28.2.10

Crestes de tonyina


INGREDIENTS
1 ceba grossa
4 tomàquets madurs o conserva de tomàquet
3 llaunes petites de tonyina en conserva
1 paquet de crestes La Cocinera (16 unitats)

PREPARACIÓ
Es posa la ceba tallada fina en una paella amb oli i es cou molt lentament fins que sigui ben transparent, confitada. Tot seguit s’hi afegeixen els quatre tomàquets prèviament escaldats i pelats i es cou tot plegat fins que s’hagi reduït el suc del tomàquet. En aquest punt es retira del foc, es passa pel passapurés i s’hi afegeixen les tres llaunes de tonyina en conserva. Es mescla bé i es deixa refredar. Tot seguit procedirem a farcir les crestes; posarem la quantitat de farcit necessari a sobre de cada cresta, mullarem les vores amb una mica d’aigua, a fi que en doblegar-la quedi ben enganxada, les doblegarem per la meitat i aixafarem les vores amb una forquilla. Les col·locarem en una safata per anar al forn forrat amb paper vegetal, a fi que en coure-les no se’ns cremin, i les courem fins que siguin rosses. Com que el meu forn és molt vellet, quan veig que de sota ja estan cuites i una mica rosses encenc el gratinador i les enrosseixo de la part de sobre.

He estat buscant per la xarxa algunes receptes per fer la pasta de les crestes però al final se’ns va fer tard, feia una temperatura extraordinària per gaudir de l’aire lliure, i vaig utilitzar el paquet de crestes de La Cocinera (el resultat és molt satisfactori). Però avui, mentre estic escrivint la recepta per penjar-la al blog, he trobat aquesta recepta de la pasta al llibre Cuinar és senzill. Us la penjo i a veure si la pròxima vegada puc provar de fer-la.

INGREDIENTS
250 grs de farina
1 cullerada de llevat en pols
1 ou
100 grs de margarina
3 cullerades d’aigua

PREPARACIÓ
Poseu sobre el marbre la farina juntament amb el llevat, en forma de corona, i al mig els altres ingredients i un pessic de sal; treballeu-ho amb les mans, fins que quedi una pasta fina. Feu-ne una bola i deixeu-ho reposar 10 minuts. Després, aplaneu-la amb el corró. Talleu-ne unes rodones amb un tallapastes i poseu en cada una el seu corresponent farcit.
Es mullen les vores de la cresta a fi que en doblegar-la quedi ben enganxada; s’aixafen les vores amb una forquilla.

24.2.10

Pastís de formatge fresc



Hola novament a tots. Avui us presento una d’aquelles receptes super senzilles, encara que amb una cocció una mica llarga, i que quan vaig per les fires me’ls miro, perquè m’agraden molt, i sempre passo de llarg!

INGREDIENTS
100 grs de mantega
125 grs de sucre
1 baina de vainilla
ratlladura de mitja llimona
3 ous
50 grs de farina
500 grs de formatge fresc tipus Quark

PREPARACIÓ
Es barreja la mantega, tova en textura de pomada, amb el sucre i la polpa de la baina de vainilla. Quan estigui tot ben unit s’hi afegeixen els tres ous a temperatura ambient i les ratlladures de mitja llimona i es mescla bé. Tot seguit s’hi afegeix la farina, passada pel sedàs, i el formatge fresc. Es barreja bé fins aconseguir una pasta fina i homogènia i s’aboca en un motlle d’uns 20-26 centímetres de diàmetre amb paper vegetal al fons. Es cou al forn suau, 100º, durant unes dues hores. Es resultat és un pastís de textura molt tendre i suau de gust. Jo el vaig voler provar amb una gelea de gerds i pètals de rosa que ens van regalar pel vols de Nadal i la veritat, feien molt bona parella.

Font de la recepta: Cuinar per ser feliç de Carme Ruscalleda.

22.2.10

Braç de gitano de crema pastissera


Vaig començar a cuinar cap als 14 anys i aquesta passió me la va encomenar l’àvia d’uns nens que guardava totes les tardes, feina que compaginava amb els meus estudis de formació professional durant el matí. I aquesta dèria per la Montserrat Seguí també me la va encomanar ella, ja que havia sigut alumna seva i moltes tardes feiem alguna que altra recepta. Va ser llavors quan em va recomanar que em comprés el llibre Cuinar és senzill, que jo vaig regalar a la meva mare per Sant Jordi, i amb aquest llibre vaig començar els meus primers experiments culinaris. Unes de les primeres van ser les estrelles de vainilla i aquest braç de gitano, que desde llavors no l’havia tornat a fer més.

