Feliç 2012! (resum de l'any)

 

Ja portem carregat a les espatlles un any més i d’això aquest blog n’és testimoni. Dotze mesos que hem deixat enrere plens d’històries que ens han fet riure, ens han fet plorar, ens han fet créixer i ens han emocionat, plens de pèrdues, noves coneixences i retrobaments, d’èxits i decepcions.

L’any el vam començar de la manera més dolça possible, amb unes delicioses creps de xocolata d’en Jordi Roca, tot i que el tortell de reis em va fer una mica la guitza. També em vareu conèixer una mica més amb coses que mai hauria explicat en un blog, vaig fer magdalenes pels amics i el pa amb llet de quan era petita em va fer una mica més feliç.

El millor descobriment d’aquest mes de febrer va ser el gelat de galetes Oreo, tot i que el pastís de xocolata i anís de la Carme Ruscalleda va desaparèixer en un obrir i tancar d’ulls. Vaig intentar millorar les fotografies d’aquest blog, tot i que no ser si ho vaig aconseguir, i La recepta del 15 vaig descobrir.

Al pot petit hi ha la bona confitura! Així va ser el mes de març, dues entrades de la millor qualitat: Memòries d’una cuinera i Film&Food es presenten en societat.

El dia de Sant Jordi vaig rebre un dels millors regals d’aquest any, perquè tot i les fortes pujades al final la vida també té premis. I el mes d’abril també ens va regalar una mona de Pasqua per no oblidar!

El mes de maig sempre ve farcit de celebracions i pastissos, i aquest any n’hem tingut l’estrella, el pastís Sacher.

Durant el mes de juny la meva esquena em va mantenir allunyada d’aquesta finestra i dels fogons. Els retrobaments m’agraden molt!!!

Julio, reptes, reptes i més reptes i una invitació molt especial.  L’Alba i l’Íngrid m’envien una invitació per formar part del Club de bruixes galetaries.

Recordo quan vaig fer aquestes fotografies de la tarta de pera, no m’agradaven gens. Ara són de les meves preferides.

Setembre, per fi vacances!

Octubre, mes de contrastos.

El mes de novembre m’ha deixat un nou repte i vells reptes, premis, confessions i fotografies, i ens vam unir tots contra la fam.

I aquest 2012 que comencem aquest cor continuarà bategant per tots i tot allò que més estimo. Pels meus pares i els meus fills, que no vull que em deixin de sorprendre mai, pels amics, perquè els gelats cal menjar-los en bona companyia, pels llibres i aquest blog, que m’han emplenat tantes estones de buidor, per la muntanya i la seva sensació de llibertat, i perquè em continuïn dient (una amiga) que si mai publico un llibre me’l compraran (moltes gràcies per llegir-me). Per tot això i  molt més, moltes gràcies a tots per fer-me companyia, ja sigui des del meu costat o des de l’altra punta del món.

Feliç 2012!