1.12.10

Plum-cake

Aquesta recepta de la Montserrat Seguí no és nova per mi, encara que també fa molts anys que no la feia, perquè, tot i que m’agrada molt i molt, me l’he de menjar jo tota sola perquè a casa no agrada a ningú més. Això si, tinc sort que és una d’aquelles receptes que amb el pas dels dies guanya molt.

Bé, doncs us explico una mica la història d’aquest Plum-Cake perquè aquest passat cap de setmana no en vaig fer un, sinó dos, dos Plum-Cakes! La primera idea era fer el Plum-Cake de la Montserrat Seguí però quan vaig veure el que va publicar la Gemma de La cuina de casa, i encara en el cor l’èxit del pastís Sant Marc, llavors tenia davant meu un autèntic dilema, per quin em decidia? Doncs com que el de la Montserrat Seguí ja l’havia fet i sabia quin era el resultat, boníssim, doncs vaig provar amb el de la Gemma.

En principi, i dic ‘en principi’, no vaig quedar gaire satisfeta amb el resultat final perquè em va quedar una mica encongit d’alçada, potser el motlle era massa gran per la quantitat de farina?, perquè el de La cuina de casa tan sols porta 100 grs de farina de blat més 25 grs de farina d’ametlla i el de la Montserrat Seguí porta 250 grs de farina de blat. Llavors el vaig notar massa potent de mantega, perquè si veieu la quantitat de mantega és la mateixa tant per a un com per a l’altra, però com he dit amb molta més farina el de la Montserrat Seguí que el de la Gemma. I per acabar en el de la Gemma la fruita confitada em va quedar tota al fons del pastís, tot i prendre la precaució d’enfarinar-la bé abans d’unir-la amb la massa. Doncs res, com que lo meu és la tossuderia, l’endemà vaig tornar a ficar-me a la cuina i vaig tornar a fer un altre Plum-Cake, aquest cop el de la Montserrat, i aquesta vegada el resultat si que va ser l’esperat.

Bé, doncs com us deia abans, ‘en principi’ no em va agradar massa el primer Plum-Cake però tot i això el vaig embolicar amb paper film i el vaig guardar a la nevera. Avui me n’he tallat dos talls que me’ls he endut a la feina per fer un kit-kat a mig matí, ja que esmorzo molt d’hora, i us he de dir que el gust havia canviat completament, com diu la Gemma els sabors s’havien assentat i guanyat en profunditat, i l’he trobat boníssim ;-), i també he de dir que el de la Montserrat Seguí s’està aixugant molt més ràpid que el de la Gemma. Doncs apa, que tinc Plum-Cake per dies!


Us deixo amb la recepta de la Montserrat Seguí, perquè la de la Gemma la trobareu a la seva cuina, aquí.

INGREDIENTS
3 ous
250 grs de farina
100 grs de mantega o margarina
125 grs de sucre
50 grs de panses de Corint
250 grs de fruita confitada (cireres, meló, taronja)
1 culleradeta de llevat en pols
Sucre de llustre
50 grs d’ametlles crues

ELABORACIÓ
Feu fondre la mantega, deixeu-la refredar i després treballeu-la amb el sucre, i aneu-hi posant els ous d’un a un; treballeu bé cada un, abans d’afegir-hi el següent. Després poseu-hi la farina, ja barrejada amb el llevat en pols, tirant-la en 3 o 4 vegades per poder-la barrejar millor; quan ho tingueu ben barrejat agregueu-hi les fruites, tallades no massa petites, i les panses que haureu tingut mitja hora en remull en aigua freda; poseu-ho tot completament enfarinat, per evitar que les fruites baixin al fons en coure’s; però, sobretot, barregeu-ho remenant molt poc; aboqueu-ho al motlle rectangular untat i enfarinat o bé amb paper també untat al fons. Deixeu-lo al forn, a temperatura regular, una hora.

És molt important la cocció d’aquest pastís, perquè, com hem dit, ha d’estar al forn si fa no fa una hora, o si no podria quedar cru del mig. S’ha de tenir en compte la temperatura del forn; si fos massa forta es torraria molt depressa i no donaria temps a poder pujar la massa. Quan porta 20 o 30 minuts de cocció, la pasta s’esberla del mig i encara puja un xic més. Si no fos així, podria succeir que quedés cru de dins, a causa que la temperatura del forn fos massa forta.

Per sobre d’aquest pastís s’hi poden posar ametlles crues pelades, tallades a tires, o bé fruita confitada. Si s’hi volen les ametlles, s’espargeixen sobre la pasta abans de posar-la al forn; un cop cuit, s’empolsima amb sucre de llustre. Si s’hi prefereix fruita confitada, un cop ja sigui ben fred es pinta amb una mica de melmelada fina i s’hi coloquen rodanxetes primes de taronja confitada i cireretes; es pinta aquesta fruita amb melmelada per sobre.

Bon profit!


11 comentaris:

  1. POrrr favorrr, se ve de vicio. ¡Qué colorcito!
    Guardame un trocin para el desayuno.
    ;-D
    Besitos.

    ResponElimina
  2. Interessant, jo de la Montserrat Seguí no he fet cap recepta (faig pocs postres) però de la Gemma totes les que he fet han estat un èxit. Si no ha pujat doncs mala sort i fer algun petit canvi a la propera -potser la Gemma si es passa ens pot proposar alguna coseta a canviar?-

    En tot cas, com bé dius el que compta és el sabor :))

    ResponElimina
  3. Mmmmmmm.... ara per esmorzar amb un talladet... aixxxxxxx quina bona pinta!
    Petonets

    ResponElimina
  4. Segurament el motlle era massa gran...
    De totes maneres, el plum cake clàssic porta moltíssima mantega, és així, els anglesos són molt bèsties amb la mantega, je je je...
    Hi ha altres versions que porten menys mantega, però llavors ja són més semblants als nostres bescuits normals (crec que així és la recepta de la Montserrat Seguí). I també són molt bons!
    Això sí, el plum cake clàssic necessita el repòs, oi? Amb els dies millora molt ;)

    ResponElimina
  5. Simplemente deliciosos Gemma y me encanta con las frutitas, menudo toque más navideño,. besitos y feliz día guapa...

    ResponElimina
  6. Que duri, que duri... Un plum cake fantàstic. Per acompanyar una tassa calentona de llet, cafè...Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Jo si que faig moltes receptes de la Montserrat Seguí i aquest plum cake n'es una, a casa meva no els i agrada la fruita confitada i el faig amb daus de poma i pinyons pel cim, queda deliciós. Prova'l ja veuràs com els hi agradarà mes!

    Petons

    ResponElimina
  8. Mira que jo també l'havia fet unes quantes vegades el de la Montserrat Seguí! Veient els teus me'n tornes fer venir ganes, i això que dius que amb els dies guanyen és ben veritat, o sigui que ja tens esmorzar, berenar o postres per anar fent!

    ResponElimina
  9. Gemma, sí que ets tossuda!! ;) jeje Així és com se n'aprèn! Pel que expliques imagino que el motlle devia ser massa gran per les quantitats...
    Així al final amb quin et quedes després del repòs?
    Petons!

    ResponElimina
  10. Que bo el plum cake...m'encanta!!! així que tindras esmorzar per dies, eh???? jijiji!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  11. Apa Gemma, això sí que és perceberància (o tossuderia?)...m'alegra saber que ja tens l'esmorzar per tota la setmana!jaja! Si te n'afartes porta-me'n una mica per mi!
    Petons!!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!