Primerament farem una pasta de pa de pessic amb els següents ingredients i de la següent forma:

INGREDIENTS PA DE PESSIC
3 ous
100 grs de farina
100 grs de sucre
raspadures de llimona
1 culleradeta de llevat en pols

Treballeu en un bol els rovells d’ou i el sucre, amb una cullera o espàtula de fusta, fins que quedi una pasta esponjosa i fina; en aquest punt afegiu-hi la farina, barrejada amb el llevat, fins que us quedi tot ben unit; aleshores agregueu-hi les clares a punt de merenga amb molta suavitat. En una plata de forn poseu-hi un paper vegetal ben untat i esteneu-hi la pasta, deixant-la primeta. Feu-la coure al forn una mica fort uns 8 o 10 minuts, no pas més, ja que sinó la pasta us quedaria seca i no la podríeu enrotllar, perquè es trencaria. Una vegada sigui cuita poseu-la damunt el taulell i traieu-li el paper amb molt de compte; tombeu-la i tapeu-la amb un drap de cuina perquè no s’assequi (la mateixa humitat que farà el marbre ens la conservarà tendra fins al moment de farcir-la, cosa que farem quan sigui freda).

Seguidament ens disposarem a fer la crema pastissera amb els següents ingredients: (a continuació s’indiquen els ingredients per a ½ litre de llet). Jo en vaig fer 350 cc de llet, fent la proporció de la resta d’ingredients. Si en volguéssiu fer més quantitat, per exemple per cobrir per sobre el braç de gitano, empolsimar amb sucre i cremar-la amb la placa o el suplet, només cal calcular-ne la part proporcional:

INGREDIENTS CREMA PASTISSERA
½ de llet
3 o 4 rovells d’ou
40 grs de fècula
125 grs de sucre
vainilla, canyella o pell de llimona per perfumar

Treballeu els rovells d’ou amb el sucre en un cassó que no sigui d’alumini, fins a obtenir una mescla fina, una mica espessa. Aleshores barregeu-hi la fècula; quan ja està tot ben unit aboqueu-hi la llet bullent, perfumada amb el gust que vulgueu; remeneu-ho amb el batedor i poseu-la al foc; aneu remenant continuament, fins que arrenqui el bull. Traieu-la del foc i no pareu de remenar enèrgicament durant uns instants més, fins que la veieu ben lligada. Després deixeu-la refredar una mica. Mentre es refreda cal que la remeneu tot sovint.

Un cop el pa de pessic sigui fred poseu-hi la crema pastissera al mig de la cara on hi havia el paper, cargoleu-lo i empolsimeu-lo per sobre amb sucre de llustre.

Font de la recepta: Cuinar és senzill de Montserrat Seguí de Queralt.

Pa de motlle


I com que ens van sortir tant bé i tant bons els panets i les barretes, ens vam animar a fer el pa de motlle també de la Cuina per llaminers de la Mercè i de l’Eva de Ma Petite Boulangerie.

INGREDIENTS
500 g de farina de força
300 g d'aigua mineral
50 g de llet sencera
10 g de mantega
10 g de sal
25 g de llevat fresc

PREPARACIÓ
Damunt el marbre o dins la pastera hi col·loquem la farina juntament amb el llevat, prèviament dissolt amb una mica d’aigua tèbia, i la resta dels ingredients. S'amassa tot plegat fins aconseguir una massa homogènia i elàstica, sense que se’ns enganxi a les mans, i li donem forma de cilindre per col·locar dins un motlle de cake prèviament untat. Es deixa llevar fins que dobli el seu volum i s’enforna a 210º durant 40 minuts.
El pa ens va sortir molt bó però alguna cosa no ens va funcionar igual que la Mercè! La massa se’ns enganxava molt a les mans i hi vam haver d’afegir una mica força més de farina, i a l’hora d’enfornar, segurament perquè cada forn és un món i el nostre encara més, en total l’hi vam tenir una hora. En resum, que la cuina és qüestió d’experimentar i que a mesura d’anar provant cadascú va adaptant les receptes als seus gustos i exigències.
I amb el pa de motlle en vam fer un esmorzar de diumenge deliciós!

