Pasta choux

Aquesta passada Setmana Santa he tingut el meu primer cara a cara amb la pasta choux.

El dilluns era el Sant d’en Marc i com que és un enamorat de la crema vaig pensar fer-ne algunes postres. Així que el diumenge a la tarda em vaig posar el davantal i cap a la cuina hi falta gent. En Marc i en Guillem em van preguntar què faria i els vaig dir: -Un tortell de pasta choux! Ja ni van preguntar què carai era això de la ‘choux’ ni res, amb cara de circumtàncies van dir a l’hora: -UN TORTEEELL!!! Tots recordem els varis intents d’aquest passat Nadal d’aconseguir alguna cosa que s’assamblés a un tortell de reis. Però jo, molt xula, els hi vaig dir, -Noooo! Aquest és diferent! i vaig agafar el llibre de la Montserrat Seguí i els hi vaig ensenyar la foto del París-Brest. Doncs no va ser diferent! Vaig fer la pasta choux, respectant rigurosament tots els passos i les quantitat, vaig formar el tortell i va pujar de meravella dins el forn, però un cop el vàrem treure es va desinflar tot ell, i a més a més per dins la massa va quedar com crua, com si fos una truita. L’endemà ho vaig tornar a intentar, però vaig optar per provar de fer les lioneses, unes postres de format més petit i més fàcils de coure. I si, va funcionar, van quedar bé i molt i molt bones, ara, crec que és una massa que per si sola no diu res, més aviat sosa, no porta sucre, però farcida i deixada reposar a la nevera és un pecat!

Aquí us deixo la recepta de la pasta choux, amb un pas a pas, i d’aquí uns dies us penjo la recepta de les lioneses.

Bon appetit!

INGREDIENTS

¼ de litre d’aigua

125 grs de farina de primera qualitat

100 grs de mantega o margarina

4 ous petits

1 pessic de sal

PREPARACIÓ

Poseu en un cassó l’aigua freda amb la mantega a trossos i un pessic de sal. Escalfeu-ho i aneu remenant, a fi que la mantega es desfaci abans que l’aigua bulli. D’aquesta manera la mantega us quedarà completament unida amb l’aigua.

Tan bon punt l’aigua arrenqui el bull remeneu uns segons amb el batedor i tot seguit tireu-hi la farina, tota d’una vegada. Doneu-hi una remenada enèrgica amb el batedor i acabeu de remenar amb una espàtula o cullera de fusta, fins que quedi una pasta unida i compacta que es desprengui del cassó.

A  continuació, ja fora del foc, afegiu-hi dos ous sencers tot anant trencant la pasta amb l’espàtula de fusta, i remeneu fins que es torni a ajuntar. Després poseu-hi els altres ous i treballeu-ho de la mateixa manera. Aquesta pasta ha de quedar corretjosa, de tal manera que, en agafar-la amb l’espàtula i deixar-la caure, li costi de baixar.

Nota. Si la pasta caigués molt de pressa podria ser per causa dels ous, que fossin massa grossos. Cal, doncs, tenir-ho present; els dos últims no els hi afegiu a la vegada, sinó primer tireu-n’hi un, i si n’hi cal més, la meitat del quart ou.

Això vol dir que aquesta pasta pot admetre quatre, tres i mig, o només tres ous, segons la mida d’aquests.

La farina l’haureu de passar pel sedàs en el moment d’anar-la a tirar. En fer aquesta pasta heu de posar-hi exactament les quantitat esmentades.