I continuant amb les meves receptes de cada dia, hi han mesos que s'han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes, i saber com te les empesques per posar un plat diari a taula, aprofitant el màxim els aliments i sobretot no caiguent en l'avorriment. En aquests moments penso molt amb la meva àvia quan explicava que amb un ou i farina acabava fent una truita per sis, això si, amb molta fam i imaginació.
Un dia per dinar vaig fer pollastre rostit i en va sobrar un tros, un tros que no arriba en lloc quan hi ha més d'una boca afamada apunt de clavar-li caixelada a qualsevol cosa d'allò que se'n digui comestible; però aquest es pot transformar amb unes crestes delicioses tot sofregint ceba tallada ben petita, lleugerament rossa, confitada, afegint tres o quatre tomàquets i un cop tot ben cuit passat pel passa-purés. Llavors incorporar-hi el pollastre esmicolat i ja podem formar les crestes. Si voleu podeu mirar la recepta de crestes de tonyina com a recepta base, llavors només cal posar en marxa la imaginació i es poden fer mil i una combinacions.
Amb tot això us voldria recomanar l'última entrada de La cuina vermella, molt interessant, i de la qual han sortit comentaris molt interessants, deixant de banda els meus. Ejem!
Us deixo amb unes fotos dels meus petardets en plena tempesta del 8M intentant arribar a casa des de l'escola.
Una idea genial en aquests temps. Petonets
ResponEliminaHola bonica!! Ostres, quina nevada més grossa, quina manera de fer freda, i mira han passat uns dies i sembla que no hagués nevat mai!!
ResponEliminaLes teves crestes de rostit han d'estar de vici, a més és una bona solució d'aprofitament, en comptes de croquetes, crestes.
Per últim gràcies per citar-nos en el teu bloc. Molts petons.
Gemma, tot i que m'agrada molt cuinar això de pensar cada dia els menús i que tothom estigui content és molt esgotador. A mi m'agrada molt aprofitar les sobres per fer altres coses, no entenc a la gent que ho tira. Felicitats pels petardets!!
ResponEliminaA mi les crestes m' agraden de tot... i si les fem a casa no tenen comparació.
ResponEliminaQuina nevada oi? Els més nens s' ho devien passar pipa...
Si, una altra opció és fer croquetes però n'ha de sobrar una mica més. A vegades el que he fet ha sigut congelar un trosset d'un dia, un trosset d'un altre, una mica del caldo... i quan ja en tinc força llavors faig les croquetes.
ResponEliminaSi, la nevada impressionant! Aquest gruix el va fer amb menys d'una hora, i tot juts eren les dues del mig dia, i fins a mitja nit que no va parar...
Moltes gràcies a tots i una abraçada ben forta. Ens anem visitant!
Qué ricas estas empanadillas, con el saborcito del pollo ideales,vaya que sí. Por cierto, que guapos tus niños. besitos y buenas noches.
ResponElimina