Panets i barretes de viena


Aquest passat cap de setmana hem fet de flequers, i de mans no en faltaven pas. De receptes per triar en teníem un munt però al final ens hem decidit pels panets de la Mercé de la Cuina per llaminers, que a l’hora ella va treure del blog de l’Eva de Ma Petite Boulangerie.

Però abans us voldria ensenyar aquest llibre, El campo en casa. Deu fer cap a uns quinze anys que el tinc i s’hi poden trobar receptes tan de confitures, gelatines, chutneys i conserves com de pans, galetes, muffins, pastissos, licors de fruites, conservació de flors de finals d’estiu,… Amb receptes d’aquest llibre vaig fer els meus primers pans, ja fa un munt d’anys, i des de llavors que no n’havia fet més. Algun dia d’aquest us en faré alguna, però avui han guanyat els menuts de la casa. Ja els hi tocava triar!


INGREDIENTS
500 grs de farina de força
5 grs de sal
40 grs de mantega
2 cullerades grans de sucre
225 ml de llet
125 ml d’aigua mineral
25 grs de llevadura fresca de flequer
llavors de sèsam, pipes, rosella …

PREPARACIÓ
En un bol es barregen tots els ingredients juntament amb el llevat dissol amb l’aigua tèbia.
S’amassa fins a obtenir una pasta elàstica i homogènia. Si veiem que se’n enganxa a les mans podem afegir-hi una mica de farina. Es deixa en un lloc càlid i aïllat de corrents d’aire i es deixa llevar fins que dobli el seu volum. Tot seguit es parteix la massa en porcions d’uns 70 grs i es treballa, damunt una superfície enfarinada, fins a obtenir unes bones ben arrodonides. Si es desitja també es poden formar barretes. Es pinten els panets i/o les barretes amb llet i s’hi escampen pel damunt les llavors escollides (sèsam, rosella, pipes, …). Es deixa llevar novament fins que dobli el seu volum i es posen dins el forn preescalfat a 180º durant uns 20 minuts.



19.2.10

Tronc de patates fred

El dijous a la nit sol ser un moment crític pel cansament i quan estàs cansat les coses no solen anar com un vol. I així va ser, perquè vaig voler “experimentar” amb una crema d’espinacs i la pobra va acabar tota a l’aigüera. Si si, ja ser que el menjar no es llença, i soc de les que ho aprofita tot, i més ara que no estic en un moment com per tirar coets, però ahir la crema ens va superar a tots, ningú va ser capaç de menjar-ne ni una cullerada, jo, la única agosarada. I per postres aquest matí no podia obrir el cotxe, la clau m’ha quedat clavada al pany, i llavors he perdut el llapis USB, m’ha caigut a terra, l’he collit sense prendre atenció i no me’n recordava on l’havia guardat (a la butxaca de la jaqueta!) Res, sort que ja som divendres!

Doncs com que ja he trobat el llapis, us deixo amb aquest tronc de patata. És més adient pels dies calorosos d’estiu, menjat fresquet de la nevera, però el vaig fer fa poques setmanes, un dia d’aquells que no tens massa res a la nevera i busques petits recursos pels armaris de la cuina, mirant que carai faràs per dinar i que al final acabes improvitzant una mica el tema.


INGREDIENTS

1 kg i ¼ de patates
2 ous durs
125 grs. de tonyina amb oli
2 tomàquets forts, vermells
Pebrot vermell escalivat
Julivert
50 grs. d’olives farcides
25 grs. de mantega

Peleu les patates i bulliu-les. S’escorren bé, es passen pel passapurés i s’hi afegeix la mantega i es mescla tot amb l’ajuda d’una forquilla. Sense deixar que es refredin les posem sobre un plàstic o un drap de cuina (jo prefereixo el drap de cuina, no rellisca tant i és més manejable). Tot seguit anem escampant per sobre les patates la tonyina, l’ou dur esmicolat, tires de pebrot vermell escalivat, tomàquet vermell tallat a daus, olives tallades a trossets, anxoves… en definitiva, tot allò que s’us passi pel cap per fer el farciment del tronc i que sigui del vostre gust i dels comensals. Un cop tot ben escampat s’enrotlla la patata amb l’ajuda del drap, tot anant-li donant la forma de tronc. Es col·loca el tronc en una safata de servir i si es desitja es cobreix amb salsa maionesa i s’adorna amb tires de pebrot vermell, rodelles d’ou dur, filets d’anxova,…

Bon profit!

