Em sembla que ja us ho comentat alguna vegada, però a casa la lasagna és la varietat de pasta que ens agrada més i quasi ja la faig amb els ulls clucs. Cada cop la faig diferent, segons del que disposo a la nevera, i aquesta vegada n’he fet neteja, amb un pebrot vermell, un de verd i un porro que em quedaven apunt de passar a millor vida.
INGREDIENTS
1 pebrot vermell
1 pebrot verd de fregir
1 porro
1 ceba
3 tomàquets
orenga
1 fulla de llorer
500 grs de trinxat de car
20 grs de farina
200 ml d’aigua
8 plaques de lasagna
beixamel
PREPARACIÓ
Tallem el pebrot vermell a daus petits i el fregim a poc a poc. Reservem.
Tallem el pebrot verd a daus i el porro en juliana i també el fregim a poc a poc. Reservem.
Tot seguit tallem la ceba a tires primes i la sofregim lentalment. Quan comenci a agafar color i afegir els tomàquets fets puré, l’orenga, la fulla de llorer, la sal i una culleradeta de sucre i deixem que es cogui fins que el tomàquet s’hagi concentrat i sigui ben lluent. Llavors és el moment d’incorporar-hi el pebrot vermell, el pebrot verd i el porro. Li donem uns tombs perquè s’incorpori bé a la salsa, hi afegim el trinxat de carn i es cou amb el foc ben fort. Quan és rosset, es tira la farina a la cassola i 200 cc d’aigua i un cop ha agafat cos tot plegat ja ho podem retirar del foc.
Jo sempre tinc la costum que cada aliment que coc per separat hi poso sal, per tant, quan ho incorporo tot a al cassola he de tenir en compte que aquells aliments ja han estat salats prèviament.
Bullim les plaques en una olla amb abundant aigua, segons instruccions del fabricant, i quan finalitzi la cocció les refresquem i les anem col·locant sobre un drap de cuina.
Untem una plata que pugui anar al forn amb una mica de mantega i ja ens podem disposar a muntar la lasagna. La cobrim amb salsa beixamel, ho gratinem, amb formatge ratllat per sobre o no, i ja es pot servir a taula.
INGREDIENTS
1 pebrot vermell
1 pebrot verd de fregir
1 porro
1 ceba
3 tomàquets
orenga
1 fulla de llorer
500 grs de trinxat de car
20 grs de farina
200 ml d’aigua
8 plaques de lasagna
beixamel
PREPARACIÓ
Tallem el pebrot vermell a daus petits i el fregim a poc a poc. Reservem.
Tallem el pebrot verd a daus i el porro en juliana i també el fregim a poc a poc. Reservem.
Tot seguit tallem la ceba a tires primes i la sofregim lentalment. Quan comenci a agafar color i afegir els tomàquets fets puré, l’orenga, la fulla de llorer, la sal i una culleradeta de sucre i deixem que es cogui fins que el tomàquet s’hagi concentrat i sigui ben lluent. Llavors és el moment d’incorporar-hi el pebrot vermell, el pebrot verd i el porro. Li donem uns tombs perquè s’incorpori bé a la salsa, hi afegim el trinxat de carn i es cou amb el foc ben fort. Quan és rosset, es tira la farina a la cassola i 200 cc d’aigua i un cop ha agafat cos tot plegat ja ho podem retirar del foc.
Jo sempre tinc la costum que cada aliment que coc per separat hi poso sal, per tant, quan ho incorporo tot a al cassola he de tenir en compte que aquells aliments ja han estat salats prèviament.
Bullim les plaques en una olla amb abundant aigua, segons instruccions del fabricant, i quan finalitzi la cocció les refresquem i les anem col·locant sobre un drap de cuina.
Untem una plata que pugui anar al forn amb una mica de mantega i ja ens podem disposar a muntar la lasagna. La cobrim amb salsa beixamel, ho gratinem, amb formatge ratllat per sobre o no, i ja es pot servir a taula.
A mi també m'agrada molt la lassanya com a recepta d'aprofitament, et permet fer net de nevera al mateix temps que varies la recepta i sorprens als comensals. I ara que comença a fer fresqueta, aquests plats gratinats ja vénen molt de gust!
ResponEliminaDoncs d'aquesta neteja t'ha quedat un plat!!
ResponEliminaCaram, quina regalima de beixamel, m'encanta.
ResponEliminaJo la faig poc, normalment durant la setmana faig la pasta que em va més ràpida (macarrons, és el més comú) i quan arriba el cap de setmana busco altres plats que no siguin de pasta... total que la lassanya la faig molt poc.
Però la teva dona gust de veure, mareta meva!! :D
M'agrada molt la lasanya, però em fa una mica de mandra fer-ne.
ResponEliminaFa temps que no faig una lassanya, ja va tocant no? Quan la faci, provaré la teva recepta, el resultat que es veu a les fotos em sembla una delícia!
ResponEliminaLes meves filles fa temps que em demanen lassanya... t'agafo la recepta que ja els toca!, espero em quedi amb el mateix aspecte que la teva.Gràcies per explicar-ho de forma tant entenedora.Jo també tinc el costum de salar aliment per aliment, s'agafen millor els gustos!A reveure.
ResponEliminaa casa som més de canelons, però de tant en tant hi cau alguna lasanya
ResponEliminamolt bo el pas a pas
petons
A casa la lasanya es fa poques vegades, som mes de canalons, però el dia que toca es del que queda a la nevera, i el resultat sempre es agraït.
ResponEliminaPetons