La Gran Enciclopèdia Catalana ens defineix llibertat com l’estat o condició del qui no és esclau, i dins aquesta, la llibertat de pensament, com la llibertat de jutjar sense imposició de dogmes ni de dictats, i la llibertat d’expressió, com a dret fonamental mitjançant el qual tota persona pot manifestar públicament les seves opinions i creences. Aquest és un dret que neix amb la persona, però quan tot això ho traduïm al món laboral, com deia la meva àvia, val més el que es calla que el que es diu. I no perquè no en tinguis dret, no perquè no es vulgui saber la teva opinió, ens al contrari, ja que més aviat és el que s’espera. Però, quina opinió s’espera, la teva? amb tots aquells punts de divergència que puguin sorgir, i que en realitat poden arribar a incomodar a més d’un, o la seva? col·locant a tothom en una posició fàcil, fins hi tot a tu mateix. I bé, suposem que dius la teva, amb tots els pros i contres, amb tots els encerts i errors, però que són els teus i te’n fas responsable. Però llavors què passa, com reacciona aquell que vol saber la “teva opinió” però que en el fons ni l’hi interessa gens ni mica i acaba siguen la “seva” la que realment vol sentir? Doncs tot plegat s’ho podrien estalviar, a ells i a nosaltres mateixos. Sense paraules!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!