17.2.10

Sense paraules

La Gran Enciclopèdia Catalana ens defineix llibertat com l’estat o condició del qui no és esclau, i dins aquesta, la llibertat de pensament, com la llibertat de jutjar sense imposició de dogmes ni de dictats, i la llibertat d’expressió, com a dret fonamental mitjançant el qual tota persona pot manifestar públicament les seves opinions i creences. Aquest és un dret que neix amb la persona, però quan tot això ho traduïm al món laboral, com deia la meva àvia, val més el que es calla que el que es diu. I no perquè no en tinguis dret, no perquè no es vulgui saber la teva opinió, ens al contrari, ja que més aviat és el que s’espera. Però, quina opinió s’espera, la teva? amb tots aquells punts de divergència que puguin sorgir, i que en realitat poden arribar a incomodar a més d’un, o la seva? col·locant a tothom en una posició fàcil, fins hi tot a tu mateix. I bé, suposem que dius la teva, amb tots els pros i contres, amb tots els encerts i errors, però que són els teus i te’n fas responsable. Però llavors què passa, com reacciona aquell que vol saber la “teva opinió” però que en el fons ni l’hi interessa gens ni mica i acaba siguen la “seva” la que realment vol sentir? Doncs tot plegat s’ho podrien estalviar, a ells i a nosaltres mateixos. Sense paraules!

14.2.10

Torta caprese


Un cop vaig haver fet la pomada amb la mantega i el sucre pertinent, hi vaig haver incorporat els rovells primer i la farina d’ametlla i la xocolata fosa al bany maria desprès, fins obtenir-ne una massa homogènia, i amb extremada delicadesa, tal i com es mereixen unes clares ben muntades, les vaig anar incorporant a la massa anterior, vaig pensar… i de tot això en pot sortir res semblant a allò que se’n diuen unes postres comestibles? Doncs realment, si us he de ser sincera, en tenia els meus dubtes! Però, tot i ser dona de poca fe, vaig pensar que tot allò es mereixia un vot de confiança i ho vaig posar en un motlle per enfornar-ho a 180º durant uns 25 minuts (segons el bloc StHilari de l'Alfons, pequè el meu forn, igual que jo, fa el que vol!). I… BINGO! UNA AUTÈNTICA BOMBA DE XOCOLATA! Realment tot plegat es mereixia acabar-ho amb un bon sucre de llustre per sobre i els millors dels millors comensals! No us la perdeu, ja sabia el que feia ja l’Al Capone. Gràcies a tots per compartir la vostra cuina.


INGREDIENTS
200 grs. de farina d’ametlla
150 grs. de xocolata 70% de cacau
150 grs. de sucre
100 grs. de mantega
4 ous
sucre de llustre
un rajolí de rom (opcional)

Font de la recepta: bloc de cuina StHilari

11.2.10

Quiche de calçots i pebrot vermell


I aquí la meva primera quiche! Amb algun entrebanc que altre però m’ha sortit boníssima. L’entrebanc? Doncs va venir pel de sempre, per llegir a mitges, entre línies,… Res, que quan vaig començar a estirar la pasta trencada la pobra ja no donava per més. El problema? doncs que el meu motlle fa més de 22 cms!!! I mira que la recepta ho diu, eh! Doncs ja em veus tornant a fer una altra vegada la massa i amb l’incògnita si la primera meitat acceptaria la segona o si tot acabaria a les escombraries i aquí ja ho deixava per un altre dia. Doncs no! La primera, amb caràcter solidari i d’agermanament, va dir que si i aquí la teniu!

