17.2.12

I tu què vols ser de gran?


Fa un parell d’anys en Marc em va dir que de gran volia ser científic, però fins ara ni ell ni el seu germà han sigut nens que hagin especulat massa sobre aquest tema. Referent a això no fa masses dies se’m va ocorre fer aquesta mateixa pregunta a en Guillem i em va contestar: –no ho sé? No m’ho esperava, em pensava que em diria o futbolista, o pilot de F1, o... però –no ho sé? A vegades penso que els nens d’avui en dia estan desencantats, sense  somnis, sense il·lusions, i no m’estranya gens, amb el futur que els hi hem dibuixat! Quan era petita jo de gran volia ser perruquera i encara a hores d’ara somio en què vull ser de gran. I tu, què vols ser de gran?

Feliç cap de setmana!

25 comentaris:

  1. La meva filla de 4 quan li fas aquesta pregunta, diu: muuuuy grande! (i es queda tant panxa...)

    jo de gran vull ser....feliç! (i em quedo tant panxa, q suposo q volies una resposta més especifica)

    ResponElimina
  2. Sònia, aquesta és la resposta d'una companya de feina que té 61 anys. Sempre em diu: -ai Gemma, jo de gran vull ser feliç!
    Jo també Sònia, també vull fer feliç!

    ResponElimina
  3. Que cosas Gemma, aqui a todas las niñas de entre 5-8 años les preguntas que quieren ser de mayores y te responden "velina!" que no son otra cosa que las chamacas medio desnudas que bailan en los programas de televisión y que la única ambición que tienen es de que algún productor las descubra (en todo el sentido de la palabra) y las haga famosas.

    Otras te responden que quieren ser "esposas de un jugador de futbol", claro, sabemos que todo en esta vida es dinero, dinero, dinero. Triste pero cierto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa!!! Yo pinso como tu, hemos destruido una sociedad llena de ilusiones, esto es lo que veo, y aunque creo que mis hijos són muy sanos a medida que se hacen mayores cada vez cuesta más que no se den cuenta de esas grandes diferencias socials, y ya no digo a nivel mundial sinó a nivel local, del amigo, del compañero de clase. Bueno, que le vamos a hacer, a vivir como se puede y a buscar nuestras pequeñas ilusiones!
      Un fuerte abrazo y que pases un feliz fin de semana!

      Elimina
  4. Somniar és el més bonic que hi ha, i això no ens ho pot treure ni l'edat ni ningú!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort, Gemma, per sort!

      Elimina
  5. Yo de pequeña quería ser cantante. Cuando se iban mis padres y me dejaban en casa sola, me ponía el tocadiscos, cogía una cuchara de madera y me ponía a cantar... soñaba con ser famosa y dar conciertos!!! jajaja, qué recuerdos, incluso alguna vez, con mis vecinos hicimos algún festival para los padres... Pero lo más divertido es que nos caracterizábamos! recuerdo haber hecho de Marta Sanchez con un vestido rojo y unos tacones de vértigo e incluso a un David Summers (Hombres G), con una guitarra hecha de cartón... qué imaginación!!! Pero eramos felices!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja, ja, ja, qué nivel!!! Me ha encantado tu respuesta! Yo también me pasaba el día delante la tele cantando, y no veas cuando hacia gimnasia rítimica, era el no va más, me hacía unas cintas fantásticas con recortes de tela. Muchas gracias y un fuerte abrazo, que pases un feliz fin de semana!

      Elimina
  6. Jo de gran vull ser com tu!!! i amb això no vull dir que siguis gran, sinó una super mare com tu.
    Bufa, doncs jo de petita volia ser grangera, científica, metge, il·lustradora, cuinera... i moltes coses més, crec. Ara, que potser li preguntes demà i vol ser astronauta o llibreter, no?
    Petonets i bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba, m'has emocionat!!!:-)) Ja ho seràs, com em dic Gemma que ho seràs! i no com jo, sinó molt i molt millor, perquè ara mateix acabo de perdre els papers amb els meus fills, cada cap de setmana igual, baralles per la playstation. Mira que m'hi vaig resistir però aquest any els reis la van portar i no hi ha cap de setmana que hi hagin baralles (me n'he arrepentit cada dia que passa) Uf! Crec que erem més feliços abans, fent flams de fang amb els pots de iogurts i fent paradetes al carrer.

      Elimina
  7. Jo de petita volia ser arqueòloga (com l'Indiana Jones!)! I ara m'apunto a les respostes anteriors: feliç i una super mama com tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arqueòloga, i a més a l'estil Indiana Jones, això si que és ser aventurera! No és mala opció, també m'agradaria, no estaria malament posar una mica d'emoció a la meva vida;-)
      Gràcies guapa i feliç cap de setmana!

      Elimina
    2. El recipient de les croquetes? És la closca del bou de mar :)

      Elimina
  8. Jo de gran vull ser feliç :)
    Quan era nena volia ser princesa, però ara no és ni de lluny la idea que tinc de felicitat jajaja
    Petonets maca, no hi ha com ser nen per poder somniar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'ho penso, jo tampoc voldria ser princesa;)
      Moltes gràcies a tu per passar a aquí!

      Elimina
  9. Pues yo de mayor quiero ser......muchas cosas! la verdad es que me aterra pensar que me voy a dedicar a una sola cosa en la vida, creo que la vida nos ofrece tantas cosas que hacer que limitarse a una sola me parece aburrido, así que de mayor quiero ser escritora, cocinera, tener un hotelito en el campo o un chiringuito de mojitos en el caribe, fotógrafa, surfista, profesora de yoga y un largo etc.......un beso guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je,je, eres de las mías, yo también quiero ser todo esto y más.
      Muchas gracias, guapa!

      Elimina
  10. Perdona que me venga directa aquí, el pan de manzana (que rica la manzana) tiene que ser una delicia pero es que ya sabes como soy, yo veo un bodegón y me voy de cabeza ¡que foto tan bonita!!! Me gusta mucho, invita a escribir, soñar, quizás si a soñar con lo que queremos ser de mayor, mi niño mayor (el peque no habla) quiere ser tantas cosas que marea pero yo de mayor quiero seguir soñando :)
    Un besote

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, me parece que yo soy una soñadora empedernida, y me encanta seguir soñando, esto no me lo quitaran!

      Elimina
    2. Un abrazo :)

      Elimina
  11. Jo sempre deia que volía triomfar a la vida i ser rica jajaja Innocent de mi!!!!
    A veure no m'ha anat malament rica no ho sóc però m'ho passo molt bé amb el que faig i crec que això és millor que ser ric!! Tot i que unes miques més de dinerons i poder arribar tranquils a final de més també hi ajudaríen jejej!!!

    Judith

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judith, em sembla que això a partir d'ara serà difícil, o sigui que haurem de continuar sent feliços amb el que tenim, que em sembla que ja és suficient. Si més no aquí ens ho passem molt bé!
      Gràcies, guapa!

      Elimina
  12. et creuràs que des de sempre vaig voler ser interioriste? bueno, vaig tenir un lapsus i m'agradaven els GEO! jajjajajajajjajaja. Una foto molt maca Gemma. Cada dia les fas millor, enhorabona. Moltspetonets reina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els GEO???????????????????? Sort que només va ser un lapsus!
      M'has fet la persona més feliç del món, em pensava que ningú es fixaria amb la foto! És que m'encanta!!!!!
      Una forta abraçada, bonica, i feliç cap de setmana!

      Elimina
  13. Jo volia ser mestre, escriptora, i ara ... com tu..encara sumio!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!