Aquest blog treu fum! El dia del meu aniversari també vaig fer aquesta tarta de poma de la Montserrat Seguí, per si a algú no li venia de gust tanta i tanta xocolata. En trobareu la recepta aquí. És una tarta que a casa ens agrada molt però és una mica entretinguda de fer, gens difícil, perquè cal primer fer la pasta trencada i llavors tenir la santa paciència d'anar tallant la poma a mitges llunes i anar-la col·locant bé perquè el resultat sigui així d'espectacular. Oi que queda bonica?
Un d'aquells pastisos dels que mai et canses, t'ha quedat molt bonica!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Gemma es como la de mi madre, me encanta lo bonita que te ha quedado! Ha merecido la pena el trabajo.
ResponEliminaBesosss
Ja vau poder amb tants pastissos???
ResponEliminaAquest pastís de poma és un clàssic que té l'èxit assegurat. I amb la poma tan ben posada fa un goig que enamora!
Aquesta m'agrada molt, t'ha quedat una preciositat, i les làmines de pomes, molt ben col·locadetes. Que n'ets de manetes!
ResponEliminaGemma!! quina tarta de poma! és autèntica!! i segur que ha d'estar d'escàndol!! com la tarta sacher que m'havia perdut!! Bestial!!
ResponEliminaMolts petonetss
Què maca t'ha quedat! Mai he tingut paciència per fer aquest espiral, t'ha quedat perfecte.
ResponEliminaMolts petonets.
quina pinta Gemma! t'ha quedat perfecte. Aquest tipuis de pastís són un encert, i més si són tan macos qcom el teu! petonets guapa
ResponEliminaNo soc gaire de postres, però la tarta de poma es un dels meus preferits Ummm
ResponEliminaPetons
T'ha quedat preciosa Gemma!la paciència amb els tallets de poma, ha valgut la pena sense cap mena de dubte!! :) I la massa brisa t¡ha quedat espectacular.
ResponEliminaMolts petonets guapa!!
Un clàssic que sempre be de gust. T'ha quedat fantàstica.
ResponEliminaUna abraçada
Quin goig que fa la poma així! Quina paciència noia, però valia la pena sense dubte! T'ha quedat molt, però que molt requetebé !Petonets maca
ResponEliminaGemma, i tant! Queda preciosa! El temps que trigues en disposar-les delicadament té la seva recompensa. ;)
ResponEliminaPetons!
Hola! Pot ser una ica entretinguda de fer, però val la pena, t´ha quedat genial!
ResponEliminaPetons
Bonita? Gemma, queda preciosa! parece una rosa, creo el trabajo vale la pena si te queda una hermosura como esta.
ResponEliminaT'ha quedat maquíssima. Aquesta recepta de la Montserrat Seguí sempre és un èxit!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
T'ha quedat espectaculat, millor que les de pastisseria. A mi m'encanten les postres amb poma i sóc addicta a la tatin, però encara no he provat aquesta recepta. Serà qëstió de posar-s'hi!
ResponEliminaPetons!
Anna
Si que es un pastís de tenir paciència, però, s´ho val, quin resultat mes maco. M´anoto la recepta de la pasta trencada cassolana. Petons,
ResponEliminaÉs de les poques coses dolces que sempre em ve de gust. On hi hagi poma i un xic de melmelada....
ResponEliminaFelicitats Gemma!
Jordi
totesboelquelollacou.blogspot.com