INGREDIENTS
4 o 5 calçots no massa grossos
1 pebrot vermell tampoc massa gros
375 cc de llet
2 ous
Sal
Pebre
Nou moscada

PREPARACIÓ
Amb els ingredients corresponents preparem una pasta trencada (vegeu la recepta de pasta trencada a l’etiqueta Tècniques). Un cop tingueu la pasta en el motlle per a tartes i l’hagueu punxat amb la forquilla enforneu-la uns 8 minuts. Recordeu que si s’infla li heu de donar petits copets amb una cullera per treure-li l’aire.
A part, talleu els calçots a rodanxes fines i el pebrot vermell a daus i ho ofegueu, sense que es dauri, amb un xic d’oli i margarina.
Un cop cuita la pasta trencada la farciu amb els calçots i el pebrot vermell ofegats i ja refredats i la crema feta de las següents manera: bateu lleugerament els ous amb la sal, el pebre i la nou moscada i tot plegat amb la llet ja calenta amb un batedor. Enforneu-ho novament durant uns 25 minuts, fins que la crema hagi quallat.

Pasta trencada (brisée) (per a tartes)


INGREDIENTS (per un motlle de 22 cms.)
Proporcions per a salat:
150 grs. de farina
75 grs. de mantega o margarina
3 cullerades d’aigua
1 pessic de sal

Proporcions per a dolç:
150 grs. de farina
75 grs. de mantega o margarina
1 cullerada d’aigua
1 rovell d'ou
50 grs. de sucre
1 pols de sal

Posem la farina fent rotllana sobre un taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i forrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons les indicacions de la recepta que ens disposem a fer. Si tot i així s’infla, amb l’ajuda d’una cullera, li donarem petits copets per treure l’aire de sota.

Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.

La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.

Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

Font de la recepta: Cuina és senzill, Montserrat Seguí de Queralt.



9.2.10

Caramel líquid (per a postres o gelats)

I aquí teniu la recepta del caramel líquil pel flam. Amb aquests ingredients en surt bastanta quantitat, però aquesta ja és la idea, ja que es pot guardar en un pot i quan se'n vulgui utilitzat només cal escalfar-lo una mica al bany maria o al microones i estarà llest per caramelitzar els motlles.


INGREDIENTS:
250 grs. de sucre
4 cullerades d’aigua
1 culleradeta de vinagre o de suc de llimona

PREPARACIÓ:
En un casso poseu a coure els ingredients indicats i feu un caramel, sense deixar de remenar, fins que quedi d’un color marró fosc, procurant que no es cremi sinó quedaria amargant; quan el tingueu al seu punt, traieu-lo del foc i tireu-hi 8 cullerades d’aigua calenta; d’aquesta manera un quedarà llest el caramel, i a punt de fer-lo servir. El podeu guardar en un pot.

8.2.10

Flam

És rara la vegada que a casa comprem flams al supermercat. El flam és tant senzill i tant bo que sempre trobo un moment per fer-ne. És del llibre Cuinar és senzill, de la Montserrat Seguí, encara que la recepta del flam és bastant bàsica per tot arreu.


INGREDIENTS:
100 grs. de sucre
½ litre de llet
4 ous
1 barreta de vainilla
1 branca de canyella

PREPARACIÓ:
En un recipient fondo bateu els ous amb 100 grs. de sucre. Quan ho tingueu ben barrejat, afegiu-hi la llet bullent i perfumada amb la vainilla i la branca de canyella; deixeu-ho reposar una mica, escumeu-ho i passeu-ho per un colador fi, tirant-ho dins un motlle corona prèviament caramel·litzat o motlles individuals.
Coueu-ho al bany maria dins el forn i procurant que l’aigua no bulli, uns 40 o 45 minuts, fins que el trobeu consistent però tou. Deixeu que es refredi bé abans de desemmotllar-lo.
Bon profit!

Crema de carbassa amb xips de carbassa


INGREDIENTS:
1 ceba mitjana
2 calçots no massa grossos
500 grs. de carbassa per la crema
Un tros de carbassa, la quantitat que vulgueu, per fer els xips.
100 cc de llet
750 cc d’aigua

