Des del primer dia he trobat Memòries d’una cuinera un blog entrenyable, suposo pels relats de cadascuna de les propostes mensuals, per com estan escrits, pel que ens expliquen, i perquè vulguis o no també ens desperten records de la nostra memòria.
Per mi gaspatxo vol dir Granada. Van ser les meves primeres vacances, després del viatge de final de curs de 8è d’EGB a Madrid, tenia 16 anys i hi vaig anar amb el meu germà i la meva cunyada. Va ser un viatge molt especial, ple de bons moments, un dels records que no voldria oblidar mai.
Al cap de poc temps em va caure a les mans aquesta recepta, no recordo de quina revista era però encara en conservo el retall, i tot i que n’he fet poques vegades, a casa no els hi ha agradat mai el gaspatxo, d’aquí el fet de no haver-lo tastat mai fins llavors, l’he trobat sempre boníssima, per això m’agradaria compartir-la amb tots vosaltres i que en gaudiu de debó.
Per Jaime Campmany
Echense al lebrillo:
Dos kilos de tomates de Almería, pequeños y bastante maduros, a ser posible de los de pera, muy bien despellejados, com por lengua de comadre.
Dos pimientos verdes, grandes, inexcusablemente murcianos, despojados de rabo y binzas.
Un par de cogollos de cebollas medianas, lavados y sin pelo, y otro par de pepinos breves, mutilados, o sea, desculados sin piedad.
Si pasan rábanos, se añaden rábanos, no más de tres, con piel y con un pomito de rabo.
El ajo, que no falte, un diente al menos, o la pareja, si es que no importa mucho al comensal que luego se le vaya el ajo en salvas.
Miga de pan de pueblo, bañada primero y escurrida después, lo que quepa en el hueco de la mano, como un seno de doncella.
Aceite de oliva, vinagre de Jerez, sal de Torrevieja o de donde se encuentre, todo ello a discreción, más un polvo de pimienta blanca y otro de pimienta roja, sólo por repetir, y aunque no importe mucho, algún comino.
Se maja todo, con terca mano de majagranzas, o se le encarga el destrozo a la trituradora. Para suavizar-lo, huevo, naturalmente crudo, y para aclararlo, agua. Sírvase muy frío, y la guarnición es lo de menos. Lo que se quiera.
Gràcie sper les teves paraules guapa!!!! ja veig que has tornat per la porta gran amb un munt de receptes!!! moltíssimes gràcies per participar a Memòries!!! molts petonets
ResponEliminaProvarem aquesta recepta, si a tu t'agrada segur que serà una delícia!
ResponEliminaMoltes gràcies, què maco el que has dit i moltíssimes gràcies per participar.
ResponEliminaPetons.