27.5.10

Pastís d’aniversari farcit de crema de taronja (orange curd)

Doncs bé, tal i com us deia a l’entrada anterior, aquest és el pastís que vaig fer i ens vam cruspir el diumenge per celebrar que la meva mare feia 74 anys!

Per fer aquest pastís necessitareu els següents ingredients:

Pa de pessic (bescuit genovès)

125 grs de sucre
125 grs de farina
4 ous
Raspadures de llimona
1 culleradeta de llevat en pols

Crema de taronja (orange curd)

250 grs de sucre glass
La pell d’una taronja sense res de blanc
200 grs de suc de taronja
120 grs de mantega
4 ous

Decoració

Xocolata en pols
Xocolata blanca ratllada
Melindros durs

Primer es fa un pa de pessic primera fórmula segons la recepta de la Montserrat Seguí, i un cop fred el partiu per la meitat i el farciu de la crema de taronja (orange curd) que heu vist a l’entrada anterior.

Per acabar el muntatge del pastís s’empolsa amb cacau en pols per sobre, llavors s’agafa un cercle (un talla pastes o un cercle per emplatar) es col·loca sobre el pastís, s’omple amb xocolata blanca ratllada, traiem el cercle i ens quedarà la rodona blanca que veieu a la foto. Tot seguit es posa una capa fina de crema de taronja al voltant de tot el pastís i s’hi van col·locant els melindros durs, tallats per la base, a una mida que sobresurtin una mica per sobre de la base de pa de pessic, i s’acaben de subjectar amb un llaç.

Crema de taronja (orange curd)



Abans del cataclisme laboral d’aquesta setmana, el diumenge vam celebrar l’aniversari de la meva mare. Aquesta és l’entrada que m’hagués agradat penjar al blog enlloc de l’anterior, però no tenia ni ganes ni forces de posar-me davant l’ordinador, tot i que em feia molta il·lusió perquè va ser un dia molt bonic i el pastís va quedar molt bo.

Tenia ganes de fer-li un pastís molt especial, que realment la sorprengués, i vaig estar buscant tota la setmana per la xarxa i vaig acabar al blog de la Maria Lunarillos, entre les seves Tartas Provocativas. La desició final va ser una barreja entre aquests dos pastissos, la bica amb crema de taronja i xocolata i la tarta charlotte de tiramisú.

Com sempre acostumo a fer, d’aquest pastís en faré dues entrades, una per la crema de taronja, o sigui, aquesta, i l’altra pel pastís, així va molt millor per a properes consultes. Així que anem per la crema de taronja (orange curd).

INGREDIENTS:

250 grs de sucre glass
La pell d’una taronja sense res de blanc
200 grs de suc de taronja
120 grs de mantega
4 ous

ELABORACIÓ:

Es barreja els ous amb el sucre glass i tot seguit la resta d’ingredients. Ho posarem a coure a foc lent, procurant que no bulli, tot remenant continuament amb un batedor fins aconseguir la consistència d’una crema, aproximadament uns 20-30 minuts.

20.5.10

Magdalenes amb barret (intent número 3)


Després de l'intent número 1 i del número 2, continuu buscant la recepta perfecta per aconseguir unes bones magdalenes amb barret i crec que no vaig per mal camí, la cosa va millorant! I això també ens proporciona la nostra ració setmanal de bocins de felicitat que sempre es recomana en una dieta equilibrada.

Bracets de pasta de full farcits de crema


Us recordeu del braç de pasta de full farcit de crema que vaig fer fa uns dies? Sinó, mireu aquí. Doncs aquesta és la versió individual. Ràpid i boníssim, unes postres solucionades en un tres i no res.

18.5.10

Timbal de macarrons


Recordeu els espaguetis a la bolonyesa que vaig fer fa uns dies? Sinó, mireu aquí. Doncs tal com us deia a la recepta, la salsa que va sobrar la vaig congelar per a algun d'aquells dies que no tens temps per a passar gaire estona a la cuina, però que vols posar un bon plat a taula. Tot i que d'aquests dies n'hi han molts, va arribar el dia per a donar-li un bon ús.
El dissabte és dia de 'fer dissabte' i moltes vegades no te n'adones, ja és hora de dinar i el més calent és a l'aigüera. Doncs dies com aquests sort en tens de tenir guardada aquella fantàstica salsa al congelador, que pacientment un dia vares fer, perquè en un plis plas vaig muntar aquest timbal de macarrons. Una capa de macarrons, una capa de formatge ratllat, una altra de macarrons i per acabar una altra de formatge i a gratinar al forn. Voilà!

