26.5.10

...

13 comentaris:

  1. Gran filosofia de vida, Gemma. Un petó.

    ResponElimina
  2. Aquesta frase la vaig sentir ahir a la radio, en un moment en què la vida m'ha ensenyat que és millor no esperar res, ja que ni els teus propis esforços i mèrits compten, i he decidit tirar la tovallola, vull mirar cap a un altre costat, no ser com però ja no vull gastar-hi més esforços en tot plegat.

    ResponElimina
  3. La vida la decideixes tu, no deixis que els altres triin com ha d'anar la teva vida ni com t'has de sentir, qualsevol cosa que no vulgui, per mi no ha d'ocupar-me més de 5 minuts.
    No val la pena dedicar més temps a pensar-hi.
    És dificil però s'acaba aconseguint!!
    Un petó i ànims!!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies guapíssima! Això és el que penso, però quan lluites contra corrent costa molt, i quan les teves decisions no només t'afecten a tu sinó que tens dos fills encara la cosa ho complica més. Espero trobar-hi una sortida. Deu anys enrera ja els hagués engegat a tots plegats però ara m'ho haig de pensar molt, però com dius tu ja no penso dedicar-hi més esforços. Però saps quina sort tinc, doncs que el tema és laboral i és de tots els problemes que ens plateja la vida dels de més fàcil solució, encara que sembli que estiguem en un moment molt i molt dolent. El país que l'aixequin ells, que sembla que en saben molt!

    ResponElimina
  5. Filosofia budista... o gairebé :)
    Però tirar la tovallola no, segur que al final l'esforç val la pena...

    ResponElimina
  6. Hola Gemma la frase es muy completa y por desgracia cuánta razón tiene. Veo que estás pasando por un mal momento y espero que mejore enseguida, no desesperes...Mira a ver si te gusta esta frase: "La vida es muy corta, y cada momento tiene su valor, pero nos pasamos días enteros durmiendo y años completos soñando". Espero que pronto estés más animada y entretanto te mando un besazo enorme...

    ResponElimina
  7. Sí Gemma, ànims i pren la millor decisió per tu!
    És una llàstima que no es tignui en compte que a la feina ens hi passem un terç del dia i que els que hi anem, som persones amb inquietuds i somnis.

    Ja saps que aquí seguirem esperant els teus intents per fer un pa amb molla perfecte, per posar barret a unes magdalenes tossudes i per sentir la olor dels teus plats sortint del forn...endavant les atxes!

    ResponElimina
  8. Ànims, endavant les atxes!!

    ResponElimina
  9. Ànims i endavant!! Un petó

    ResponElimina
  10. Mira gemma, sempre he tingut clar que el primer a la meva vida és la meva familia, el segon la meva casa (sentir-me bé en el meu espai),tercer no et sabría dir, potser la posada en pràctica d'una afició (cuina, esport...)i potser la quarta seria la feina sempre que m'hi trobi a gust!.Em van fer fora de la darrera feina per "culpa" de la crisi i passada la ràbia i el disgust del principi a la llarga em van fer un favor i és que no hi estava a gust.Saps què penso?:ells s'ho perden...Ara gaudeixo del que per a mi és important encara que hagi de tenir el cinturó més apretadet, i això no té preu!!! ànims guapa!

    ResponElimina
  11. Quanta raó hi ha dins aquestes frases! I saps què? Estic convençuda que com menys esperes més reps!

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies a tots/es! Quanta raó teniu tots plegats. I pel colmo del colmo ara se'ns ha espatllat la càmara de fotos. Ironies de la vida: 'error de objetivo'.
    O sigui que d'entrades amb fotos res de res (almenys fins que pugui fer-la reparar o que ens en puguem comprar una altra), encara que tinc pendent el pastís d'aniversari de la meva mare, que va quedar xulíssim! A veure si us faig l'entrada ja d'una vegada.
    Una forta abraçada a tots!

    ResponElimina
  13. Me encanta tu frase de cabecera, si tú mal tiene remedio, ¿porque te preocupase? y si no lo tiene, ¿porque te preocupase? ... algo Así viene al caso ... lo más importante eres tú, luego tú y más tarde tú ... el tiempo cura todo y sorprendentemente, Muchas veces nos sorprendió, para bien, aunque Muchas veces todo se negro, solo hace falta paciencia, mucha fe y seguir caminando, sea lo que sea, lo que en estos momentos tiene preocupa, veras como todo se soluciona! estoy segura;)

    Un abrazo grandísimo!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!