5.8.12

Pastís de tonyina a la indiana

He buscat el perquè del nom d’aquest plat i no he trobat res. He centrat la cerca cap a la cuina dels indians (indianos, americanos, cubanos), aventures i comerciants, provinents principalment de les comarques litorals catalanes, que van salpar cap a Amèrica, van intentar fer fortuna i van tornar a Catalunya. Molt conservadors en política i proteccionistes en els negocis, però grans mecenes. Grans viatgers, que destacaven tan pel seu gust exòtic com pel seu comportament social. Es vestien de senyors del Carib vestit de fil blanc, barret de jipijapa i cadena de rellotge d’or. Les seves propietats acostumaven a ser gegantines, recarregades i amb moltes mainaderes i mossos negres.

En la meva cerca he descobert que entre tots els nostres besavis emprenedors hi havia un jove de 15 anys amb la seva família, que l’any 1830 parteix del Port de Sitges rumb al nou món amb les butxaques buides i amb només un objectiu al cap, fer fortuna. Facund Bacardí i els seus germans comencen aquí la seva aventura que anys més tard culminarà amb la creació d’una de les empreses més pròsperes i reputades d’ultramar, Bacardi Limited, que aconsegueix transformar el rude aiguardent que es bevia a les tavernes portuàries en un ron suau i agradable al paladar.

‘Cinc anys de privacions i un de fortuna’
Aquest era el lema de milers de catalans instal·lats a Cuba. Tot i aquest èxit final de Facund Bacardí fer les amèriques no era tan fàcil. Abans Facund va haver d’estalviar, muntar negocis que les fortes crisis van abocar al fracàs, va arribar a arruïnar-se completament. Va ser 32 anys després de la seva arribada que va fundar la cèlebre empresa que coneixem tots avui en dia. La majoria dels catalans arribats a Cuba ocupaven llocs de treball modestos i pertanyien al rang més baix de la societat blanca de l’illa. Criats, aprenents, mossos, eren els llocs de treball que ocupaven a l’espera de convertir-se en comerciants i, amb una mica de sort, amos d’una gran fortuna.

Fusió de tradicions culinàries
L’arribada de l’arròs a l’illa es deu als primers catalans que s’hi van instal·lar, mentre que la immigració del sud d’Espanya hi van aportar receptes basades en els fregits. Els intercanvis comercials també hi van aportar productes bàsics com el blat i la farina, i nombrosos condiments (canyella, gengibre, nou moscada) i herbes aromàtiques  (ceba, all, orenga, coriandre, julivert, etc).
Amb el pas del temps els cubans criolls van acabar fusionant, adaptant receptes, afegint i descartant ingredients, fins a donar lloc a la que és avui la cuina tradicional cubana.



La recepta que us porto avui és de la Montserrat Seguí i segurament li dóna el seu nom l’arròs a la indiana o a la criolla que porta com a base. Un plat ideal per aquests mesos calorosos d’estiu. Desitjo que us agradi.


INGREDIENTS
1 culleradeta de llevat en pols
300 grs de farina
100 cc d’oli
125 cc d’aigua
150 grs d’arròs
50 grs de mantega
250 grs de tomàquets
250 grs de tonyina amb oli
5 ous
1 cullerada de mostassa

ELABORACIÓ

Pasta d’empanada
Formeu una ampla anella amb la farina i el llevat, i al mig poseu-hi l’aigua, l’oli i la sal. Comenceu barrejant-ho primer amb una forquilla i després amb les mans; pasteu-la fins que us quedi fina i compacta.
Deixeu-la reposar una estona i aleshores aplaneu-la amb el corró, tot donant-li la forma que vulgueu.

Arròs a la indiana o a la criolla
Feu bullir l’arròs amb aigua abundant i assaonada, i deixeu-ho coure uns 16 minuts. Després l’escorreu, refresqueu i poseu en una plàtera gran ben escampat. Col·loqueu trossets de mantega dessota i damunt de l’arròs, i fiqueu-lo al forn amb la part del gratinador encesa; aneu-lo remenant amb una forquilla de tant en tant, mentre dura la cocció (uns 8 o 10 minuts, no pas més), fins que el veieu cuit i sec, completament solt.

Amb la farina, el llevat, l’oli, l’aigua i un pessic  de sal feu una pasta de panada.
Prepareu l’arròs a la indiana, i en treure’l del forn afegiu-hi la mostassa, barrejant-ho bé.
Feu els ous durs. Prepareu una salsa de tomàquet espessa a la qual barrejareu la tonyina esmicolada.
En una plata fonda de pírex o porcellana, que pugui anar al forn, o bé en un motlle de 21x21 cm aproximadament, unteu-lo o folreu-lo amb la meitat de la pasta de panada, i tot seguit poseu-hi una capa de rodanxes d’ou dur, a sobre la meitat de l’arròs i després la tonyina amb el tomàquet; repetiu altra vegada les capes i tapeu amb l’altra meitat de pasta, ajuntant les vores, untant-les amb una mica d’ou o d’aigua; pinteu tot el sobre amb ou i feu algun adorn amb la pasta que sobra; acabeu-ho de pintar i coeu-ho al forn uns 40 minuts. Es deixa refredar una mica abans de servir, o també es pot servir fred, si agrada així.




Fonts:

7 comentaris:

  1. Quines fotos mès maques!!!!! Mai havia sentit parlar d'aquest arroç i per soposat no l'he menjat mai, però em sembla que ha d'estar superbo!!!!
    M'ha agradat tota la historia introductoria... sempre aprenent coses....
    Kisses

    ResponElimina
  2. Realment no tot era arribar i fer fortuna, i com dius els que es van enriquir ho van fer amb molt d'esforç i molta suor. A vegades havent-se arruïnat abans...
    I només sabem el que van fer els indians que van tornar amb les butxaques plenes, però... ¿quants vam quedar allà havent fracassat, o fins i tot mort, en els seus intents????
    Aquest pastís l'haurem de provar, perquè té tan bona pinta!!!!
    Petons

    ResponElimina
  3. Si alguna cosa positiva s'ha tret de l'arribada dels catalans i espanyols a les amèriques és l'intercanvi culinari. Com aquest pastís tan original i bo! No el coneixia pas!
    petonets

    ResponElimina
  4. que bo.. les puntetes,
    les herbes els condiments, les especies,
    les fotos ratllades (?) és nou?
    Una abraçada i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  5. Wala! Té una pinta tremendíssima! No havia sentit mai a parlar d'aquesta recepta ni tampoc d'aquest arròs. Encara estic experimentant amb l'art de la cuina :) Però m'apunto la recepta!

    Petons! :)

    ResponElimina
  6. Me encanta este plato, se ve delicioso, ya lo tengo guardado, ten por seguro que cae pronto!!
    Tus fotos son preciosas!!!
    Besoss

    ResponElimina
  7. Un pastel espectacular y con un relleno muy pero que muy bueno...muy buena propuesta veraniega!!!!
    Besos
    Miguel
    lareposteriademiguel.com

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!