Bon profit!

17.5.10

Base de pizza amb massa d’oli


Amb la massa d’oli vaig fer unes bases per pizza, però sense incorporar-hi la sèmola, ja que així la massa queda més llisa i elàstica.

INGREDIENTS
15 grs de llevadura fresca
500 grs de farina de força
10 grs de sal
50 grs d’oli d’oliva (50 ml)
320 grs d’aigua (320 ml)
Farina comú per empolsar

PREPARACIÓ

Preescalfeu el forn a 250 ºC. Fregueu la llevadura amb la farina, amb l’ajuda de la gema dels dits, com si preparessiu migas, fins que la llevadura desapareixi en la farina. Afegiu-hi la sal, l’oli d’oliva i l’aigua, i continueu amb el mètode de la massa blanca. Deixeu reposar la massa durant una hora, o, per aconseguir una millor crosta i sabor, deixeu-la reposar tota la nit a la nervera. D’aquesta forma la massa pujarà molt lentament i desenvoluparà una lleugera acidesa que millorarà el seu sabor, amb el que s’aconseguirà una textura cruixent per fora i lleugerament tova en el dins.

Un cop la massa hagi llevat, amb l’ajuda de l’extrem rodó de la rasqueta, volqueu la massa i dividiu-la en tres porcions, formeu unes boles i deixeu-les reposar durant 10 minuts. Enfarineu lleugerament la superfície de treball i col·loqueu les boles de massa sobre la farina. Assegureu-vos que la farina estigui distribuïda homogèniament perquè les pizzes no s’enganxin.

Agafeu una de les boles, col·loqueu el palmell de la mà en el centre i presiuneu cap a l’exterior per extendre la massa. Gireu una mica la massa i repetiu l’operació. Continueu estirant la massa fins que obtingueu una forma lleugerament cirucular de 20-22 cms de diàmetre. L’extrem ha de ser una mica mès gruixut que la massa del centre. Repetiu l’operació amb les dues boles restants.

Transferiu les bases de pizza sobre la placa del forn enfarinada i ja podeu començar a posar-hi el farcit per acabar enfornant les pizzes a 240 ºC durant uns 10-12 minuts, fins que els extrems estiguin daurats i cruixents.

Mentre ens menjavem les pizzes els meus fills em van dir: –Mama, perquè tot et surt tant bo? Han quedat boníssimes! Els panet fets amb aquest pa podrien ser molt i molt bons!-. Feia goig veure’ls menjar amb tant de gust. Si sapiguessin la gimnàstica que una fa, encara no ha coincidit cap dia que hagin vist com es fa, sempre els ha enganxat jugant amb algun amic. Millor!;-) perquè això si que és ‘operación bikini’, i la resta són tonteries!). Amb aquests comensals tant agraïts una mai perd la il·lusió per cuinar i passar-s’hi un munt d’hores, o sigui que la pròxima serà uns panets o una xapata feta amb la massa d’oli.

Bon profit!

Massa d’oli



Em va agradar tant el resultat del mètode Richard Bertined que em vaig animar a fer la massa número 2 del llibre ‘PANES. 5 tipos de massa para elaborar 50 tipos de pan’, la massa d’oli, per a fer-ne bases de pizza. Amb aquesta primera entrada us deixo la recepta de la massa d’oli, la base per a moltes altres receptes, i a la següent entrada us passo la recepta de les bases de pizza. Us animo a provar-la, tota una tècnica que deixa en ridícul qualsevol altre mètode d'operació bikini!

Amb l’oli d’oliva la massa blanca aconsegueix altres nivells, ja que la incorporació de l’oli d’oliva, que aporta suavitat a la massa fent-la més elàstica, proporciona un pa de textura i sabor magnífics, que també pot congelar-se. També s’hi posa, juntament amb la farina, sèmola, per donar-li més caràcter a la massa. La massa resulta lleugerament més humida que la massa blanca, però un cop es domini la tècnica de treball podreu unir-la perfectament, igual que la massa blanca. Per tant, per fer la massa d’oli heu de seguir el mateix procés que la massa blanca però afegint 20 grs de sèmola a la farina i en el moment que hi afegiu l’aigua llavors també hi heu d’incorporar els 50 grs l’oli d’oliva verge extra. Aquesta vegada per fer la primera barreja dels ingredients vaig fer servir la batedora amb les varetes d’amassar, però us ben asseguro que res em va salvar de la sessió de gimnàstica!

