Entremig de les darreres entrades al blog he trobat una entrada a mitges, sense publicar, sense una recepta escrita, i amb un fragment de la cançó d’en Lluís Llach Ítaca. Miro la data i és del 28 de febrer, ja fa un munt de dies, suposo que un intent més d’escriure una entrada al blog que es va quedar sense acabar, però no recordo perquè ni què us hi volia dir.
Aquesta cançó m’agrada molt, suposo perquè un dia vaig emprendren una travessia cap a la meva Ítaca, a mesura que vas fent camí en aquest res és el que et pensaves que hi trobaries, però com diu la cançó ella m’ha donat el bell viatge, sense ella no hauria sortit, i tot i que el camí sigui llarg haurà valgut la pena tot el viscut.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
Tampoc vaig publicar la recepta del 15 del mes de març, dedicada a la crema catalana. Quan vaig veure la carlota de crema catalana que va fer la Mercé de Cuina per llaminers em va sorprendre la incorporació de gelatina per a quallar-la. Doncs un dia que vaig fer crema catalana en vaig guardar un cul per fer-ne la prova, i aquí aquesta base de pasta de full farcida de crema catalana. Es pot dir que vaig guardar-ne la mida d’una cassoleta i hi vaig afegir un full de gelatina prèviament estovada en aigua freda.
Quina entrada més bonica Gemma!! a vegdaes no calen ni fotos ni receptes per deixar-nos commoguts! m'han agradat molt les teves paraules i tens tota la raó..... la vida dóna moltes voltes i mai fas el que havies planejat, també et dóna cops, però tot això és el que et fa ser únic i especial.
ResponEliminaUna crema deliciosa!
Molts petonets guapíssima!
Gràcies Ingrid! Ahir vaig editar aquesta fotografia, depressa, a última hora del dia, i avui, mirant el blog, m'he trobat aquesta entrada, a mitges, que recordo que em va donar per escoltar cançons d'en Lluís Llach, i n'ha sortit aquesta entrada.
ResponEliminaQuina entrada Gemma!!!! dones molt que pensar... La teva proposta és fantàstica!!! i segur que els nois de la recepta del 15 t'enllacen!!!! petonets guapa
ResponEliminaHola Gemma,
ResponEliminaDoncs que bé i com m'alegro que l'hagis publicat. Fantàstica la crema. Petonets
Quina inspiració que tens Gemma, aquesta cançó és de les més boniques que s'han escrit mai, segur que a molta gent els porta records i ajuda a seguir el camí que la vida ens ofereix. La crema es veu irresistible! Petons, guapa!
ResponEliminaBon dia Gemma! Si, ens fem una idea de com serà la nostra vida i sempre hi ha sorpreses.
ResponEliminaLa crema amb pasta de full em sembla una proposta genial!
Una entrada per alimentar l'esperit i la panxa. Fantàstica aquesta crema!!
ResponEliminaJa té raó la Judit... oi tant que t'enllacem bonica!!
ResponEliminaLa teva versió és tan maca i bona com la teva entrada! No perdem mai el camí cap a Ítaca!!
Petonets
Sandra
Hola Gemma!
ResponEliminaM´agrada molt la cançó, dona molt per pensar... ei! i la idea de la crema amb pasta de full tmb, en tinc una a punt per publicar i es una mica semblant!
Petons
Anna
Ei, benvinguda de nou! Aqyesta cançó m'encanta...
ResponEliminaEsperem que el camí sigui ben llarg i enriquidor. I aquest pastis de crema... qui el tingués a davant!!
ResponElimina