Aquesta recepta és de la Montserrat Seguí, bé, més aviat de les nostres, àvies, rebesàvies,... no? I com sempre a la cuina el millor és la imaginació desenfrenada, jo sobre la marxa amb aquest tipus de receptes acostumo a improvitzar segons el que tinc a casa.
INGREDIENTS (per a 4 persones)
300 grs de fideus gruixuts
1 ceba (aquesta vegada també hi he posat pebrot verd i un all tendre)
150 grs de costella de porc
50 grs de salsitxes de porc (no n’hi poso mai)
¾ de litre de brou o d’aigua
200 grs de tomàquets
ELABORACIÓ
Fregiu la costella i les salsitxes fetes a trossets, en una cassola, amb un xic d’oli, i, quan estigui una mica daurada, afegiu-hi la ceba trinxada, que heu de sofregir bé (amb el sofregit a mi m’agrada molt posar-hi imaginació i aquest cop també hi he posat pebrot verd i un all tendre). Tot seguit poseu-hi els tomàquets fets puré, deixeu-ho coure uns minuts i aboqueu-hi el brou calent (jo sempre poso els fideus abans del brou (jo aigua) i els hi donc uns tombs perquè es rossegin una mica).
Quan comenci a bullir tireu-hi els fideus, assaoneu-ho lleugerament i deixeu-ho coure lentament 12 minuts, millor tapat. En aquest moment traieu-los del foc i espereu 8 minuts abans de servir-los, conservant-los tapats.
Van sortir boníssims!
Bon profit!
INGREDIENTS (per a 4 persones)
300 grs de fideus gruixuts
1 ceba (aquesta vegada també hi he posat pebrot verd i un all tendre)
150 grs de costella de porc
50 grs de salsitxes de porc (no n’hi poso mai)
¾ de litre de brou o d’aigua
200 grs de tomàquets
ELABORACIÓ
Fregiu la costella i les salsitxes fetes a trossets, en una cassola, amb un xic d’oli, i, quan estigui una mica daurada, afegiu-hi la ceba trinxada, que heu de sofregir bé (amb el sofregit a mi m’agrada molt posar-hi imaginació i aquest cop també hi he posat pebrot verd i un all tendre). Tot seguit poseu-hi els tomàquets fets puré, deixeu-ho coure uns minuts i aboqueu-hi el brou calent (jo sempre poso els fideus abans del brou (jo aigua) i els hi donc uns tombs perquè es rossegin una mica).
Quan comenci a bullir tireu-hi els fideus, assaoneu-ho lleugerament i deixeu-ho coure lentament 12 minuts, millor tapat. En aquest moment traieu-los del foc i espereu 8 minuts abans de servir-los, conservant-los tapats.
Van sortir boníssims!
Bon profit!
Tens tota la raó: aquests són els feideu de la meva àvia!!!! jejeje!!! Són boníssims...a casa ens encanten...suposo que tb és pels records que ens porten... :)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
que bons !!... crec que totes les nostres mares,.. àvies, el tenien en el seu receptari i sortien gairebé setmanalment... i que bons!!
ResponEliminaUna abraçada
M'encanta aquest plat, el faig unes dues vegades al mes i cada dia m'agrada més.
ResponEliminaT'ha quedat perfecte, ara mateix ficava la cullera .....
Petonets
Gemma,
ResponEliminaEls fideus per a mi són com l'arròs, em van bé de gairebé qualsevol manera.
Aquesta és la recepta bàsica, la de tota la vida, la que saps que et farà quedar bé, a partir de la qual amb la imaginació que sempre és bona, també a la cuina, et permet fer mil i una variants.
La vista del plat convida a seure a taula i començar a desplegar el tovalló.
Una abraçada.
siempre apetece un plato asi, recomfotante y sabrosisimo, las fotos lo dicen todo, me encanta, besitos desde londres
ResponEliminaQue bons...amb el teu permís agafo la recepte perquè a casa agrada segur.
ResponEliminapetons
Al posar-hi el pebrot i l'all tendre això li va donar un toc especial, i això és el millor d'aquests plats, una base que et permet donar-li milions de gustos, i els d'ahir van sortir tant bé que van desapareixer de la cassola i un plis plas. Gràcies guapíssims!
ResponEliminaQué platito más rico, no lo he preparado nunca así, tomo nota que se ve delicioso. besitos y feliz día guapa...
ResponEliminaUn plat dels d'abans que es seguirà fent tota la vida! Qui pot dir que no a un plat de fideus a la cassola com aquest? :)
ResponEliminaaquesta recepta és de les bones. Amb una carn de porc de qualitat surten uns fideus de primera, com els vostres.
ResponEliminapt!
Ara que estic de ple amb la dieta, ja és una mica tard però la intenció és el que compta..., sento l'oloreta d'aquests fideus amb costella! t'han quedat "miquelovich2 com diu un cuiner de Canal Cocina!
ResponEliminapetons!
Quina pinta més bona aquest fideus a la cassola!! es un plat que jo encara no m'he decidit a fer, però veien la teva recepta no dubto que aviat m'hi decidiré!!
ResponEliminaPetonets!!
Que bons que son els fideus a la cassola!
ResponEliminaA mi em ve el record dels de les iaies, que bons que eren!
Gràcies per la teva visita, jo et seguiré visitant!
Una abraçada!
Visca els fideus a la cassola!,encara ara quan els faig sigui amb costella de porc, sigui amb calamarsons...em recordo dels de la meva mare...boníssims, i encara ara me'ls fa quan vaig a dinar a casa seva...ummmm a jutjar per la foto estàn de cullera!!!
ResponEliminaJo també faig els fideus tal com tu proposes. Són boníssims de debò!
ResponEliminaEls fideus amb costella són com bé dius cosa de família. En el meu cas, el pare és el fan total de la costella amb fideus o arrós.
ResponEliminaT'ha quedat amb una pinta que..... uff
A casa els fideus sempre ens venen de gust, és més, és un dels plats estrelles de la casa, tot i que a nosaltres ens agraden un pél més secs els fideus, els teus tenen una pinta estupenda. Molts petons.
ResponElimina