500 grs de farina de força
20 grs de sèmola gruixuda
15 grs de llevadura (fresca, si és possible)
10 grs de sal
50 grs d’oli d’oliva verge extra
320 grs d’aigua

Pastís lleuger de formatge fresc i maduixes


Aquest pastís el vaig fer el divendres, el dia del meu Sant. És del llibre Cuinar per ser feliç de la Carme Ruscalleda i quan vaig veure que portava tanta nata no n’estava del tot segura que ens agradés, però us ven asseguro que està molt bo, això si, feu-lo d’un dia per l’altre, o millor amb dos dies d’antelació, a mesura que passen els dies millora el seu gust. L’únic problema que vaig tenir va ser que el vaig fer en el motlle de vidre que veieu i va ser del tot impossible desemmotllar-lo per decorar-lo, el vaig haver de decorar un cop tallat. Crec que la pròxima vegada l’hauria de fer en un motlle desemmotllable perquè decorat tot sencer ha que quedar molt vistós. Bé, primer m’hauré de comprar el motlle!

INGREDIENTS PER A 8 PERSONES
125 grs de sucre
3 rovells d’ou
50 ml d’aigua
50 ml de suc de llimona
7 fulls de gelatina
250 grs de formatge fresc tipus Quark
400 grs de nata muntada amb 60 grs de sucre
Maduixes

PREPARACIÓ
1. Mescleu el sucre, els rovells, l’aigua i el suc de llimona, i feu-ho coure com una crema, només fins que arrenqui el bull.
2. Poseu els fulls de gelatina en un pot amb aigua freda i, tan bon punt s’estovin, llenceu l’aigua i, molt a poc foc, desfeu-los totalment. Compte!, que un excés de foc podria cremar-los. Ha de quedar desfet, com si fos aigua espessa. També es pot desfer la gelatina amb un xic d’aigua de la barreja anterior, així no hi ha perill que es cremi.
3. Mescleu la crema que heu fet abans amb la gelatina fosa, barregeu-ho bé i afegiu-hi el formatge fresc; tot ha de quedar molt ben mesclat.
4. Munteu la nata amb el sucre i afegiu-la a la mescla anterior remenant-ho amb molta delicadesa.
5. Aboqueu-ho en un motlle, d’uns 20 cm de diàmetre, i poseu-ho a la nevera perquè prengui (unes 4 hores).
6. Quan és ben pres és el moment de decorar-ho amb les maduixes. La Carme Ruscalleda aquí proposa decorar-ho amb cireres confitades però jo he preferit fer-ho amb maduixes, ara que n’és temporada. Trieu les maduixes més petites i partiu-les per la meitat. Poseu-les en un recipient barrejades amb una mica de sucre i les deixeu una horeta a la nevera. Quan sigui el moment de decorar el pastís les traieu i les col·locareu amb gràcia per tota la superfície del pastís. Desfeu un full de gelatina com s’explica en el punt 2 de la recepta amb el suc que han després les maduixes o amb una mica d’aigua i aboqueu-ho a sobre les cireres que decoren el pastís. En només 5 minuts haurà pres i es podrà presentar i degustar.

14.5.10

Tècnica d'amassat de Richard Bertinet

I com val més una imatge que mil paraules, us deixo aquest vídeo de la tècnica d'amassat de Richard Bertinet que he trobat per casualitat avui al blog La cocina de Pikerita, i així completo l'entrada anterior de la massa blanca. Per sort sempre hi ha un dia que els astres es posen del teu favor i avui sembla que és un dia d'aquests. Una forta abraçada a tots i bon cap de setmana!


13.5.10

Massa blanca


Arriba el cap de setmana i us deixo ben entretinguts amb aquesta entrada, perquè jo una mica més i m’hi deixo la pell, primer el dia que vaig fer la recepta (em sembla que començaré a fer un raconet per comprar-me la panificadora) i segon perquè no ser ni com comença a explicar-vos com m’ho vaig fer per aconseguir aquesta massa i no deixar-m’hi l’esquena!

Doncs bé, anem per feina. Un altre dels meus reptes és aconseguir un bon pa, i en una de les meves visites tafaneres a la biblioteca vaig trobar el llibre PANES. 5 tipos de masa para elaborar 50 tipos de pan de Richard Bertined i me’l vaig endur cap a casa. No trobava mai el moment de fer-ne, doncs per fer pa a vegades no és qüestió de pim-pam sinó que necessita el seu temps, i una extremada paciència quan una s’embolica a fer-lo seguint el mètode ‘Bertined’. Us he de dir que el resultat va ser molt satisfactori, mai havia aconseguit una massa blanca tant tova i elàstica, molt manejable, i com a resultat un pa d’un gust deliciós, però l’experiència va durar des de les 4 de la tarda fins a les 9 del vespres, amb aturades intermitents per veure fragments del DVD que inclou el llibre, perquè sinó una no se n’hagués ensortit pas.

