
la galta, els llavis...
Gwyneira va prendre una decisió. Era Cap d’Any. Podies fer un petó a la
persona que tenies al costat. Es va posar amb cura de puntetes i va besar James
a la galta.
Al país del núvol blanc
Sarah Lark
Quan vaig fer aquestes galetes no
m’imaginava pas que tindrien tan d’èxit, doncs a casa en tinc un de cada. A un
li agrada el flam, l’arròs amb llet, la tarta de poma, de formatge, ..., l’altre
quasi ni ho prova, però el que si prova és la xocolata, en faria primers,
segons i postres! Així que aquestes galetes n’estava segura que li agradarien,
però no m’imaginava que al dels flams, arròs amb llet i tartes li agradessin
tan, així que en vaig fer curt, van volar!
La recepta la vaig trobar fa molt
de temps al fantàstic blog de Ana Mª Prieto, Las recetas de mamá, amb ja dos
llibres publicats. Feu-hi un cop d’ull, us agradarà!
INGREDIENTS
250 grs de xocolata 70% de cacau
55 grs de mantega
2 ous
100 grs de sucre
Una baina de vainilla
210 grs de farina
Una culleradeta de llevat químic
Un pessic de sal
Una culleradeta d’espècies (barreja
de canyella, gingebre, nou moscada, pebre blanc, clau, cardamom)
Sucre de llustre
ELABORACIÓ
Fondre la xocolata juntament amb la mantega al bany
maria. Reservar.
Batre els ous i el sucre fins que
dobli el seu volum. Quan la barreja estigui ben esponjosa hi afegirem la
xocolata fosa al bany maria, ho mesclarem bé, i tot seguit hi incorporarem el pessic
de sal, la barreja d’espècies, el llevat i la farina passada pel sedàs. Un cop
tinguem la barreja ben unida la deixarem reposar una hora a la nevera, així
agafarà consistència i ens serà molt fàcil manejar-la.
Passat aquest temps anirem agafant
petites quantitats de massa, segons com vulguem que siguin de grans les
galetes, els hi donarem forma rodona, les arrebossarem amb sucre de llustre i
les anirem col·locant en una safata de forn folrada amb paper vegetal untat amb
una mica de mantega. Finalment les enfornarem durant 12
minuts a 185º.
que boniquetes amb aquest polsim blanquet al cim!!!!!!
ResponEliminagaletes de xocolata...i que esparaves????
Petons
Gemma aquestes galetes `son bonissimes sempre trionfen. A casa l'encarregada de fer-les es la meva filla, (que per cert també es diu Gemma) i no duren gens, entre les que s'emporta per les companyes del pis i les que queden a casa si et descuides ni les tastes.
ResponEliminaJa ho saps tornar a repetir.
Petons
Aquestes galetes són tot un clàssic, i crec que són de les que han tingut més èxit de les que he fet.. Així que no m'estranya gens que a casa teva hagin agradat a tothom :)
ResponEliminaBon dia, Gemma,
ResponEliminaLes galetes fetes a casa no hi ha color:))
La fotografia t'ha quedat mb, quasi es toquen...
Bon diumenge!!
Me encantan estas galletas!! Besitos
ResponEliminaFantásticas galletas Gemma. Un besazo.
ResponEliminaSí, a casa també les hem fet (les vaig treure de no sé on!) i van volar! Són boníssimes!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Com vols que no volin amb la presència que tenen, són guapíssimes!
ResponEliminaSón vistoses i ben xocolatejades com a mi m'agraden! quines ganes de fer galetes m'han entrat, fa massa que no en faig!
ResponEliminaPetons :)
Semblen boníssimes, les hauré de fer també. Tot i que les galetes m'agraden principalment a mi, de casa, estic segura de que també volaran, amb aquesta pinta que fan!
ResponEliminaMarta
Estas galletas son muy Alfriston Cottage. Una sugerencia encantadora y muy "british". Gracias.
ResponEliminaSaludos desde Waterbridge.
-Andy-
Com queden? Cruixents per fora i tendres per dins? Es veuen ben delicioses.
ResponEliminaJo a casa també em trobo com tu: n'hi ha una que no li agraden gens els pastissos, però la xocolata la torna boja... i l'altra al revés: tots els dolços li agraden, menys els de xocolata. Per sort, la tercera filla ho compensa i li agrada tot, dolç, salat i el que faci falta!