PREPARACIÓ:
Talleu la ceba a rodanxes fines i poseu-la a coure en un cassó fins que s’estovi. Tot seguit feu el mateix amb els calçots i els afegiu a la ceba i ho deixeu coure a foc ben lent fins que comenci a agafar una mica de color. Poseu-hi una mica de sal i pebre blanc. En aquest punt hi afegiu la carbassa tallada a làmines primes i ho deixeu coure tot plegat uns deu minuts, fins que la carbassa comenci a quedar tova. A continuació hi afegiu l’aigua, ja calenta, i ho deixeu coure uns 20 minuts més. Restifiqueu de sal. Ara ja podeu triturar les verdures i afegir-hi la llet, o si ho preferiu nata.
Tot seguit feu els xips amb el tros de carbassa que heu reservat i ja podeu emplatar la crema amb els xips per sobre. Per fer els xips de carbassa aneu a consultar l’entrada Xips de verdures (etiqueta Tècniques).
Avís! Si el cuiner/a se li passa pel cap en algun moment, mentre està coent els xips, tastar-los, no ser si n’arribarà cap a taula perquè estan realment boníssims!
Bon profit!

Xips de verdures


Per casa corren algunes revistes DESCOBRIR CUINA que he anat guardant durant aquests anys i en la número 44 (febrer de 2005) ens presentaven com a proposta del mes Xips de verdures.

Els xips de verdures són làmines fines de diverses verdures cuites en oli roent fins a deixar-les cruixents, una tècnica que garanteix el segellat perfecte del producte i en reté la major part de vitamines i oligoelements.

ELS MILLORS VEGETALS

Encara que no hi ha res que ens impedeixi que qualsevol vegetal pugui ser cuit com a xip, n’hi ha de més adients que d’altres:

Els millors per fer xips són la patata, el moniato, el cogombre, la coliflor, el bròquil, el rave, la pastanaga, l’àpi, el nap, la xirivia… Producte de forma i consistència més o menys homogènia i d’una certa sequedat.

Descarteu productes com el pebrot, en forma de capsa de parets primes, ja que resulta impossible tallar a làmines. Per textura descarteu el tomàquet, amb gran quantitat d’aigua i polpa amb poca consistència, igual que l’albergínia sense pelar. Primer perquè la mandolina al tallar-los els esclafa per la resistència de la pell i segon perquè l’excès d’aigua impedeix la cocció ràpida.

LA TÈCNICA DEL XIP

TALLAT. Oblideu-vos del ganivet, sinó perdreu la paciència! La mandolina és una eina bàsica per aconseguir uns bons xips. Com més fins siguin els talls mès ràpida serà la cocció i més cruixents us quedaran. El producte ha de tenir certa consistència, res de productes pansits o estovats.

OLI. Oli abundant i roent, sense que arribi a fumejar, per tant opteu per algun que aguanti bé la màxima temperatura i no us arruïni la butxaca. El de gira-sol és una bona opció.

TALL A TALL. Aneu posat els talls d’un en un a la fregidora, procurant que no s’enganxin els uns amb els altres. Comprovareu que el tall va cap al fons de la paella i comença a deixar anar bombolles mentre puja a la superfície. Si queda al fons vol dir que l’oli no està prou calent i mentre no ho estigui el xip anirà absorbint oli.

FREGIT. No ompliu massa la fregidora i entre fregida i frediga deixeu que l’oli recuperi temperatura. Aneu fent ballar els xips per l’oli perquè es coguin uniformement. Un cop cuits retireu-los i passeu-los a un cistell escorredor o poseu-los damunt un paper absorbent. Veureu que l’oli s’escorre i els xips queden secs. Ara és el moment de salar-los.

Carbassa, aprovat en salut!

La seva carn conté un gran tripartit de nutrients antioxidants, betacaroté i vitamines C i E, per això la carbassa, l’hortaliza més gran del món, es considera un aliment anticancerigen. El betacaroté que conté la carbassa protegeix la vista de les catarates, ja que està combinat amb potasi, un mineral que controla la hipertensió. Es digereix fàcilment i aporta poques calories. Té propietats diürètiques i laxants per la seva gran quantitat d’aigua i fibra, així com efectes tranquilitzants i pectorals. Altres nutrients de la carbassa són el magnesi, el fòsfor, el calci i el ferro.
Molt sucosa i dolça, es pot menjar crua, però si es prefereix cuita aquesta requereix molt poc temps de cocció.