Amb aquest post intentaré explicar-vos el millor possible tot el procès per aconseguir una massa blanca, encara que ara que estic davant les tecles no ser ni com començar perquè com diuen, val més una imatge que mil paraules, la recepta com aconseguir una massa blanca, la base de moltes altres receptes, les quals poden ser en forma de pans rodons, de motlle, panets, baguettes, fougasse, … Jo en vaig fer barres de pa, les que veieu aquí, que per començar no està malament.

1. Massa blanca

La massa blanca és senzillament farina, aigual, sal i llevadura, la massa més bàsica que es pot preparar.

10 grs de llevadura (fresca, si és possible)
500 grs de farina de força
10 grs de sal
350 grs d’aigua (o 350 ml, però si es pesa l’aigua és més segur). En moltes receptes això no tindria la més mínima importancia però en la cocció del pa si, és bàsic respectar les quantitats indicades.

Preparar la massa

Fregueu la llevadura amb la farina, amb l’ajuda de la gema dels dits, com si preparessiu migas, fins que la llevadura desapareixi en la farina. Afegiu-hi la sal i després l’aigua. Aguanteu el vol amb una ma mentres li dóna la volta i mescleu els ingerdients amb l’altra amb l’ajuda d’una rasqueta, durant uns 2-3 minuts, fins que la massa comenci a formar-se.


Amb l’ajuda de la rasqueta de plàstic, aixequeu la massa i traslladeu-la a la superfície de treball. Encara que la massa sigui bastant tova i humida (molt enganxosa), no afegiu farina a la superfície de treball. Si continuem afegint farina, per aconseguir que s’uneixi, s’hi pot arribar a incorporar uns 100 grs de farina de més a la masa, provocant que s’endureixi, modificarà la seva consistència i possiblement acabarà com una espècie de rajol. Si es treballa la massa sense farina extra, quedarà més tova i el pa serà més lleuger, esponjós i agradable, i això ho aconseguirem senzillament treballant la massa, estirant-la i doblegant-la per atrapar l’aire en el seu interior.

Treballar la massa

La ideia consisteix en estirar-la per incorporar el màxim d’aire possible. Oblideu-vos de colpejar la massa amb el palmell de la ma i donar-li voltes. Treballeu-la lliscant els dits per sota com si fossin un parell de forquilles, amb els dits polzes per sobre; porteu-la cap amunt i llavors deixeu-la caure lluny vostre, sobre la superfície de treball (en aquest punt està molt enganxosa com per aixecar-la). Estireu la part anterior de la massa mentre la dirigiu cap a vosaltres, llavors porteu-la cap enrera sobre si mateixa formant un arc, estireu-la cap endavant i cap al costat i amagueu-la cap avall pels extrems. Repetiu aquesta operació i aviat podreu treballar la massa en un moviment ràpid.

A mesura que treballeu, la massa comencerà a unir-se i a desenganxar-se de la superfície de treball, tinguent un aspecte més homogeni, sedós i manejable.

Quan estigui ben unida enfarineu la superfície de treball, col·loqueu-hi la massa a sobre i formeu una bola; porteu els extrems cap al centre de la massa, presioneu-la cap avall amb el dit polze i aneu rodant la bola a mesura que la treballeu. Doneu la volta a la bola i estireu i amagueu les vores cap avall. Segons la recepta aquesta tècnica l’haureu de realitzar varies vegades durant el seu procés. Si la recepta us indica que heu de formar una bola compacta doblegueu-la varies vegades més cap al centre.


Reposar la massa

Tot seguit, un cop hagueu treballat la massa, enfarineu l’interior d’un bol i poseu-hi la bola dins. Ho cobriu amb un drap de cuina i poseu-ho en un lloc a recès de corrents d’aire. Deixeu-ho reposar una 1 hora aproximadament, fins que hagi doblat el seu volum. Un cop la massa hagi doblat el seu volum seguireu segons la recepta del tipus de pa escollir.

12.5.10

Fideus a la cassola


Aquesta recepta és de la Montserrat Seguí, bé, més aviat de les nostres, àvies, rebesàvies,... no? I com sempre a la cuina el millor és la imaginació desenfrenada, jo sobre la marxa amb aquest tipus de receptes acostumo a improvitzar segons el que tinc a casa.

