Sempre trobo un moment per ficar-me a la cuina, i molts d’aquests moments més em convindria descansar una mica, però la cuina per mi també es transforma en una forma d’evasió, un gaudir, i que fins hi tot en els moments de més esgotament m’emplena de satisfacció, bé, quan les coses surten com una vol, sinó el moment és nefast, encara que després ja passa i veus que també ha sigut profitós.
Doncs ahir era un dia d’aquests, estava cansada, molt cansada, però com que disposava de dues hores abans en Marc no acabés l’entrenament i l’hagués d’anar a buscar, vaig pensar que tenia temps suficient per fer unes magdalenes per avui esmorzar els nens a l’escola, i era l’ocasió perfecte d’estrenar el motlle de cors que em va regalar la Maria Àngels de Visc a la cuina a l’AIG 2010. I realment, tot i el cansament, va valer la pena posar-se a la cuina i veure el resultat tant vistós d’aquestes magdalenes 100% integrals. La recepta ja l’havia fet, la trobareu aquí, però són tant bones que sempre ens venen de gust.
Moltes gràcies Maria Àngels, de tot cor!
Ai, la cuina, em penso que a tots plegats ens serveix de teràpia! has fet un homenatge molt bonic al teu amic, ara ja visible!
ResponEliminaAquests moments en que cuinem per als nostres són un tresor (tresor per a ells però també per als que podem fer-ho).
ResponEliminaFelicitats :)
A mi me pasa lo mismo,la cocina es un gran alivio,para la mente sobre todo,me evade y me devuelve rápidamente la alegría,de corazón te entiendo ;))
ResponEliminaRicas seguro,con amor todo es mejor!!
Besos
Quins motlles més xulos, són una monada! Per esmorzar han de ser ideals, només de veure la forma tan bonica ja comences el dia de més bon humor ;)
ResponEliminaA mi la cuina i aixó del blog hem va ajudar a passar una època bastant fomuda, no sé suposso que com les teves magdalenes... cansada o no ja l'oloreta és un antibiotic i quant surten... doncs ha valgut la pena.
ResponEliminaMuas!
la veritat és que t'han quedat molt bufones!
ResponEliminatens raó, a vegades ens posem a cuinar sense gaires ganes però quan veus que agrada el que has preparat no té preu :)
salutacions!
nunca pense que pudieran quedar tan bonitos. Yo lo tengo y he hecho muchas cosas, pero magdalenas no :P
ResponEliminaSalu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura.libre.net
Unes magdalenes xulíssimes.. i segur que també boníssimes..
ResponEliminaA mi em passa coma tu, em convé resposar i estic super cansada perquè entre la feina i totes les altres coses... i a casa em diuen "si estàs cansada perquè et poses a la cuina, no cal"... Per a mi també és una manera de desestresar-me
Guapíssimes!! Llàstima que no pugui agafar-ne una per tastar-la, je, je
ResponEliminaestic amb tu, són boníssimes, de fet les integrals són de les mes preferides.
ResponEliminaBona estrena de motlle!
petons
T'han quedat guapíssimes, que bé que es veuen!
ResponEliminaLes magdalenes es preparen amb tanta facilitat que encara que sigui un dia d'estrés o cansament com dius, sempre pots fer, oi?, i després gaudir-ne amb un tallat o un cafè amb llet és tot un luxe!. Unes magdalenes fetes amb tot el COR!A REVEURE.
ResponEliminaT'han quedat fantàstiques! són tan boniques amb aquest motlle..... sempre val la pena passar per la cuina i fer aquestes meravelles! Genials!
ResponEliminaMoltes Petonets Gemma!