10.2.12

Tu i jo


Tenia un joc de tasses tu i jo i he perdut el jo. Però com es pot perdre el jo? Quan es perd sempre es perd el tu, el jo roman al teu costat, incondicional, com el millor dels amics, el tu de cop i volta ja no hi és, fins hi tot molt abans de trobar a faltar la seva presència física. No recordo haver-lo trencat. Per falta d’espai van romandre molt de temps dins una caixa juntament amb altres objectes, doncs quan arriben els fills aquests de mica en mica es van fent el seu racó dins la llar, i vas fent endreça de coses que creus que en aquell moment no et calen. Però cal tenir-les present, no oblidar mai que hi són, perquè sinó s’acaben perdent.

Feliç cap de setmana!

14 comentaris:

  1. Em sembla un text preciós, i fa pensar. M'agrada molt el teu bloc, perque no son només receptes, les fotos i les paraules, tan maques i cuidades sempre, m'encanten.
    Petons i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  2. Unes paraules... que arriben.

    Bon cap de setmana.

    Muas!

    ResponElimina
  3. Jo també soc de la generació del Tu i jo, les he vist sempre aquestes tasses a casa de la mare, quasi diria que fins i tot eren les mateixes que les teves, aviat trobaràs el teu "jo" sempre va amb nosaltres. petons,

    ResponElimina
  4. preciosa fotografía !!!! el día menos pensado aparecerá .....un beso y buen fin de semana

    ResponElimina
  5. Muy buena reflexión, yo también tenía un juego parecido y perdí los dos ajajaj. buen fin de semana guapísima...

    ResponElimina
  6. Un tú y yo, siempre se hace un nuestro, pero siempre sin perder cada uno su espacio, su sitio....me encanta ese pensamiento y la fotografía delicada y llena de belleza.

    Besos.

    ResponElimina
  7. Ostres, que filosòfica que estàs avui... Sort que ja és cap de setmana! :)

    ResponElimina
  8. Hola preciosa!!! fa molt temps que no vinc a veure't!!i acabo de veure que has fet unes entrades delicioses! i quines fotografies!!!!!!!!! són espectaculars!!! m'encanten
    Aquest estil de tasses m'agraden molt! jo he anat fent una col.lecció de la marca anglesa Royal Albert i són d'aquelles que duren sempre..si no es trenquen clar. Guarda aquest tu :) Molts petonets Gemma!

    ResponElimina
  9. Mai havia vist un joc de tasses tu i jo. El jo no s'ha de perdre mai, eh? si no malament!! La tassa... doncs un dia o altre apareixerà.
    Un petonàs i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  10. Conserva el jo, que de "tus" en sobren! A veure si la trobes...

    ResponElimina
  11. Como me gustó leer tus pensamientos. Nuestra vajilla es solo "nosotros" así que nunca nos pasa eso, porque aunque alguna se rompa siempre seguirá habiendo un nosotros a mano. ;-P
    Cariños

    ResponElimina
  12. quines tasses més ideals per San Valentí, llàstima que hagis perdut el jo... per cert m'he enmorat dels sandvitxos de gelat de l'entrada anterior, tenen una pinta inmillorable!!
    petons

    ResponElimina
  13. Un bon dilema existencial això de perdre el "jo"...

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
  14. Fa temps que no entrava a veure't! Quines entrades més xules que fas?
    Creuràs que no sabia que era un tu i jo fins que un dia la meva padrina em va dir t'he comprat un tu i jo, ja t'ho duré. Em va tenir dos dies intrigada pensant que era un tu i jo. Fins que ho vaig descobrir en obrir el paquet. Jajajaja!
    Conserva el tu i segur que ja trobaràs el jo!
    Petons!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!