INGREDIENTS (per a 4 persones)
300 grs de fideus gruixuts
1 ceba (aquesta vegada també hi he posat pebrot verd i un all tendre)
150 grs de costella de porc
50 grs de salsitxes de porc (no n’hi poso mai)
¾ de litre de brou o d’aigua
200 grs de tomàquets

ELABORACIÓ
Fregiu la costella i les salsitxes fetes a trossets, en una cassola, amb un xic d’oli, i, quan estigui una mica daurada, afegiu-hi la ceba trinxada, que heu de sofregir bé (amb el sofregit a mi m’agrada molt posar-hi imaginació i aquest cop també hi he posat pebrot verd i un all tendre). Tot seguit poseu-hi els tomàquets fets puré, deixeu-ho coure uns minuts i aboqueu-hi el brou calent (jo sempre poso els fideus abans del brou (jo aigua) i els hi donc uns tombs perquè es rossegin una mica).
Quan comenci a bullir tireu-hi els fideus, assaoneu-ho lleugerament i deixeu-ho coure lentament 12 minuts, millor tapat. En aquest moment traieu-los del foc i espereu 8 minuts abans de servir-los, conservant-los tapats.
Van sortir boníssims!
Bon profit!

11.5.10

Magdalenes (tipus genovès) o magdalenes amb barret (intent número 2)


Aquest és el meu segon intent per aconseguir unes autèntiques magdalenes amb barret, encara que aquesta no sigui la recepta més indicada, ja que la massa és tipus genovès, la del pa de pessic primera fórmula de la Montserrat Seguí.

Tot plegat va començar quan vaig pensar en fer un regal a una bona amiga, una persona que tan sols fa uns mesos que conec però que amb tot aquest temps m’ha demostrat ser una gran persona, amb un cor enorme, i què millor que una bona caixa plena de magdalenes amb barret.

Aquestes les vaig fer ahir a la tarda i, tot i que són boníssimes, doncs la fórmula no podia defraudar, van quedar completament planes, suposo que degut al que ja he dit, no deixa de ser pa de pessic que s’hi afegeix mantega fosa. Però aquest matí, quan he obert el blog i he vist la quantitat de missatges que m’heu deixat amb trucs, consells i adreces on trobar més trucs i consells, m’he dit: - Ho de continuar intentant! Això si, sense fer-m’hi mal, perquè pel que he llegit fins ara més aviat tot plegat és una mica un misteri.

En aquest cas vaig deixar reposar la massa dues hores dins la nevera i vaig posar els motlles de paper rissat dins dels de silicona, tal i com em va indicar la MaryLou del blog Pa amb tomàquet, i tot i que van pujar molt i llavors van baixar, amb això vaig aconseguir que no es cremessin ni un xic, un altre handicap que tinc amb el meu forn.

Doncs bé, amb tots els vostres comentaris avui he fet tota una recopilació dels millors consells i quan ens hagi passat una mica l’empatx de magdalenes d’aquests dies ho tornaré a intentar.

Per a la recepta d’avui he fet la massa de pa de pessic primera fórmula amb els següents ingredients:

4 ous
125 grs de sucre
125 grs de farina
1 culleradeta de llevat
1 ratlladura de llimona o bé aroma de vainilla o bé 50 grs d’ametlles torrades moltes ben fines.
100 grs de mantega

Si optem per afegir-hi l’ametlla molta hem de retirar-ne la mateixa quantitat de farina. Quan tinguem la massa del pa de pessic feta hi afegirem els 100 grs de mantega fosa, encara tèbia, i ho mesclarem amb molt de compte amb una cullera o espàtula de fusta. En aquest punt ja podem emplenar els motlles de paper rissat i enfornar durant uns 20 minuts.

Potser m’equivoco, no ho ser, però amb aquesta massa hagués sigut millor que no l’hagués deixat reposar les dues hores a la nevera ja que llavors va perdre tot el volum que havia aconseguit al batre els ous amb el sucre i quan ho vaig treure de la nevera la farina d’ametlla havia fet grumolls, com si fos patata, i llavors ho vaig haver de tornar a batre enèrgicament per reconstituir la massa.