5.2.10

Broqueta de mero i llagostins

Ahir per sopar, per donar-li una mica de vidilla al peix i que els meus fills no se'm queixin cada vegada que poso peix al plat, vaig fer aquestes broquetes de "nuggets" de mero arrebossat i llagostins.
Vaig comprar un filet de mero i el vaig tallar a daus, els vaig passar per farina, ou i pa torrat i els vaig coure arrebossats a la paella amb abundant oli. Llavors vaig coure els llagostins a la planxa amb una mica d'all i julivert i, després de pelar-los, vaig anar enfilant el mero, els llagostins i tomàquets cherry amb una broqueta. I aquest va ser el resultat... van quedar encantats! ni una queixa!

4.2.10

Coca de ratafia

Sóc de terra de bandolers i de ratafia, d'aquí el meu caràcter lliure i rebel. De bandolers no en puc dir gaire res, tot i que les meves petjades han seguit les d'en Serrallonga per les Guilleries. De la ratafia una mica més, ja que la meva àvia ja en feia i el meu pare també. És un licor elaborat a partir d'aigua ardent amb nous verdes, collides abans de Sant Joan i esberlades abans no s'hagi endurit la clova, i herbes remeieres, deixat tot a macerar durant 40 dies a sol i serena, encara que no hi ha una recepta concreta ja que hi han tantes fórmules com persones que elaboren la ratafia.
De ratafia jo no n'he fet mai, fins i tot potser algun any m'hi animo, però de coca si. Fa un any, més o menys, em va caure a les mans aquesta recepta, que jo he adaptat una mica entre la recepta del bloc de la Mercè de La cuina per llaminers, a l'hora de mesclar els ingredients, i la meva experiència, ja que aquesta recepta no m'ha deixat mai de sorprendra.
Aquesta recepta la vull dedicar a en Xavier, que durant l'horari laboral es dedica al "Girona, posa't guapa", i durant el seu temps lliure a fer contraban de les fórmules magistrals dels pastissers més cotitzats de la comarca; a en Ferran, el segon d'abord, encara que mana igual o més que el primer, per ser la meva incondicional veuta durant tant de temps; i a la Glòria, perquè senzillament continuu trobant-la molt a faltar.




INGREDIENTS:

200 grs. de farina
200 grs. de sucre
6 ous
125 cc de ratafia
125 cc d'oli de girasol
100 grs. de panses de corint
ametlles trossejades
1 sobre de llevat

Posem les panses en remull durant un parell d'horetes amb la ratafia. Separem les clares dels rovells en dos recipients separats i hi afegim 100 grs. de sucre als rovells i 100 grs. de sucre a les clares. Treballem els rovells amb el sucre fins que doblin el volum. Tot seguit muntem les clares amb els altres 100 grs. de sucre i les afegim als rovells però sense remenar. A part barregem la ratafia amb l'oli de girasol i hi incorporem la farina i el llevat passats pel sedàs. A continuació hi anem incorporant els rovells i les clares amb molt de compte que les clares no es desmuntin, remenant de baix cap amunt amb una espàtula de fusta. Quan estigui tot ben barrejat hi afegim les panses i ho aboquem a una safata per anar al forn forrada amb paper vegetal i untada amb mantega. Enfornar durant 30 minuts. Un cop cuita, segons la recepta original, un cop fora del forn la pintem amb ratafia i hi escampem per sobre ametlla trossejada i sucre. Jo, per no carregar-la tan de ratafia vaig preferir no pintar-la i escampar les ametlles i el sucre deu minuts abans d'acabar la cocció al forn.

3.2.10

Sopa alemanya (tipus vichysoise, freda)


Aquesta sopa, del llibre Cuinar és senzill, és semblant a una vichysoise però amb més patata que porro, llavors no queda tan forta de gust a porro pels nens i és finíssima de textura. Us animo a fer-la perquè queda boníssima i és molt saludable.

INGREDIENTS:
250 grs. de porros
400 grs. de patates
150 grs. de nata o crema de llet o 150 cc de llet
40 grs. de margarina
1 cullerada de julivert trinxat

PREPARACIÓ:
En un cassó amb la margarina (substituïble per oli), sofregiu els porros tallats a rondaxes primes, i afegiu-hi les patates també tallades així. Es posa sal i pebre i s’hi afegeix un litre i quart d’aigua calenta, i es deixa bullir a poc a poc 30 minuts, després d’afinar amb el minipímer. Deixar-ho reposar uns moments, per desgreixar i posar-ho a refredar. Quan estigui al seu punt, afegir-hi la nata o la llet (jo vaig preferir la llet), el julivert trinxat i una mica de pebre blanc.

