18.1.10

Costums gastronòmics: gener. Coca de Sant Sebastià

El dia 20 de gener és Sant Sebastià. No es pas que segueixi totes les tradicions cristianes però aquest dia era un dia especial a casa nostra ja que els meus avis vivien darrera l'església de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners.
El dia 20 de gener és mitja festa a Santa Coloma perquè arriba el pelegrí de Tossa. Un cop vespreja el pare peregrí entre al poble després de fer els 40 quilòmetres que separen les poblacions de Tossa i Santa Coloma per complir el vot del poble, en què van demanar al màrtir cristià la intersecció per deslliurar-se d'una pesta. Els cronistes locals expliquen que a mitjans del segle XIV la pesta va arrasar Tossa. Per tal de deslliurar-se de la pesta el poble va decidir penjar un anyell dalt del campanar de l'església i, encomenant-se a Sant Sebastià, peregrinarien en direcció cap a la part de l'anyell que quedés negra, fins a trobar la primera església dedicada al sant. No es sap si aquesta data, transmesa per la tradició popular, correspon a la realitat, però ja està documentat que cap al segle XVII era un fet enviar un peregrí fins a la capella de Santa Coloma de Farners per complir el vot.

Cada any la iaia Lola, després que el poble tossenc complís el vot, ens feia un berenar sopar de cargols i coca de Sant Sebastià, la típica coca de greixons. Jo, per aquestes dates, quan les cases solen matar el porc i ser que trobo bons greixons, acostumo a fer la coca de greixons, i aquest any l'he fet per Sant Sebastià, recordant a la nostra àvia, que tan ens estimava a tots.



INGREDIENTS:
12 cullerades de farina
12 cullerades de sucre
1 sobre de llevat
la pell d’una llimona
1 pols de sal
1 tassa de llet
2 o 3 cullerades de greix (jo utilitzo mantega)
3 ous
greixons (uns 150 grams)
pinyons

ELABORACIÓ:
Es baten les clares d’ou a punt de neu. Es ratlla la pela de la llimona. S’esmicolen bé els greixons.
Es barreja els ous amb sucre d’un amb un. Tot seguit s’hi incorpora la llet, la sal, les ratlladures de llimona, la farina, el llevat i els greixons. Es pasta bé la massa i s’hi afegeixen les clares a punt de neu molt a poc a poc, barrejant de baix cap amunt. Es deixa reposar una estona. S’agafa una de les típiques llaunes per anar al forn, s’unta amb greix o mantega, s’hi col.loca la massa i es fica la forn, ja calent, durant 20/30 minuts, tot depenent de la gruixària de la coca. Quan fa 15 minuts que és dins el forn s’empolsa bé amb sucre i s’hi col·loquen els pinyons per sobre. Tornar a col·locar dins al forn fins que sigui cuita.

3 comentaris:

  1. Provaré de fer-la, té què ser boníssima!
    Bé, si vols podem quedar per la Candelera, em surten unes crêpes boníssimes!

    ResponElimina
  2. Anònim20.1.10

    Doncs si, està boníssima, i cada dia que passa encara ho està més. Llàstima que dura tan poc!
    M'ho apunto a l'agenda, per la candalera!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. M'encanten les tradicions i la gent que les sap mantidre vives!!! Gràcies per transmetre-la. La coca ha de ser bona! i m'ha encantat l'explicacio!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!