10.5.10

Magdalenes amb barret (intent número 1)


Fa uns dies cercant per la xarxa vaig trobar el blog de la Marisa, Cocina fácil sin gluten, on hi té penjada una entrada amb trucs i consells per a fer magdalenes. El meu objectiu és aconseguir que les magdalenes una vegada fora del forn i fredes no perdin el típic barret, que la massa es mantingui i no baixi. En aquesta entrada diu que cal posar la massa mitja hora a la nevera abans de posar-la dins els motlles i que així aconseguiré el meu objectiu. Doncs aquest cap de setmana, pensant que ja havia trobar la fórmula màgica per aconseguir unes autèntiques magdalenes amb barret, em vaig posar mans a la feina i ho vaig provar. Vaig fer la recepta de magdalenes del Cullerot festuc, que a casa ens agraden molt com queden de gust i textura, però no ser què va passar però el barret no va sortir, fins hi tot van quedar pitjor que la darrera vegada, més planes. No serà l’oli? No seria millor utilitzar oli de girasol enlloc d’oli d’oliva? Avui, encara amb el mateix tema al cap, he trobat una altra recepta on deixen la massa dues hores a la nevera. Tornaré d’aquí uns dies amb un segon intent de magdalenes amb barret, ja que l’important és no defallir!

7.5.10

Arròs amb sèpia i carxofes


Aquests darrers dies a la blogosfera culinària hi he vist més d’una recepta d’arròs en sèpia, i el que passa amb aquestes coses, t’entra una salivera que et fa sortir corrents cap al mercat a comprar els ingredients per fer la recepta. I així va ser. Però cop que a vegades amb una sola opinió no estem contents, vaig continuar cercant i vaig anar a petar de ple amb aquest enllaç d’un fragment del programa de cuina d’en Jordi Estadella a COM Ràdio, De boca en boca.


INGREDIENTS (per a 4 persones)
2 sèpies mitjanes
2 ceba
1 cabessa d’alls
3 tomàquets
5 carxofes
Sal
Pebre
350 grs d’arròs per persona (uns 80 grs per persona)
Per la picada: safrà, all fregit i julivert
Fumet de peix o un fumet fet amb la part part de la boca de la sèpia, una ceba i una pastanaga.

ELABORACIÓ
En una cassola sense gens d’oli coure la sèpia trossejada fins que quedi rossa. Tot seguit hi afegim la ceba tallada ben petita i una mica d’oli i ho anem sofregint a poc a poc. A continuació hi incorporem l’all (al gust de cadascú), que tregui l’aroma, hi incorporem el tomàquet fet puré sense les llavors i anem fent un sofregit lent, que quedi marronòs. Seguidament incorporem la carxofa, ben palada i sense parts dures, li donem un parell de voltes, ho salpebrem i tot seguit hi afegim l’arròs, que el tindrem un parell de minuts a la cassola, que es vagi torrant, i quan canviï de color hi afegim el fumet. Si volem que quedi un arròs caldós hi afegim més fumet del necessari. I en l’últim moment hi afegim una picada feta amb una pica d’all fregit, safrà torrat i una mica de julivert.

5.5.10

Flam de taronja


He trencat el dolç silenci i torno amb una recepta llaminera de la Carme Ruscalleda i de la seva fórmula màgica per ser feliç. Com que no hi ha una única fórmula magistral per aconseguir la felicitat, sinó més aviat petites fórmules de les quals n’hem d’anar aprofitant petits bocins, aquí us en passo una que compartida a la taula provoca molts bons moments entre qui té el plaer de tartar-la. Espero que us agradi.


Faig un enllaç de la recepta a la secció 'La cuina de les estrelles', juntament amb la del flam de la Montserrat Seguí que vaig fer fa un temps. O sigui que a la 'cuina galàctica' ja hi podem trobar dos pastissos de formatge i dos flams.

INGREDIENTS
1 litre de llet
Una branca de canyella
4 taronges
6 ous sencers
2 rovells
200 grs de sucre

ELABORACIÓ

1. Fer un caramel líquid fosc per caramel·litzar les flameres individuals. Jo vaig fer el caramel líquid de la Montserrat Seguí (trobareu la recepta aquí), perquè el que proposa la Carme Ruscalleda és que fem un caramel líquid fosc amb 150 grs de sucre, 80 ml d’aigua i unes gotes de llimona i si hi ha algú, dels presents, que sigui capaç de fer un caramel líquid amb aquestes quantitats que es manifesti, perquè jo no ho vaig aconseguir. Crec que amb aquestes quantitats més aviat el que es pot arribar a aconseguir és un almívar, però res més.
2. Amb l’ajut d’un pelador treure a tires fines les peles de les taronges. Només la part de color taronja, la blanca no ens interessa. Reservar.
3. Dins d’un pot, fer arrencar el bull a la llet amb la branca de canyella trossejada. Apartar-la del foc i tirar-hi les peles de les taronges tallades molt fines, tapar el pot i deixar que infusioni uns 20 minuts.
4. Mentrestant, amb l’ajut d’un ganivet petit i que talli molt fi, tallar els grills de les taronges: han de quedar ben nets i polits de pell. Reservar-los sobre paper de cuina absorbent.
5. Mesclar molt bé: els ous sencers, els rovells i el sucre i tirar-ho dins de la llet que tenim infusionant, remenar-ho tot junt i colar-ho.
6. Repartir a cada flamera els grills polits de taronja. Omplir les flameres amb la mescla del punt 5 i repartir-les dins d’una plàtera per anar al forn amb aigua (al bany maria). Entrar-ho al forn ben calent a 160º durant 30 minuts. Controlar punxant amb una broqueta el punt de cuit.

