15.11.11

Brioix de Julia Child



Ja tornem a ser dia 15 i avui toca La recepta del 15.
Aquesta edició em fa especial il·lusió perquè durant molt i molt de temps vaig anar darrera una panificadora, em feia molta il·lusió poder-la tenir, i per fi, aquest darrer mes de setembre, me la vaig comprar. Malgrat això, durant aquest temps, no heu pogut veure cap recepta publicada al blog perquè les poques receptes que he fet amb ella no ens han acabat d’agradar massa, i d’aquí a la desilusió i al desús de la pobra màquina. Així que quan vaig veure la proposta d’aquest mes vaig pensar, ja és hora de que aquesta màquina tingui el rendiment que es mereix, i què millor que començar amb una recepta cinc estrelles, el brioix de la Julia Child.


INGREDIENTS PER L’ESPONJA
85 ml de llet tébia
20 grs de llevat de París
1 ou
360 grs de farina de força

INGREDIENTS PER A LA MASSA DE BRIOIX
L’esponja
70-100 grs de sucre
½ culleradeta de café de sal
4 ous
200 grs de farina de força
170 grs de mantega a temperatura ambient

ELABORACIÓ
En un bol mesclem la llet tèbia, l’ou i el llevat de París fins que tot s’hagi disolt i ho posarem dins la panificadora juntament amb 180 grs de farina. Ho amassem durant 5 minuts. Tot seguit hi aboquem a sobre els 180 grs de farina restants i sense tocar-ho ho deixem llevar de 30 a 40 minuts. Passat aquest temps veurem com la farina comença a esquerdar-se i apareixer la massa de sota. En aquest punt hi afegim el sucre, la sal, els quatre ous batuts i 200 grs de farina i amassem durant 15 minuts més. Si veiem que la massa queda molt enganxosa hi podem afegir una mica més de farina. En aquest punt, i sense deixar d’amassar, hi tirarem la mantega tallada a daus, d’un amb un, sense afegir-hi el següent fins que no veiem que s’hagi ben integrat a la massa. Continuem amassant una estona més. El resultat final ha de ser una massa llisa i brillant, que posarem a llevar en un bol, untat amb una fina capa d’oli i tapat amb film transparent, durant dues hores o fins que hagi doblat el seu volum. Passat aquest temps ja podrem donar forma a la massa de brioix, la que més ens agradi, i ho deixem llevar novament. Un cop llevat els pintem amb ou batut i ho enfornem durant 15 minuts o fins que estiguin daurats.

I ara bé el kit de la qüestió: perquè, al meu parer, la massa em va quedar massa tova, sense consistència per poder-la moldejar bé? Al final vaig optar per posar-la en aquests motlles perqué llevessin cap a munt i no d’amplada. Podria ser que hi faltava farina? la marca de la mantega? sempre compro Cadí però aquesta vegada no ho era, o seran els ous que potser eren massa grossos?

De totes maneres van sortir uns brioxos boníssims, em va agradar molt la seva consistència, molt i molt recomenables! Ho tornaré a intentar ben aviat, i en la propera ocasió prometo millors fotografies, era ja de nit, amb poca llum, i jo ja havia acabat tots els turrons del dia.

Moltes gràcies a tots per passar per aquí, és molt gratificant obrir cada dia aquest blog i llegir els vostres comentaris, veure que hi ha algú que llegeix aquest tros de la nostra vida.

28 comentaris:

  1. Que bonitos te han salido ..doraditos ..a mi me salen mas oscuros ..me gusta la idea ..ese restaurante BACCO ..preciosos platos .bsssMARIMI

    ResponElimina
  2. Que maco t'ha quedat el brioix i un daurat perfecte i molt brillant.
    Petons

    ResponElimina
  3. que monos que són!!!! ideals per acompanyar-los amb una bona melmelada o una mica de Nutella!!! ;) molts petonets bonica

    ResponElimina
  4. Per fi has fet la pau amb la maquineta :)
    El pa tipus brioix crec que ja queda molt humit, però no en tinc ni idea... potser algú altre et pordrà ajudar. Però al final t'han quedat sensacionals!

    ResponElimina
  5. Non conoscevo qesta ricetta, complimenti per lo splendido risultato... devono essere troppo buoni! UN abbraccio e buonissima giornata

    ResponElimina
  6. Ahir justament vaig començar a veure la peli de Julie&Julia.
    El brioix m'encanta però no me n'acabo de sortir...
    Petons.

    ResponElimina
  7. Te han quedado riquísimos Gemma, y si es una receta de la Julia Child mejor aún, me trae muy buenos recuerdos porque fue cuando te empecé a conocer un poco mejor jeje. me llevo uno para el café y seguro que los preparo pronto. Ánimo con la pani, al final será tu amiga inseparable...

