19.3.10

Crestes de pollastre rostit


I continuant amb les meves receptes de cada dia, hi han mesos que s'han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes, i saber com te les empesques per posar un plat diari a taula, aprofitant el màxim els aliments i sobretot no caiguent en l'avorriment. En aquests moments penso molt amb la meva àvia quan explicava que amb un ou i farina acabava fent una truita per sis, això si, amb molta fam i imaginació.
Un dia per dinar vaig fer pollastre rostit i en va sobrar un tros, un tros que no arriba en lloc quan hi ha més d'una boca afamada apunt de clavar-li caixelada a qualsevol cosa d'allò que se'n digui comestible; però aquest es pot transformar amb unes crestes delicioses tot sofregint ceba tallada ben petita, lleugerament rossa, confitada, afegint tres o quatre tomàquets i un cop tot ben cuit passat pel passa-purés. Llavors incorporar-hi el pollastre esmicolat i ja podem formar les crestes. Si voleu podeu mirar la recepta de crestes de tonyina com a recepta base, llavors només cal posar en marxa la imaginació i es poden fer mil i una combinacions.
Amb tot això us voldria recomanar l'última entrada de La cuina vermella, molt interessant, i de la qual han sortit comentaris molt interessants, deixant de banda els meus. Ejem!
Us deixo amb unes fotos dels meus petardets en plena tempesta del 8M intentant arribar a casa des de l'escola.

6 comentaris:

  1. Una idea genial en aquests temps. Petonets

    ResponElimina
  2. Hola bonica!! Ostres, quina nevada més grossa, quina manera de fer freda, i mira han passat uns dies i sembla que no hagués nevat mai!!
    Les teves crestes de rostit han d'estar de vici, a més és una bona solució d'aprofitament, en comptes de croquetes, crestes.
    Per últim gràcies per citar-nos en el teu bloc. Molts petons.

    ResponElimina
  3. Gemma, tot i que m'agrada molt cuinar això de pensar cada dia els menús i que tothom estigui content és molt esgotador. A mi m'agrada molt aprofitar les sobres per fer altres coses, no entenc a la gent que ho tira. Felicitats pels petardets!!

    ResponElimina
  4. A mi les crestes m' agraden de tot... i si les fem a casa no tenen comparació.
    Quina nevada oi? Els més nens s' ho devien passar pipa...

    ResponElimina
  5. Si, una altra opció és fer croquetes però n'ha de sobrar una mica més. A vegades el que he fet ha sigut congelar un trosset d'un dia, un trosset d'un altre, una mica del caldo... i quan ja en tinc força llavors faig les croquetes.

    Si, la nevada impressionant! Aquest gruix el va fer amb menys d'una hora, i tot juts eren les dues del mig dia, i fins a mitja nit que no va parar...

    Moltes gràcies a tots i una abraçada ben forta. Ens anem visitant!

    ResponElimina
  6. Qué ricas estas empanadillas, con el saborcito del pollo ideales,vaya que sí. Por cierto, que guapos tus niños. besitos y buenas noches.

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!