Espaguetis a la bolonyesa

I aquí us deixo la recepta que us he introduït en l'anterior entrada. Tot un clàssic de la pasta italiana i que va sortir molt bona. Com que va sobrar salsa llavors la vaig congelar per a utilitzar-la en una altra ocasió amb uns macarrons, tallarines, espirals ... Bon profit!

INGREDIENTS
400 grs d’espaguetis
1 ceba
1 pastanaga
1 all
1 fulla de llorer
1 kg de tomàquets madurs o de conserva
Sal
Sucre
Orenga
Oli
250 grs de trinxat de vedella
10 grs de farina
100 grs de formatge ratllat

ELABORACIÓ
La salsa bolonyesa és un derivat o un aprofitament d’un estofat o rostit. Trinxat per a un segon és amb el seu propi suc; si es fa de nou, és més còmode partir d’un trinxat i així és com es procedeix normalment.
Es bull la pasta i s’ecorre. Salsa: es trinxen la ceba i la pastanaga ben petites. Es posen en una cassola amb oli i, quan afaguen color, s’hi posa l’all trinxat. Seguidament, s’hi afegeix el tomàquet ratllat. Es condimenta amb el llorer, l’orenga, la sal i un pols de sucre. Quan el tomàquet s’ha concentrat i és ben lluent, s’hi afegeix el trinxat i es cou amb el foc ben fort. Quan és rosset, es tira la farina a la cassola i 100 cc d’aigua. Un cop ha agafat cos tot plegat, es barreja amb els espaguetis o ser serveix a part i cadascú se’n posa. Es fa el mateix amb el formatge.

Quan un trinxat es tira al final de la salsa, com es fa aquí, s’ha de fer amb el foc ben fort per tal que pugui fer crosteta. Si no és així resulta amb gust i aspecte de bullit.

La salsa bolonyesa es pot tenir feta, congelar-la o guardar-la a la nevera 4 o 5 dies.

La pasta


Avui us presento un plat de pasta que he tret del llibre de la col·lecció ‘la cuina de cada dia’ de la Mariona Quadrada, del número dedicar a les pastes, però igualment que vaig fer amb les patates, primer us voldria il·lustrar amb un petit post dedicat a aquest aliment i que jo per fe’l m’he il·lustrat del mateix llibre d’on he tret la recepta.
Aquí també us voldria donar les gràcies a tots per les vostres visites a la meva cuina i per tots els comentaris que dia rera dia hi deixeu. Sou vitamina pura!

Una mica d’història

Tant la cultura de la cuina oriental –xinesa- com la italiana són els exponents màxims de la fabricació i consum de pastes de tot tipus des de temps immemorials. Pel que fa a la cuina oriental hi trobem moltes varietats a partir dels cereals i llegums propis d’aquell terreny, com són la soja i l’arròs i, antigament, la farina de faves. A les pastes mediterrànies hi trobem la farina de blat.

Dins la nostra tradició gastronòmica de les pastes els espaguetis o tallarines daten de 30-35 anys cap aquí com a màxim. Abans d’això es coneixien els fideus de diferents gruixos, els macarrons, els canelons i les pastes per a sopa tallades de diferents formes, igualment que la manera de cuinar-les, que també ha sofert canvis i innovacions importants dins aquest període de temps.


Com procedir davant els fogons

Per a bullir la pasta, com a norma general, cap seguir aquest procés:
- Posar l’aigua, amb sal i aromatitzants (opcional), a bullir amb tapadora.
- A 100º tirar la pasta i tapar.
- Al moment que torna a arrencar el bull, remenar i destapar.
- Cocció a foc viu el temps necessari.
- Remenar una altra vegada.
- Passar per aigua freda –depèn de la recepta-.
- Opció 1: condimentar i servir.
- Opció 2: untar per tot arreu amb oli i guardar tapada a la nevera fins a 3 o 4 dies.

Les salses poden ser moltes però en general es divideixen en dos grans tipus:
- Salses vermelles: a base de tomàquet i derivats.
- Salses blanques: a base de llet i derivats.

