Ho recordo com si fos ahir mateix, hi ha moments de la vida que no s’obliden mai. Eren les vuit del vespre i enfilàvem l’autopista direcció Barcelona, abans havia escombrat el pis i menjat una mica, com aquell que ho deixa tot a punt per a un esdeveniment molt important, i just a l’alçada de Granollers li dic: -anem a fer el ridícul!, però ja era massa tard, quasi arribàvem. No estava gens espantada, contenta de pensar que ja arribava el moment, però em feia una vergonya horrorosa arribar allí i fer el ridícul.
Ja havien tocat les deu i el vent bufava amb força, se’n sentien els xiulets a través de les finestres, i així que la Rosó va penjar el telèfon i em diu: -ja està apunt, et quedes a passar la nit!, vaig saber que allò anava de debò.
A les dues en punt d’aquella nit va néixer en Marc, d’això el dia 28 de desembre en va fer dotze anys, i ho recordo com si fos ahir, el moment més màgic de la meva vida.
Vam celebrar aquests 12 anys junts, i de primer vaig fer aquesta bollabessa, un plat tradicional francès de la provincia de Provença.
INGREDIENTS
250 grs de cap de nero200 grs d’escórpora
200 grs de rata
200 grs de rap
200 grs de congre fresc (millor, ventresca)
100 grs de crancs
6 llagostins o gambes
Alguns musclos i cloïsses
100 grs de ceba
100 grs de pastanaga
1 porro
2 grans d’all
1 cullerada de tomàquet concentrat
1 ramet (llorer, farigola i julivert)
1 cullerada de fonoll½ culleradeta escassa de safrà
sal i pebre
ELABORACIÓ
Podeu fer-la amb altres menes de peix, però convé escollir el que resulti més gustós.
Netegeu el peix i separeu-ne els caps. En un cassó de fons gruixut amb oli sofregiu la pastanaga, la ceba i el porro tallat a rodanxes primes. Afegiu-hi el tomàquet i els crancs, coeu-los un moment i aixafeu-los (amb la mà de morter, per exemple). Després afegiu-hi l’all trinxat, el fonoll, la sal, el pebre, el safrà i el ramet lligat. Mescleu-ho bé i afegiu-hi els caps del peix o els peixos més forts. Tireu-hi dos litres d’aigua bullent i procureu que bulli de pressa de 12 a 15 minuts. Afegiu-hi tot l’altre peix i deixeu-ho a foc mitjà uns 10 minuts més. Abans de servir, coleu la sopa procurant esprémer bé els caps per treure’n tota la substància.
En un plàtera poseu-hi el peix tallat empolsat amb julivert, i, en una altra, llesques de pa torrat.
És important que no deixeu bullir la sopa més temps que el que s’indica, ja que d’altra forma perdria gust.
Crec que aquets moment no s'ens esborra mai de la memoria !!!!!
ResponEliminaFelicitats pel Marc .encara que sigui amb retard. Quina boullabesa I aquest braç de girtano t'ha quedat genial
Petons
Per molts anys a en Marc! Un sopar de gran celebració, el número 12 és una xifra màgica!
ResponEliminaGemma, muchísimas gracias por pasarte por mi blog, me hizo mucha ilusión leer tu supercomentario, la verdad que se agradecen mucho los comentarios de este tipo. La verdad es que te escribí en catalán pero me es indiferente, como tu te sientas más agusto :)
ResponEliminaNunca había oido hablat de la bollabessa pero segun como lo planteas tiene que estar muy bueno y menudo brazo de gitano... seguro que estaba riquísimo y encima te ha quedado a la perfección!
un saludo!
No sabría porque comenzar, si por el brazo gitano tan delicioso o por esta bullabesa, tan rica!!
ResponEliminaBesotes.
Felicitats a tots dos.
ResponEliminaLes sopes m'agraden quasi totes, i la bollabesa és un clàssic dels bons. I les postres per a mi amb la crema sempre encertaràs.
petonets
What a lovely soup and dessert for a celebration. Both look wonderful and I'm sure made fora memorable meal. Have a great day. Blessings...Mary
ResponElimina12 anys???? que gran és! com passa el temps. Les sopes saps que m'encanten, així que hagués estat encantada d'estar en aquest sopar tan especial!!! petonets i felicitats
ResponEliminaNo em puc imaginar un menú més luxós per celebrar com cal un aniversari. I el braç de gitano et va quedar perfecte, ja veig que el Marc té molt bon gust ;)
ResponEliminaFeliz año Gemma, felicita a tu hombrecito con un besazo enorrrme, mi hijo tiene 13 años, como pasa el tiempo ainsssss. Felicidades también por esta receta que no la conocía pero se ve deliciosa y el brazo de gitano riquísimo. un petonet!!!1
ResponEliminaLa bullabessa és un plat deliciós que últimament sembla que ha perdut prestigi, però que a nosaltres ens encanta.
ResponEliminaEl braç ta quedat fantastic, Felicitats al Marc
Petons
Moltíssimes felicitats al Marc i a tu també!
ResponEliminaUn bon plat amb unes bones postres, un àpat rodó!
Petons i bon any.
MAre meva quin braç de gitano tan ben fet.. i tan maco amb aquests numeros a sobre!!!!
ResponEliminai la sopa...mira que no soc gaire de peix, però ara mateix m'assentaria a taula!
Petons
Ep, la nostra primera llevadora també es deia Rosó, i va ser tot un angelet :-)
ResponEliminaMoltes felicitats, quina sopa tan bona i, sobre tot, quin braç de gitano tan ben fet!!!