    ResponElimina
  8. Però quina xulada de brioxos!!!! m'encanten! són tant bons oi?? t'han quedat genials Gemma!!!
    Per cert...vaig tant liada cada dia més, que no et vaig comentar res del email que ens vares enviar!!! espero que la teva mare es recoperi del tot i que la cuidis molt!!!! I encara que no ens poguem trobar, nosaltres que estem una miqueta més a prop podriem veure'ns algun dia!!
    Un petonàs guapa!!

    ResponElimina
  9. No se como serian tus intentos anteriores con la maquinita pero el de hoy es de 10 ¡que pinta tienen!!! me estan dando ganas de comprarme una panificadora. Gracias a ti por escribir este blog.
    Besotes

    ResponElimina
  10. Són super temptadors!

    ResponElimina
  11. Preciosos, Gemma, i en porcions individuals són irresistibles.
    A mí també em porten boges les fotos quan acabo tard una recepta i no hi ha llum.... ;-P

    Per cert, el llevat de París, és algun tipus de llevat en particular?

    Merci i petons!

    ResponElimina
  12. Oh, t'han quedat espectaculars!! Quina bona pinta Gemma!! Ja veus que li pots treure bon profit a la panificadora!
    Moltes gràcies per participar!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  13. t'han quedat unes fotos perfectes !!! m'agrada el blog

    petonets

    ResponElimina
  14. T'han quedat fantàstics!! A mi també em fa gràcia una panificadora, però m'hauré d'esperar a que els meus fills se'n vagin de casa per ampliar la cuina.. jajajaj!!

    ResponElimina
  15. Peerò que macos t'han quedat. Fan venir gana de veres. Ara en berenaria un amb pernil i formatge. Nyamm!
    MOltes gràcies per participar. Molts petonets!

    ResponElimina
  16. Si no ho expliques, ningú diria que has tiongut problemes1 t'han quedat una brioixos excel·lents!!

    ResponElimina
  17. Un repte que tinc pendent, el brioix de Julia Child!!

    ResponElimina
  18. Hola guapa tu

    que bons queden , es una bona recepta, te ha quedat molt maco,

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  19. No et pots queixar en absolut, són guapíssims!

    ResponElimina
  20. Doncs encara que tu et facis moltes preguntes, a mi em semblen fantàstics!

    ResponElimina
  21. Gemma, doncs podrien ser moltes coses, la humitat ambiental pot fer que les mateixes quantitats que sempre et funcionen, doncs en un dia de pluja la massa admeti més farina... també podria ser que els ous siguin més grans (la mantega no crec que sigui). Però et van quedar molt bé!!
    Petons!

    ResponElimina
  22. Pero que bonitos te han quedado! que maravilla de brioches!
    Te felicito.
    Besitos

    ResponElimina
  23. Gemma!! Quina maravella de brioixos, es veues super esponjosos (a la primera foto sembla que tingui una textura de donut i tot, què bo!!).
    COm diu la Gemma a mi també em sembla que la massa pels brioixos queda més líquida, però si no la podies treballar algo haurà passat. En un curs que vaig fer de pa ens van explicar que no totes les farines nomenades de força tenen la mateixa força (quantitat de gluten). Com més alt sigui el contingut de gluten, més aigua absorbeix. Per tant, potser la farina que tu as fer servir tenia menys força que la de la Julia Child...és una idea, potser no té res a veure, jeje!
    Sigui com sigui, t'han qedat perfectes i jo me'ls copiaré amb motllo incorporat! :)

    Molts petonets!

    P.D.: espero que la teva mare estigui millor!

    ResponElimina
  24. Moltes gràcies a tots/es pels vostres comentaris, és el fa alegre aquest blog!

    Alba, potser si que va ser la farina, la vaig comprar a la fleca i no ser fins a quin punt és de força força. Potser compraré la de Harina Santa Rita, aquella diu 'gran fuerza', si no recordo malament.

    Mercè, també apunto pels ous, que eren massa grossos, però de totes maneres van sortir boníssims, super tous, fins hi tot al cap de tres dies estaven la mar de bé, però llavors va ser la seva fi!

    Ja tinc ganes de tornar-los a fer!

    ResponElimina
  25. T'han quedat preciosos!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  26. Els panets t'han queda't genial!
    Per a nosaltres la panificadora és imprecindible, no hi ha setmana que no l' utilizem. Ja veuràs que com més la facis servir, més be et surtiran el pans.

    ResponElimina
  27. Ohhhhh!!fins i tot m'arriba l'oloreta que desprènen a Banyoles.
    Jo també tinc la panificadora i el pa m'agrada més coure'l al forn la textura que queda a la pani no m'agrada.

    ResponElimina
  28. Que bonito!! Ahí solito, esta divino!!

    Me lo devoraba todo.

    Besotes :D

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!