4.5.10

Truita d'espàrrecs i ceba tendra


El meus nivells de sucre a la sang ja comencen a arribar a uns màxims astronòmics! Mai hi havien hagut tantes ‘dulces’ a taula com en aquests darrers quatre mesos des de que vaig obrir aquest blog i ahir em vaig proposar fer una mica de bondat amb el sucre, però ves per on, a la primera de canvi, a la primer ocasió, vaig comprar uns motlles per a fer magdalenes! Em vaig ‘reprimir’ i encara estan per estrenar a l’armari. Doncs no és d’estrenyar, amb aquestes coses tant bones que feu tots plegats una no se’n pot estar.

Avui us porto una proposta molt senzilla però boníssima, de productes de temporada: truita d’espàrrecs i ceba tendra.

Per cert, ara me n’acabo d’adonar, aquesta és la meva entrada número 100! Fa uns dies, quan vaig veure que m’acostava a les 100 entrades vaig dir que ho podria celebrar amb una entrada diferent i va i us preparo una truita d’espàrrecs! Ups! Ara, us asseguro que em vam gaudir com el millor dels pastissos.


Potser reacciono tard però, gràcies a un comentari de Quo de Quocinando, he pensat que aquesta recepta podria ser ideal per començar l'operació bikini d'enguany, i així participo a l'hemc d'aquest mes, el meu primer hemc amb la meva entrada número 100 al blog. Un bona forma de celebrar-ho. Gràcies Quo!

2.5.10

Pastís de gema (tipus Sant Marc)


Aquests nens m’endolceixen la vida! Ahir va ser el meu aniversari i en Marc i en Guillem ja fa uns dies que em van dir que aquest any em volien fer un regal. I així va ser, el divendres em van demanar diners (em van dir –amb 15€ ja farem!) i se’n varen anar a comprar-lo. M’ha emocionat molt amb la il·lusió amb què ho han fet i en Marc em va fer el comentari –Mama, és petit però t’agradarà molt! Doncs aquí teniu el meu regal més preuat… dolcíssim! com ells!


I per celebrar-ho vaig voler fer un pastís, encara que he de dir-vos que lo meu no són els pastissos, n’he arribat a fer molt pocs en tot el temps que fa que cuino i la presentació la veritat és que té molt que desitjar, però hi vaig posar tota la il·lusió del món i va agradar molt. Tot i que jo no sóc massa de nates, prefereixo altres tipus de postres, sabia que als més llaminers els hi agradaria.


INGREDIENTS
Pa de pessic:
3 ous
100 grs de sucre
100 grs de farina
1 culleradeta escassa de llevat

Gema blana:
3 ous
175 grs de sucre, aproximadament (n’hi ha d’haver el mateix pes que el dels ous)
300 o 400 grs de nata
75 o 100 grs de sucre per a ensucrar-la

ELABORACIÓ
Prepareu una pasta de pa de pessic 1ª fórmula amb els ingredients indicats i coeu-la en un motlle de 26 cm; ha de quedar més prim del que és normal.

Gema blana. En un cassó, el fons del qual no se’ns enganxi, poseu-hi els ous sencers –rovell i clara- i el sucre (el mateix pes que el dels ous, pesats amb closca i tot). Barregeu-ho bé, primer amb el batedor; després poseu-ho al foc i aneu-ho remenant suaument amb l’espàtula de fusta: quan arrenqui el bull coeu-ho uns segons més, i traieu-ho del foc. Tot seguit doneu-li una bona batuda amb el batedor, i ja podeu abocar-la sobre el marbre i deixar-la refredar. Després recolliu-la amb una espàtula i poseu-la en un bol; guardeu-la a la nevera fins que la necessiteu (d’aquesta manera podeu conservar-la uns 15 dies).
Partiu el pa de pessic en dos, i damunt la part de baix escampeu-hi una capa de gema: poseu-hi la nata, una mica ensucrada, formant un gruix d’uns dos dits aproximadament. Poseu-ho al congelador per tal que agafi consistència la nata, i no s’aixafi en posar-hi l’altra meitat del pa de pessic a sobre. Mentrestant cobriu el sobre de l’altra part, amb gema, i cremeu-la una mica amb la pala. Per acabar, poseu-la sobre la nata quan aquesta ja estigui consistent i acabeu-lo d’afinar.

Si voleu preparar aquest pastís amb anticipació aconsellem que el congeleu un cop acabat del tot. Una hora abans de servir-lo, traieu-lo del congelador i poseu-lo a la nevera, i, si calgués, a temperatura normal una estona.