20.9.11

Els meus cims: Puigdefrou


Les vacances s’han acabat i ja tornem a estar en marxa.
Aquests dies he cuinat poc, encara que tenim una nova adquisició a la cuina, una panificadora! Si, si, per fi ha arribat i estic la mar de contenta, encara que he d’experimentar-hi molt més. Ara, amb l’arribada de la tardor, els dies més curts i les temperatures més baixes, tornarem a posar en marxa els fogons i aquest blog tornarà a prendre vida.


Però avui us vull parlar d’una altra cosa. Una de les coses que tenia pendents en aquesta vida era pujar muntanyes, i tot i que la vida ja n’és una muntanya prou custoruda, sempre tenim l’afany de fer-la menys feixuga tot buscant moments de felicitats. Doncs durant aquests dies de vacances els he trobat i m’agradaria compartir amb tots vosaltres allò que fa temps que volia fer, només era qüestió de temps, trobar aquests moments dalt dels cims.
Sempre m’ha agradat molt caminar, encara que sempre optàvem per la bicicleta ja que a la meva parella no li agradava gens, però quan vàrem fer el Camí de Sant Jaume en bicicleta em vaig dir que algun dia el faria també caminant. Això ja arribarà, però durant aquestes vacances he trobat una colla amb qui apuntar-me a fer sortides i la primera va ser al Puigdefrou, sobre La Cellera de Ter, de 841 metre d’altura. En total vàrem fer uns 700 metres de desnivell en unes dues hores i la sensació que tens quan arribes al cim, gaudint durant tot el camí de cada moment, és fantàstica, genial!!!
Tenim altres cims, els nens s’ho varen passar fantàsticament bé, però els deixo per a altres entrades, la veritat és que vull gaudir de cadascun d’ells perquè m’ha fet molt feliç poder-los fer.
Les fotos no són massa boniques, feia una mica de mal temps, però en són un bon record.


5 comentaris:

  1. Benvinguda de nou!
    Entenc molt bé la sensació que descrius quan arribes al cim, després de l'esforç de la pujada... Per mi, fer muntanya és el millor del món ;)

    ResponElimina
  2. ui que bé! i la panificadora, ja veuràs, l'amortitzaràs de seguida! la meva no para...!!!
    una salutació,

    ResponElimina
  3. Què bé, ja tornes a ser per aquí!! :)
    Jo trobo les fotos molt boniques. La muntanya és bonica quan plou i quan fa sol. A mi tamb´em'agrad amolt fer excursions. Fa un any amb l'Arnau vam decidir fer junts 100 cims de Catalunya (com l'iniciativa que va nèixer fa anys), no en portem masses però poc a poc esperem fer-los!

    Molts petonets guapa!

    ResponElimina
  4. Me alegro que hayas disfrutado de tus vacaciones y por lo que se ve lo habeis hecho en buena compañia, a nosotros el peque nos limita un poco a la hora de salir por el campo, hay que ir con el acuestas bufff
    Besitos

    ResponElimina
  5. Coincideixo amb tu amb la sensació de fer el cim (o d'arribar al destí) pel teu propi peu: en aquell moment, ets el rei :-)

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!