Aquests ous són un bon recurs per aquells dies que necessites fer alguna cosa ràpida i amb un resultat que llueix molt a taula. Com a aperitiu, com a segon plat... queda bé de totes maneres. Em va fer molt gràcia quan els vaig veure al blog de la Cristina CriJoArMaEl, ja que ella enlloc d'esmicolar el rovell d'ou, tal i com ho feia sempre jo, el ratlla i a la vista el resultat és extraordinari. Ella els va titular Ous mimosa (o al "cagarret").
Tot plegat és tan senzill com fer ous durs, els necessaris, un cop freds treure la closca, partir-los per la meitat, treure els rovells i farcir-los amb tonyina en conserva esmicolada i barrejada amb una mica de rovell. La resta de rovells reservats els ratllem per sobre els ous tal i com podeu veure a la foto.
Quan els vaig veure ja em vaig morir de riure amb el títol, això del ous al cagarret ens va fer somriure!! Són una bona manera de servir a taula una recepta vistosa i que ha tothom agrada, felicitats t'han quedat mooooolt bé!!
ResponEliminame encantan!!! me llevo uno ;)
ResponEliminaSalu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
Jo també vaig riure amb el nom :)
ResponEliminaCom tu dius, un plat senzill que et fa quedar molt bé!
I el truc de ratllar el rovell va molt bé.
Extraordinariàment bons i a més t'han quedat maquíssims!
ResponEliminaAquesta recepta és un clàssic, sens dubte. Jo crec que a totes les llars se'n fan. A casa els hi posem maionesa, per amorosir-los.
ResponEliminaGemma,molt bé aquests ous "al cagarret", m'ha fet gràcia veure que la meva recepta serveix pels altres.
ResponEliminaEstos platos sencillos que ricos y buenos son...y ahora en la primavera y verano ideales,socorridos,rápidos y con presencia.
ResponEliminaUn saludo
Si, si, en definitiva el què de tot plegat és compartir i aprendre els uns dels altres. Moltes gràcies Cristina.
ResponEliminaSi, la Cristina l'ha clavat amb el nom, l'únic que jo no hi poso maionesa, a casa no les hi agrada. Encara que una altra opció és cobrir-los amb salsa beixamel.
Una abraçada!