Avui és pitjor que un dilluns, som dimarts, i costa molt d’arrencar, i més quan estàs en un lloc on no desitges estar, però ja falta menys, i sort que tinc un moment per parlar-vos de qui vàrem conèixer ahir, la Maria Àngels de Visc a la Cuina i tota la seva família, que no són pocs!
Després d’un parell d’intents de trobar-nos uns quants blogs gironins, ahir la Maria Àngels, i tota la seva família!, de tornada cap a casa des de Blanes varen fer una petita parada al meu poble i vàrem posar cara al nostre blog. I dic ‘tota la família’ perquè quan li vaig dir que ja que passaven prop de casa perquè no feien una parada em va dir, TOOOOOTS? Es clar, la veritat és que aconseguir que tothom s’avingui a anar a conèixer a una il·luminada (que no som pocs) que es posa davant els fogons, amb la càmara de fer fotos a la butxaca, fotografiant plats que van i que venen per penjar-los a internet no ha de ser gens fàcil, encara que tampoc va ser fàcil convèncer als meus dos fills per fer el mateix. Però al final ens vàrem poder trobar i ens van portar unes piruteles de xocolata blanca i unes galetes de xocolata boníssimes que just després de fe’ls-hi la foto varen desaparèixer com per art de màgia.
Bé, us deixo la foto de família perquè vosaltres també ens podeu posar cara i veieu el goig que fèiem tots plegats. La Maria Àngels és la rossa i jo la morena ;-) I això si, ens hem proposat organitzar pel mes de gener, després de l’empatx de galets, neules i torrons del Nadal, una bona trobada a Girona, a veure si finalment ens coneixem tots.
Moltes gràcies Maria Àngels, nens, nenes i marit! Amén!;-)
Ei, quina trobada més maca, i quina súper colla!! Estem contents que hàgiu pogut gaudir, encara que sigui una estona p etita!! Salut a tots!
ResponEliminaCaram, realment és tota una tropa!
ResponEliminaOi que agrada quan comparteixes temps en el món real amb aquells amb qui el comparteixis al món digital?
A veure si aconseguiu fer una trobada gironina, ànims!! :))
Que guapes que esteu les dues, bé Gemma ara si que a tu també et poso cara perquè la MªAngels ja havía tingut el gust de conèixer-la aquest estiu passat.
ResponEliminaM'alegro molt que tinguessiu una bona vetllada!
Judith
Ei Gemma, quina il·lusió veure'ns al teu blog!La veritat és que encara que va ser breu, va ser intens: em va agradar molt conèixer-te a tu i als teus noiets :)
ResponEliminaPer cert, les estrelles de vainilla "eren" (ja no en queda ni una) boníssimes: esperarem la recepta per fer-les a casa! Hi tornarem, i tant si hi tornarem! Petons a tots i a gaudir d'aquesta setmana, almenys és curta!
És ben bé com tu dius: posar cara!!.
ResponEliminaEnhorabona per haver-vos conegut!, ha de ser molt maco....
Petonets
Que xulo Gemma!!! segur que vareu passar una bona estona...i amb bona companyia..Quanta família!!!!m'encanta!
ResponEliminaEspero que ens poguem veure després de festes tots plegats!!
Molts petonets
Aquestes trobades en directe són genials i divertidíssimes, oi?
ResponEliminaSegur que les galetes i les piruletes van volar en un moment!
Les galetes tenen un aspecte de mossegada!, posar-vos cara m'ha fet sentir-vos una mica més propera, i la trobada del gener ha de ser tot un èxit!Endavant!
ResponElimina