El club de les bruixes galetaries es reuneix!

Una, dues, tres, quatre,... quatre entrades sense recepta! Ja em perdonareu!

Si, si, això continua siguent un blog de cuina, però tot i que em vaig dir que d’aquesta entrada no passava sense un plat, a vegades passen coses que una no se’n vol excusar perquè realment és de les millors receptes que aquest blog li pot regalar.

Dos nens, una servidora amb una càmara de fotos a les mans i una caixa plena de galetes...! en sou concients que vareu desmuntar en un moment la pau i tranquil·litat d'una família d'un capvespre normal i corrent? Motres gràcies, noies!!! Quina bogeria... tantes galetes juntes... no sabíem per on començar... quina caixeta obrir primer... Quan vaig arribar de treballar vaig trobar a la bústia un avís d’un missatger i llegeixo: ‘My Lovely Food’. Quina n'hauran fet ara? A mitja tarda va tornar amb una caixa enorme que es va quedar tancada fins a les 9 del vespre que hi fóssim tots, i ja us ho podeu imaginar, el sopar a mig fer, en Marc que no podia treure la cinta d'embalar però no volia ajuda, en Guillem enfadat perquè ningú li deixava posar cullerada, una autèntica bogeria, i quan obrim i diuen: -MAMA! ESTÀ PLE DE GALETES!!! No sabien per quina començar primer, i jo que no toqueu res que vull fer les fotos! Uf! una mica més i ens arranquem els ulls! jeje! Moltes i moltes gràcies, noies! Una passada! No me l'esperava aquesta! (al teclat ja no m’hi queden més signes d’interrogació per expressar lo contents que estem).

Pels que no sabeu de què va tot això, doncs per fi va arribar el dia que el Club de les bruixes galetaries es va reunir, però una servidora no hi va poder anar. L’únic requisit per poder assistir a la cita era, a part d’anar amb un somriure d’orella a orella i amb ganes de riure molt, portar ½ dotzena de galetes per assistent a la cita més ½ dotzena extra. La veritat és que em sabia greu no poder-hi anar, tenia ganes per fi conèixer a l'Íngrid , l'Alba, l'Ana, la Judith, la Mònica, la Sandra, la Sara, la Paula, l'altra Alba i la Marina, per això vaig decidir enviar les meves mitges dotzenes de galetes a l’Íngrid perquè les fes arribar a la resta de bruixetes el dia de la trobada. I com passa a la vida, tot el que va d’anada ve de tornada, i això que un dia rebem a casa una caixa plena de galetes de diferents gustos, formes i colors fetes per les bruixetes. Una gran il·lusió!