14.11.10

Llenties


No tinc temps de veure gaire la televisió però aquest estiu vaig enganxar un tros, ja a les acaballes, del programa que feia a TV3 en Gaspar Hernández, presentador del programa de Catalunya Radio ‘l’ofici de viure’ i autor del llibre ‘el silenci’, i que ara no recordo com es deia el programa de la televisió, i em va quedar gravat el que va dir un senyor que va sortir-hi, que si comences el dia corrents acabes corrents tot el dia, i és ben cert, perquè això és el que em va passar el passat cap de setmana, vaig sortir ja corrents el dissabte al matí de casa i tot el cap de setmana només vaig corre, corre i corre! Però és que toca una mica els nassos que després d’aixecar-se cada dia a les 6 del matí per anar a treballar, el dissabte i el diumenge t’hagis d’aixecar també a les 6 o a les 7 per portar els teus fills a jugar a futbol, però és clar, què no fan uns pares pels seus fills? Perquè després, et venen diguent, mig en serio i mig en broma, i el sacrifici que han hagut de fer els pares d’en Marc Marquez perquè el seu fill arribi a ser campió del món? Ah! i ara mateix em ve a la memòria aquell anunci del Cola-Cao amb la mare de l’Àlex Criviller amb la tassa de llet a peu de pista mentre el seu fill donava voltes i més voltes amb la moto al circuit. Res, tornant al programa de TV3 i les seves recomanacions, serà qüestió posar el ‘pib-pib’ del rellotge cada hora i fer 10 respiracions profundes i anar somrient per la vida ;-), i sort que a taula hi podem trobar plats com aquest que ens reconforten i ens carreguen d’energia.
La veritat és que aquestes llenties, o més aviat semblants, em van cridar l’atenció perquè portaven moniato, les vaig trobar per algun blog fa uns dies i ara no ser quin era. Espero que la seva autora em perdoni el ‘despiste’.

INGREDIENTS
1 porro no massa gros
1 pastanaga
1 ceba
1 moniato
200 grs de llenties
3 xoriços no massa grossos
caldo vegetal o aigua
llorer

PREPARACIÓ
Posarem a sofregir en una olla el porro, la pastanaga i la ceba tallat tot ben petit. Quan comenci a agafar color hi incorporem els xoriços, que ja haurem fregit prèviament en una paella a part, tallats a rodelles i aquestes tallades també per la meitat. Hi afegirem les llenties, prèviament remullades o no, segons el tipus que escollim, una fulla de llorer i el caldo ben calent que les cobreixi. Si cal, durant la cocció, hi afegim caldo perquè les llenties se l’aniran veguent. I llestos! Bon profit!

12 comentaris:

  1. Molt bones!!! no he posat mai moniato, serà qüestió de provar, si ho recomanes!
    El que m'agrada molt és la olleta blava!!
    Petonets

    ResponElimina
  2. Gemma, ja ho pots ben dir... el ritme de vida que vivim ens porta a no tenir temps per apreciar, gaudir i quan no ens n'adonem... fiu, tot s'esvaeix. ;)
    Aquest plat de llenties és d'aquells plats per asseure's a taula i gaudir-lo, sobretot ara que diu que ve fred. ;) I també m'ha cridat l'atenció que porti moniato.
    Petons!

    ResponElimina
  3. Jo no sóc fan del moniato, però aquesta mateixa recepta amb carbassas per exemple.... ahhhhhhh! quines ganes!! :D

    ResponElimina
  4. Gemma qué plato más rico e ideal para este frío que tenemos ya. Besitos y feliz día.

    ResponElimina
  5. Menys, mal que l'amor de mare és incondicional... i el futbol en cap de setmana ha de ser com una mena d'amor-odi!!! sort que amb aquest plat de llenties, la vida somriu d'una altra manera, oi?

    ResponElimina
  6. És veritat que sempre anem amb un coet al cul, je je je...
    Però un plat d'aquestes llenties et dóna energia per tot un dia d'intensa activitat! I amb el gustet dolç del moniato deuen quedar delicioses.

    ResponElimina
  7. I què diràs quan siguis la mare d'un futbolista "de primera"?. I un plat de llenties reconforta segur!

    ResponElimina
  8. Ja no me'n recordava d'aquest època!!! Després de voltar per aquests móns de Déu en buscar de pavellons.....arribar a casa i menjar aquestes llenties reconforta del tot!! Tenen una pinta exquisida!!! Per cert l'olla és preciosa!!

    ResponElimina
  9. Ja no me'n recordava d'aquesta època... d'anar per aquests móns de deu i en hores intempestives en busca de pavellons o camps de futbol!! Ara... quan arribes a casa i trobes aquest plat tan exquisit de llenties compensa tot l'esforç. L'olla és preciosa!! Petons

    ResponElimina
  10. Si, l'olla és una de les joies de la corona, encara que llàstima que amb aquests fogons que tenim avui en dia sempre s'acaben escardant del cul. No l'utilitzo molt però sobretot per la sopa de peix i els llegums l'acostumu a utilitzar.

    Ei, aquí agradi el moniato aquest és excel·lent per aquest plat, li dóna un toc de disdinsió, i la carbassa també hi dèu anar molt bé, perquè la recepta de vaig trobar posava moniato o carbassa.

    Txell i Kike, no en dubteu gens ni mica, totalment incondicional, encara que a vegades penses perquè carai t'has ficat en aquest sidal de la maternitat. I si, el futbol és un autèntic amor-odi. És el primer any que hi juguen i me n'alegro molt per ells, perquè fins ara havia sigut impossible (aquesta societat s'ha tornat boja i tot val una pasta, ja no és com abans que et venien a casa a veure si et volies apuntar al club d'atletisme, natació o futbol, ara es paga per tot), però llavors és un sacrifici per tots, amunt i avall cada dia, perquè entre un i altre no hi ha dia que ens salvem d'entrenaments i partits.

    I Glòria, i ni de primera ni res, perquè ara fins hi tot la gent ja paga perquè li facin una prova al nen a Can Barça per a veure si en treuen un 'petitmessi'.

    Una forta abraçada a tots i gracies per llegir-me.

    ResponElimina
  11. Aquestes llenties tenen una pinta excel.lent!!!, Provarem de fer-les, segur!!!.
    Petonets

    ResponElimina
  12. M'apunto a provar aquestes llenties, la recepta em sembla sensacional!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!