Tarta o pizza?

Acabo de descobrir un blog, Baballa, és genial, amb un munt d’idees per fer amb la canalla, perquè moltes vegades amb ells sembla que molt mai és suficient. En definitiva, com diu el blog, ‘com ser mare treballadora i no morir en l’intent’. Feu-hi una ullada, val la pena!

I a aquesta recepta no sabia pas quin nom posar-li, són unes pizzes amb forma de tarta, la qüéstió és que ens van agradar molt. Vaig veure la ideia fa uns dies en un blog, no ser quin, suposo que qualsevol dia d'aquests les torno a trobar, ja que era un dels que segueixo habitualment, segur.

INGREDIENTS PASTA TRENCADA SALADA

150 grs. de farina
75 grs. de mantega o margarina
3 cullerades d’aigua
1 pessic de sal

INGREDIENTS FARCIT

salsa de tomàquet

tonyina

formatge ratllat, el que més agradi

un ou per a cada tarta individual

ELABORACIÓ

Les quantitats per fer la pasta trencada són la recepta base per un motlle de 22 cm. Jo el que vaig fer és fer-la amb aquestes quantitats i vaig forrar-ne dos motlle individuals i la resta la vaig congelar, per a una altra ocasió.

Posem la farina fent rotllana sobre un taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i forrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons les indicacions de la recepta que ens disposem a fer. Si tot i així s’infla, amb l’ajuda d’una cullera, li donarem petits copets per treure l’aire de sota. En aquest cas enfornarem prèviament la pasta durant 8 minuts abans de farcir-la.

Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.

La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.

Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

Pel farcit vaig omplir les tartes amb una capa de salsa de tomàquet, una de tonyina i una de formatge ratllat, i a sobre de tot un ou, com l’enxaneta del castell. Ho tornem a enfornar fins que l’ou sigui cuit i a gaudir-ne.

Edició.

He trobat el blog on vaig treure la idea per fer aquestes minitartes. Es diu Chez Dashita, i aquí trobareu la recepta de les seves tartaletes d'ous de perdiu. També han de ser boníssimes!