Torró de gema cremada

Per fi he començat les vacances de Nadal i ja fa dies que estic ficada de ple a preparar el sopar i el dinar de Nadal i el dinar de Sant Esteve. Aquest és el primer any que me n’ocupo de tots aquests àpats jo tota sola, ja que la mare encara no pot cuinar, tot i que el seu braç va millorant. Doncs ja us ho podeu imaginar! Com que sempre no m’hi poso per poc en això de la cuina ja tinc els canelons de Sant Esteve congelats, el torrons de gema cremada ben embolicats, que fan un goig!, i tampoc hi faltarà l’escudella i carn d’olla de cada any,  les galetes per regalar i algunes que altres postres que durant la setmana segurament aniré improvisant.

Doncs bé, com que tenia pendent La recepta del 15 d’aquest mes, començaré per els torrons de gema cremada. La recepta és de la meva companya de fatigues a la muntanya, la Maria, i tot i que és molt diferent de totes les que he estat veient aquests darrers dies per la xarxa us asseguro que queden boníssims!

INGREDIENTS

1 quilo de farina d’ametlla

½ quilo de sucre glas

4 rovells d’ou

½ de patates

ELABORACIÓ

Bullim la patata amb pela i amb un pessic de sal a l’aigua. Quan sigui cuita la pelem encara en calent, tot el que els nostres dits puguin resistir, l’aixafem ben aixafada amb  una forquilla i hi afegim el sucre glas. És molt important que la patata encara sigui ben calenta perquè absorbeixi bé el sucre. Un cop aquesta barreja s’hagi refredat una mica hi incorporem els quatre rovells d’ou, sobretot en fred perquè sinó els ous se’ns courien. A continuació ja hi podem afegir la farina d’ametlla a poc a poc, anant mesclant bé. Si ens queda molt espès i no podem mesclar-ho bé hi podem afegir una mica d’aigua, però amb molt de compte, ja que al final hem obtenir una massa molt compacta que podrem moldejar amb les mans perfectament, per fer-ne o bé ja directament les barres de torró o un bloc sencer que al dia següent podrem tallar en barres individuals amb un ganivet una mica humitejat. Al dia següent o al cap d’uns dies, no hi ha pressa, hi escamparem sucre per sobre i ho cremarem amb la planxa o el bufador, com fem amb la crema catalana, però sense apretar massa, passant-la per sobre com si planxéssim, per això l’estri ideal és el bufador.