Fruits de tardor

El pare del nen em mirava sorprès. La meva tristesa el superava, però nova dir res. És tan difícil comprendre les llàgrimes dels altres si no se’n tenen totes les dades...

Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue’m vine.

Albert Espinosa

Aquest blog amb el temps s’ha convertit en un diari del nostre dia a dia, en un termòmetre d’emocions, on hi ha hagut temps amb molta cuina, temps d’incertesa laboral, temps de lleure, temps de noves coneixences, temps pels amics, temps pels fills i temps per mi.

L’altre dia una estava en blanc, o volia estar-ho per no escriure segons què, perquè si les emocions produïdes per la joia cal escriure-les de seguida, per retenir-les per sempre, no oblidar-les mai, les emocions derivades de la tristesa, de situacions viscudes que et fan mal, aquestes cal deixar-les madurar, perquè són traïdores. Tot i que buidar el pap de cop t’alleugereix, els anys m’han ensenyat que no és la millor solució, sobretot quan aquest malestar ve provocat per altres persones o la societat en general. Tot i que l’endemà encara hi és, ho veus amb més serenor i llavors prens decisions si més no més raonades.

Sóc persona que parlo molt amb els meus fills, bé, en general sóc molt xerraire, i, tot i que moltes vegades les paraules sobren, sempre intento explica’ls-hi com veig les coses que succeeixen al nostre voltant i a nosaltres mateixos. Que no sempre són justes, però ens ensenyen, i que si un dia no surt com un creu que hauria de ser hem de pensar que l’endemà torna a sortir el sol, mirar endavant.

 I això mateix he intentat fer veure durant aquests darrers dies a en Marc, perquè se’ns han apilonat un munt de coses, que amb el pas de dies s’han fet més lleugeres de portar, el que deia abans de deixar madurar, i que amb el temps tot i tothom es tornarà a posar al seu lloc. Ell, de tot plegat, segut que també n’ha tret un munt de coses positives, i jo que el millor que he pogut i puc fer en aquesta vida és dedicar el meu temps a ells, ja que aquests dies he vist la importància de ser-hi quan un hi ha de ser, el vincle s’enforteig. Aquests han sigut els nostres fruits de tardor.

I aquests altres fruits, els de les fotografies, me’ls ha regalat en Marc. Dilluns vaig comprar magranes i a la tarda, abans de menjar-les per berenar, em diu: -mare, et faré unes fotografies de fruits de tardor pel blog. I aquí les teniu. Li han quedar molt bé! M'agraden!!!