18.11.10

Ñoquis? O un exèrcit a la meva cuina?

Fa goig veure com cada mes les Cooking Challenger publiquen la seva recepta, i quan la Beatriz (Tu eres el chef) i la Sílvia (Food & Cook) van començar amb el Círculo Whole Kitchen vaig pensar que estaria bé apuntar-s’hi, així provaria noves receptes, que provablement jo mai hauria cuinat, i seria també un altre motiu per compartir amb vosaltres els plats que es couen a la meva cuina i es mengen a la nostra taula.

Doncs som-hi! Aquest mes de novembre és la meva primera participació, tant del Círculo dolç com salat, i avui és dia de publicació de la recepta salada: ñoquis!!!
Mai havia sentit a parlar d’aquest plat i davant meu se’m presentava tot un repte, i realment ho ha acabat siguent, perquè m’ha costat molt formar els ñoquis, amb la patata, l’ou i la farina, no tinguent gaire clar quina havia de ser la seva forma final, i a mesura que n’anava fent la pasta cada cop era més tova, més enganxosa i menys manejable, i ells, impunents des de la safata, em miraven desafiants com un autèntic exèrcit a la meva cuina, intentant resistir contra tot pronòstic al seu destí final.
I aquest havia de ser el resultat final? perquè continuu mirant-me’ls i encara no ho tinc clar, i a més a més tenien un gust horroròs de farina crua! perquè quan pugen a la superfície ja estan cuits, no? o només és una extratègia més per salvar-se d’una mort anunciada? I així va ser com finalment els ñoquis se’n van anar per una banda i la salsa per l’altra.

Doncs res, que no vaig passar de la recepta base, que havia d’anar acompanyada d’una salsa de tonyina que finalment va fer les seves delícies amb unes magnífiques crestes.

INGREDIENTS
1 quilo de patates
1 ous
300 grs de farina
sal

PREPARACIÓ
Vaig bullir les patates amb pela i un cop cuites i pelades les vaig passar pel passapuré, hi vaig incorporar l’ou i la farina, a poc a poc, i ho vaig salar. Sobre la superfície de treball, lleugerament enfarinada, ho vaig començar a treballar, no excessivament, fins a obtenir una pasta fina i homegènia, llesta ja per anar confeccionant els ñoquis. I aquí va començar el desastre, que va acabar amb la meitat de la pasta a les deixalles.

De totes maneres, com a vot de confiança, en tinc una bossa congelada per dona’ls-hi una nova oportunitat, i esperem que amb la proposta dolça hi hagi més sort.










15 comentaris:

  1. Però si t´han quedat magnífics!!! la forma és perfecte i el gust si que potser es un poc especial...la propera vegada que vagis a un italià demana nyoquis a veure si són molt diferents dels teus no? però vaja que a mi em semblen que no podem estar millor!!! un petonàs

    ResponElimina
  2. Aquest exèrcit pot ser que hagi guanyat una batalla, però no la guerra. L'aspecte no és pas dolent, queden molt macos.
    Aquesta salsa de tonyina te una pinta fantàstica.
    Petonets

    ResponElimina
  3. Gemma!, genial, eh?.... molt i molt bé!, jo no sabia que eren els nyoquis! veus?
    Ja veuràs com a la pròxima vegada et sortiran millor!, sempre s'aprèn dels errors, no?
    Però al final vas guanyar tu la batalla, eh???? ;)
    Petonets!!!

    ResponElimina
  4. ostres Gemma, i què va passar? Per l'aspecte del pas a pas no sembla que et quedéssin malament...potser estaria bé que en provéssis de frescos i així sabries quin gust tenen, perquè no són com uns raviolis, sino que com dius tu tenen més el sabor i la textura de la patata enganxosa...ànims i ens veiem a la proposta dolça! (jo amb els salats no m'hi atreveixo gaire...tot i que els nyoquis tornen boig al meu partenaire)

    ResponElimina
  5. OStres, quina forma tan divertida d'explicar la teva primera nyoqui-experiència. Jo els he menjat poc i tampoc han tingut un èxit rotund, però a farina cruano recordo que tinguèssin gust.

    Ara, que si no ho proves mai no saps com són les coses noves oi?

    ResponElimina
  6. Ostres, doncs d'aspecte no estaven del tot malament, pel que he vist per altres blogs, però el gust no em va agradar. Serà qüestió de tornar-ho a provar, o això, anar a un restaurant i demanar-ne. Però bé, m'ha agradat participar. Ara a pel pastís, a veure si m'hi poso avui.
    Petons

    ResponElimina
  7. Fer nyoquis és força complicat i laboriós, segur que el proper cop ja et quedaran perfectes. Per l'aspecte es veuen genials...

    ResponElimina
  8. M'encanta com t'han quedat, molt bé per ser la primera vegada, ben original. Ja se sap les coses casolanes no són perfectes, jo no n'he fet mai prefereixo comprar-los, jeje

    ResponElimina
  9. La pinta está muy bien, otra cosa es que te gustaran... a los mios desde luego les encantan cuando los compro, pero mira tu por donde nunca me he animado con ellos... me da pereza solo pensar la que montaré en mi cocina... y sí, es genial obligarte a hacer estas recetillas... proque si fuera por una siempre se quedaría en buenas intenciones...
    besoss

    ResponElimina
  10. Ostres, doncs than quedat molt bé!. Per l'aspecte del pas a pas semblen que no podem estar pas dolents...
    un petonàs

    ResponElimina
  11. Es lo que tienen los desafíos.. que te encuentras con algunos que no sabes ni lo que es pero luego llega la satisfacción de ¡¡prueba superada!! Que sí mujer.. Lo que pasa es que no gustan a todo el mundo y es verdad que cuando flotan es cuando están hechos. Yo tengo unos publicados de calabaza que son los que gustan a mi familia... los de patata no les gustan.
    Besotes.

    ResponElimina
  12. Gemma, d'aspecte et van quedar bé!!! Tot és qüestió de pràctica. Pel que fa al gust... et diré que jo els trobo força insípids, amb gust a patata. ;)
    Petons!

    ResponElimina
  13. Noia, jo tampoc no n'he fet mai i què vols que et digui, a mi em semblen molt ben fets. Els provaré i ja t'explicaré com m'ha anat, no sé si preparar les armes!

    ResponElimina
  14. Hola Gemma...

    Ains... encara no he pogut contestar tots els comentaris però t'he lleguit, si vols el meu correu es nuriapuignavarro@gmail.com i comenten per privat...
    Bé, la veritat que a mi no m'han quedat amb gust de farina, però jo he fet una recepta que ja havia fet quan estaba a l'escola d'hostaleria, en comptes d'un ou, a la meva recepta van dos, la patata s'ha de deixar refredar (tot i que jo no he tingut temps i l'he barrejat quan la patata era calenta...jajaja...) he barrejat la massa en un bol, l'he deixat reposar 10' i en comptes d'estirarla sobre la superficie enfarinada, directament he anat fent boletes i marcant amb la forquilla i les he deixat reposar a la nevera fins que s'han assecat una mica abans de bullirlas... (també he fet curt de farina i he posat la meitat de maicena... tot i que millor farina).

    Teoricament no haurien de saber a farina crua, poder al enfarinar la taula, s'han endut més farina que la que tocaba.(Poder si espolses una mica la farina de fora de les que tens congelades li treuras una mica de sabor de farina)

    Petons, ens lleguim!

    ResponElimina
  15. No he probat mai els ñoquis xo els teus per ser la primera vegada t'han quedat fantàstics!!!!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!