5.12.11

El club de les bruixes galetaries es reuneix!

Una, dues, tres, quatre,... quatre entrades sense recepta! Ja em perdonareu!
Si, si, això continua siguent un blog de cuina, però tot i que em vaig dir que d’aquesta entrada no passava sense un plat, a vegades passen coses que una no se’n vol excusar perquè realment és de les millors receptes que aquest blog li pot regalar.


Dos nens, una servidora amb una càmara de fotos a les mans i una caixa plena de galetes...! en sou concients que vareu desmuntar en un moment la pau i tranquil·litat d'una família d'un capvespre normal i corrent? Motres gràcies, noies!!! Quina bogeria... tantes galetes juntes... no sabíem per on començar... quina caixeta obrir primer... Quan vaig arribar de treballar vaig trobar a la bústia un avís d’un missatger i llegeixo: ‘My Lovely Food’. Quina n'hauran fet ara? A mitja tarda va tornar amb una caixa enorme que es va quedar tancada fins a les 9 del vespre que hi fóssim tots, i ja us ho podeu imaginar, el sopar a mig fer, en Marc que no podia treure la cinta d'embalar però no volia ajuda, en Guillem enfadat perquè ningú li deixava posar cullerada, una autèntica bogeria, i quan obrim i diuen: -MAMA! ESTÀ PLE DE GALETES!!! No sabien per quina començar primer, i jo que no toqueu res que vull fer les fotos! Uf! una mica més i ens arranquem els ulls! jeje! Moltes i moltes gràcies, noies! Una passada! No me l'esperava aquesta! (al teclat ja no m’hi queden més signes d’interrogació per expressar lo contents que estem).

Pels que no sabeu de què va tot això, doncs per fi va arribar el dia que el Club de les bruixes galetaries es va reunir, però una servidora no hi va poder anar. L’únic requisit per poder assistir a la cita era, a part d’anar amb un somriure d’orella a orella i amb ganes de riure molt, portar ½ dotzena de galetes per assistent a la cita més ½ dotzena extra. La veritat és que em sabia greu no poder-hi anar, tenia ganes per fi conèixer a l'Íngrid , l'Alba, l'Ana, la Judith, la Mònica, la Sandrala Sara, la Paula, l'altra Alba i la Marina, per això vaig decidir enviar les meves mitges dotzenes de galetes a l’Íngrid perquè les fes arribar a la resta de bruixetes el dia de la trobada. I com passa a la vida, tot el que va d’anada ve de tornada, i això que un dia rebem a casa una caixa plena de galetes de diferents gustos, formes i colors fetes per les bruixetes. Una gran il·lusió!

9 comentaris:

  1. Una reunión deliciosa y llena de sabor!!! :D

    Besotes.

    ResponElimina
  2. Segur que va ser una gran sorpresa, je je je... Teniu esmorzars dolços per dies :)

    ResponElimina
  3. ei Gemma, ja vaig veure que eres una de les bruixes però que no hi vas podeer anar...quin detall enviar-los igualment la teva aportació de galetes!

    Ja veig que jo començo a cuinar molt més i que tu, fas entrades sense recepta...el món sempre s'acaba equilibrant per un lloc o per un altre...

    Petons Gemma!

    ResponElimina
  4. A gaudir de les galetes fins que s'acabin!

    ResponElimina
  5. Crec que estarem temps sense menjar galetes! jajajajajaja. Un petonet molt fort guapa, m'alegro que us fessin il·lussió!!!

    ResponElimina
  6. Guapaa!! què bé que us fés tanta il·lusió! A nosaltres també ens va fe rmolta iL·lusió rebre les teves!! :)

    Molts petonets guapa!

    ResponElimina
  7. Apa quina ilu oi??? Es que aquestes bruixets són de les bones i encara que no vas poder anar no podien dexiar-te sense aquestes galetones! Petons

    ResponElimina
  8. Ooooooooh, que gairebé em perdo la teva entrada!!!! Va ser genial rebre la teva capsa... però encara més saber la il·lusió que us havia fet rebre les galetes a tu i els nens!
    PEtonets
    Sandra

    ResponElimina
  9. Gràcies per l'entrada guapíssima!!! quines paraules tant i tant maques! ja saps que ens vas emocionar amb la teva carta i dedicació!!!
    Un petonàs Gemma

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!