Magdalenes (tipus genovès) o magdalenes amb barret (intent número 2)

Aquest és el meu segon intent per aconseguir unes autèntiques magdalenes amb barret, encara que aquesta no sigui la recepta més indicada, ja que la massa és tipus genovès, la del pa de pessic primera fórmula de la Montserrat Seguí.

Tot plegat va començar quan vaig pensar en fer un regal a una bona amiga, una persona que tan sols fa uns mesos que conec però que amb tot aquest temps m’ha demostrat ser una gran persona, amb un cor enorme, i què millor que una bona caixa plena de magdalenes amb barret.

Aquestes les vaig fer ahir a la tarda i, tot i que són boníssimes, doncs la fórmula no podia defraudar, van quedar completament planes, suposo que degut al que ja he dit, no deixa de ser pa de pessic que s’hi afegeix mantega fosa. Però aquest matí, quan he obert el blog i he vist la quantitat de missatges que m’heu deixat amb trucs, consells i adreces on trobar més trucs i consells, m’he dit: - Ho de continuar intentant! Això si, sense fer-m’hi mal, perquè pel que he llegit fins ara més aviat tot plegat és una mica un misteri.

En aquest cas vaig deixar reposar la massa dues hores dins la nevera i vaig posar els motlles de paper rissat dins dels de silicona, tal i com em va indicar la MaryLou del blog Pa amb tomàquet, i tot i que van pujar molt i llavors van baixar, amb això vaig aconseguir que no es cremessin ni un xic, un altre handicap que tinc amb el meu forn.

Doncs bé, amb tots els vostres comentaris avui he fet tota una recopilació dels millors consells i quan ens hagi passat una mica l’empatx de magdalenes d’aquests dies ho tornaré a intentar.

Per a la recepta d’avui he fet la massa de pa de pessic primera fórmula amb els següents ingredients:

4 ous
125 grs de sucre
125 grs de farina
1 culleradeta de llevat
1 ratlladura de llimona o bé aroma de vainilla o bé 50 grs d’ametlles torrades moltes ben fines.
100 grs de mantega

Si optem per afegir-hi l’ametlla molta hem de retirar-ne la mateixa quantitat de farina. Quan tinguem la massa del pa de pessic feta hi afegirem els 100 grs de mantega fosa, encara tèbia, i ho mesclarem amb molt de compte amb una cullera o espàtula de fusta. En aquest punt ja podem emplenar els motlles de paper rissat i enfornar durant uns 20 minuts.

Potser m’equivoco, no ho ser, però amb aquesta massa hagués sigut millor que no l’hagués deixat reposar les dues hores a la nevera ja que llavors va perdre tot el volum que havia aconseguit al batre els ous amb el sucre i quan ho vaig treure de la nevera la farina d’ametlla havia fet grumolls, com si fos patata, i llavors ho vaig haver de tornar a batre enèrgicament per reconstituir la massa.