Magdalenes de poma


I parlant de pomes, vaig fer unes magdalenes de poma boníssimes. La base de la magdalena és la mateixa, únicament que quan vaig posar la massa als motlles de paper arrissat vaig posar primer una cullerada de pasta, llavors uns quants trossets de poma tallada a daus i ho vaig cobrir amb una altra cullerada de pasta.
Us torno a posar la massa base de les magdalenes, que la vaig treure del bloc El cullerot festuc.

INGREDIENTS MASSA BASE:
2 ous
240 gr. de sucre
un pessic de sal
250 cc de llet
360 gr. de farina
1 sobre de llevat
ratlladura de llimona
vainilla
250 cc d'oli

PREPARACIÓ:
Batre els ous amb el sucre i la sal.
Agregar la llet, l'oli, la ratlladura i la vainilla i batre.
Incorporar la farina i el llevat tamisats i barrejar.
Deixar reposar la massa durant 10 minuts.
Ja podem posar la massa en motlles de paper arrissat i enfornar a 100º durant uns 15 minuts. Aquí jo hi vaig posar les pomes tallades a daus.
I per fer content al més llaminer de la casa, al final, amb una tercera part de la massa, vaig afegir-hi 50 grs. de xocolata de cobertura fosa i vaig fer-ne de xocolata!



Poma reineta, ideal per a tartes, compotes i amanides

De pell rugosa i de color groc verdós, tot i el seu aspecte poc atractiu és molt apreciada per fer tartes i compotes, degut a la seva polpa sucosa i ensucrada. De temporada hivernal, també és ideal per amanides tèbies. Excel·lent aliada del trànsit intestinal per ser rica en fibres saludables, afavorint la digestió i proporciona una bona quantitat de vitamina C.

Escarola, tresor d'hivern

Amb un sabor lleugerament amargant, és font de ferro (100 g cobreix el 25% de les necessitats diàries), àcid fòlic i vitamina A. Estimula els sucs gàstrics i la funció hepàtica, per això és molt recomenada pel reuma i la gota. Cal aprofitar aquesta època per fer unes bones amanides d'escarola ja que és una verdura típicament d'hivern.

Àpit, aliat del sistema nerviós i sistema cardiovascular

Una mica picant i anisat, els mesos freds d'hivern és l'època natural de l'àpit. Hortaliza rica amb àcid fòlic i vitamina C, és beneficiós pel sistema cardiovascular, sistema nerviós i ajuda a depurar l'organisme, gràcies a les seves capacitats aperitives, digestives i diürètiques.
Es pot disfrutar tan en cru, en amanides, com cuinat, en guisats i sopes.

Mercat de febrer

Durant el mes de febrer, parlant sempre de productes de temporada, als nostres mercats hi podem trobar bledes, xicòria, escarola, alls tendres, àpit, carbassa, cols, cols de Brusel·les, coliflor, xirivia, espinacs, faves, pèsols, naps, porros, calçots, ceba tendra, remolatxa, pastanaga, kiwis, pomes reineta, pera, pinya, plàtans, aranges, taronges i llimones.

1.2.10

Luna de Avellaneda


El dissabte passat a Versión española de TV1 van fer Luna de Avellaneda, dirigida per Juan José Campanella i interpretada per Ricardo Darín, Eduardo Blanco, Mercedes Morán, Valeria Bertuccelli, José Luís López Vázquez, Daniel Fanego, Silvia Kutika i Atilio Pozzobon.

Sinopsis:
Luna de Avellaneda es la història d'un emblemàtic club de barri que ha viscut en el passat una època d'esplendor i en l'actualitat es troba immers en una crisi que posa en perill la seva existència com a tal. Sembla que la única sortida possible és que es converteixi en una Casino, res més allunyat dels ideals i finalitat del seu fundador en la dècada dels anys 40: un club social, esportiu i cultural. Els descendents dels fundadors es debatran entre la possibilitat de salvar-se a qualsevol cost o de retrobar-se amb aquells somnis.
Si us va agradar el hijo de la novia segurament aquesta també. A mi em va agradar molt i molt! us la recomano.