Per casa corren algunes revistes DESCOBRIR CUINA que he anat guardant durant aquests anys i en la número 44 (febrer de 2005) ens presentaven com a proposta del mes Xips de verdures.
Els xips de verdures són làmines fines de diverses verdures cuites en oli roent fins a deixar-les cruixents, una tècnica que garanteix el segellat perfecte del producte i en reté la major part de vitamines i oligoelements.
ELS MILLORS VEGETALS
Encara que no hi ha res que ens impedeixi que qualsevol vegetal pugui ser cuit com a xip, n’hi ha de més adients que d’altres:
Els millors per fer xips són la patata, el moniato, el cogombre, la coliflor, el bròquil, el rave, la pastanaga, l’àpi, el nap, la xirivia… Producte de forma i consistència més o menys homogènia i d’una certa sequedat.
Descarteu productes com el pebrot, en forma de capsa de parets primes, ja que resulta impossible tallar a làmines. Per textura descarteu el tomàquet, amb gran quantitat d’aigua i polpa amb poca consistència, igual que l’albergínia sense pelar. Primer perquè la mandolina al tallar-los els esclafa per la resistència de la pell i segon perquè l’excès d’aigua impedeix la cocció ràpida.
LA TÈCNICA DEL XIP
TALLAT. Oblideu-vos del ganivet, sinó perdreu la paciència! La mandolina és una eina bàsica per aconseguir uns bons xips. Com més fins siguin els talls mès ràpida serà la cocció i més cruixents us quedaran. El producte ha de tenir certa consistència, res de productes pansits o estovats.
OLI. Oli abundant i roent, sense que arribi a fumejar, per tant opteu per algun que aguanti bé la màxima temperatura i no us arruïni la butxaca. El de gira-sol és una bona opció.
TALL A TALL. Aneu posat els talls d’un en un a la fregidora, procurant que no s’enganxin els uns amb els altres. Comprovareu que el tall va cap al fons de la paella i comença a deixar anar bombolles mentre puja a la superfície. Si queda al fons vol dir que l’oli no està prou calent i mentre no ho estigui el xip anirà absorbint oli.
FREGIT. No ompliu massa la fregidora i entre fregida i frediga deixeu que l’oli recuperi temperatura. Aneu fent ballar els xips per l’oli perquè es coguin uniformement. Un cop cuits retireu-los i passeu-los a un cistell escorredor o poseu-los damunt un paper absorbent. Veureu que l’oli s’escorre i els xips queden secs. Ara és el moment de salar-los.
Els xips de verdures són làmines fines de diverses verdures cuites en oli roent fins a deixar-les cruixents, una tècnica que garanteix el segellat perfecte del producte i en reté la major part de vitamines i oligoelements.
ELS MILLORS VEGETALS
Encara que no hi ha res que ens impedeixi que qualsevol vegetal pugui ser cuit com a xip, n’hi ha de més adients que d’altres:
Els millors per fer xips són la patata, el moniato, el cogombre, la coliflor, el bròquil, el rave, la pastanaga, l’àpi, el nap, la xirivia… Producte de forma i consistència més o menys homogènia i d’una certa sequedat.
Descarteu productes com el pebrot, en forma de capsa de parets primes, ja que resulta impossible tallar a làmines. Per textura descarteu el tomàquet, amb gran quantitat d’aigua i polpa amb poca consistència, igual que l’albergínia sense pelar. Primer perquè la mandolina al tallar-los els esclafa per la resistència de la pell i segon perquè l’excès d’aigua impedeix la cocció ràpida.
LA TÈCNICA DEL XIP
TALLAT. Oblideu-vos del ganivet, sinó perdreu la paciència! La mandolina és una eina bàsica per aconseguir uns bons xips. Com més fins siguin els talls mès ràpida serà la cocció i més cruixents us quedaran. El producte ha de tenir certa consistència, res de productes pansits o estovats.
OLI. Oli abundant i roent, sense que arribi a fumejar, per tant opteu per algun que aguanti bé la màxima temperatura i no us arruïni la butxaca. El de gira-sol és una bona opció.
TALL A TALL. Aneu posat els talls d’un en un a la fregidora, procurant que no s’enganxin els uns amb els altres. Comprovareu que el tall va cap al fons de la paella i comença a deixar anar bombolles mentre puja a la superfície. Si queda al fons vol dir que l’oli no està prou calent i mentre no ho estigui el xip anirà absorbint oli.
FREGIT. No ompliu massa la fregidora i entre fregida i frediga deixeu que l’oli recuperi temperatura. Aneu fent ballar els xips per l’oli perquè es coguin uniformement. Un cop cuits retireu-los i passeu-los a un cistell escorredor o poseu-los damunt un paper absorbent. Veureu que l’oli s’escorre i els xips queden secs. Ara és el moment de salar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!