28.4.12

Cheesecake + {Chicago 1994}


Pels voltants del mes de novembre de l’any passat trobo un bloc que parla de la cuina nord-americana d’una manera especial, i entre recepta i recepta hi descobreixo Chicago, la ciutat que fa 18 anys em va obrir ls seves portes per regalar-me un munt de bons moments, records d’aquells que no s’obliden mai malgrat el temps i circumstàncies.



Chicago no és una destinació turística de primer ordre, hi vam caure del cel  perquè hi vivien uns amics {jo pensava, -i què carai hi veurem a Chicago?}. Doncs Chicago és llac Michigan, un dels cinc grans llacs d’Amèrica del Nord, Chicago és Sears Tower, l’edifici més alt d’Estats Units i cinquè de tot el món (442 m), Chicago és Parc del Mil·lenni, amb l’el·líptica d’acer inoxidable Clound Gate d’Anish Kapoor, que reflexa vistes d’ull de peix del perfil de la ciutat {l’any 1994 encara no hi era}. I també Art Institute of Chicago, tot un símbol de la ciutat, Grant Park, Planetario Adler, Field Museum, amb l’exemplar de Tiranosaurus Rex més complet trobat mai de 65 milions d’anys d’antiguitat... Chicago és tot això i molt més. Per mi, un viatge de nuvis ple de molts bons records!




La meva recepta viatgera per a l’edició d’enguany, que s’organitza des del bloc El Taller de Cuina, és aquest cheesecake del bloc April’s Kitch, que m’ha permès fer aquest viatge de retorn gràcies a ls llargues converses que mantenim quasi a diari des de llavors {la ciutat i la cuina ens ha unit}. Gràcies Abril!


Es creu que l’origen del pastís de formatge és grec, ja que formava part del menjar dels atletes que participaren en els primers jocs olímpics de la història, l’any 776 a.C. Després de la conquesta romana de Grècia aquest es va difondre per tot Europa, malgrat que la fabricació de formatge es remunta a 2000 a.C., ja que s’han trobat motlles de formatge que daten d’aquest període.
La popularitat del pastís de formatge americà ve de l’any 1872, quan un formatger nord -americà, intentant copiar el formatge d’origen francès neufchâtel, va acabar creant un formatge cremós que amb el temps acabaria sent el famós formatge philadelphia, tan utilitzat per fer el cheesecake.


INGREDIENTS

Per la pasta trencada:
150 grs. de farina
15 grs. de mantega o margarina
1 cullerada d’aigua
50 grs. de sucre
1 pols de sal

Pel farcit:
220 grs de formatge mascarpone
80 grs de sucre
1 culleradeta de vainilla ensucrada
3 ous
Pell de llimona ratllada

ELABORACIÓ
Primer de tot farem la pasta trencada. Amb aquesta quantitat d’ingredients surt pasta trencada per a fer dues tartes com la que he fet jo (18 cms de diàmetre). O sigui que podem doblar la quantitat del farcit i fer-ne dues d’aquesta mida o una de més gran o bé congelar la pasta restant per una altra ocasió.
Posem la farina fent rotllana en el taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i folrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons indiqui la recepta que ens disposem a fer.
Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.
La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.
Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

A continuació, per fer el farcit, mesclar el formatge amb el sucre. Tot seguit hi afegim la vainilla, la llimona ratllada i els ous, d’un amb un. No afegir-hi el següent fins que no estigui ben integrat el primer, però sense mesclar-ho excessiment. És molt important que aquesta massa no agafi aire, d’aquí el fet de mesclar el formatge amb el sucre i afegir-hi els ous d’un amb un, sense remenar massa, ja que així evitem que la tarta s’esquerdi de sobre en coure’s.

Emplenar la base amb el farcit i enfornar a 180º durant uns 30 minuts. Deixar refredar.




Desitjo que us hagi agradat!

34 comentaris:

  1. No he estado nunca allí pero si te trae buenos recuerdos por algo será ejje, esta tarta se ve deliciosa, me llevo un trocito. besitos y buen finde guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues si, són momentos y recuerdos muy especiales.
      Muchas gracias, María Jesús!

      Elimina
  2. Buf....m'ha arribat a l'ànima!!! Quina entrada mes bonica, amb les fotos i el teu text.
    Les nostres converses son tambè molt especials per mi, i quasi imprescindibles del dia a dia. Tenim molt en comú amb aquests dos tresors, chicago i la cuina! i la primera foto em sembla preciosa!!!!!
    Felicitats!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, guapa!!! No saps com m'ho he passat de bé preparant aquesta entrada. Primer fent el cheesecake, escribint la recepta, esperant la digitalització de les fotos i desitjant veure com quedaven {quin aspecte vintage més bonic, oi?;)}, i llavors recordant cada moment viscut i cada racó de la ciutat {quan he tingut les fotos a la pantalla les paraules han sortit soles}.
      Gràcies!!!

      Elimina
    2. I si, tens raó, la primera foto és fantàstica!!! No me'n canso de mirar-la.

      Elimina
    3. I tant que ens ha agradat!!! A méss està fet amb mascarpone, que fa que a casa ens agradi més que si estigués fet amb philadelphia.
      Les imatges de la ciutat també m'han agradat molt!!!
      Petons

      Elimina
    4. Si, jo mai utilitzo philadelphia, sempre utilitzo mascarpone, queda més bo.
      Gràcies, guapa!

      Elimina
  3. Quina meravella, Gemma!
    quines fotos..genial! Molt bona entrada.
    Bé, tindrem prou temps per fer tanta recepta bona??. El cheesecake té que estar molt bo. L'he fet però la propera faré la teva proposta. Te un aspecte genial, les fotos molt maques quasi es poden tocar. El tovalló amb floretes, aquest plat amb unes floretes tant ben triades.
    T'ha quedat molt bonic, preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, guapa! A mi m'agrada molt aquesta entrada;)
      No ser, jo tinc una llista inacabable de receptes guardades que vull fer, però de mica en mica va arribant el seu moment i les anem fent.
      Feliç diumenge!!!

      Elimina
  4. Quin viatge de nuvis més fantàstic que vau fer! A mi m'encanta recordar aquests viatges i la cuina és una bona manera.
    Sóc fan de tots els pastissos de formatge i el cheesecake americà és un dels meus preferits. T'ha quedat sensacional!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs precisament a mi em costa això de recordar els viatges a través del menjar, aquesta dèria culinària em ve més d'un temps ençà i llavors no m'hi fixava tan en el menjar quan feia viatges. Però sempre troves coses que t'hi conecten.
      Gràcies, Gemma i que passis un bon diumenge!

      Elimina
  5. Hola Gemma, sóc la Bet del Tastarutes! ja era seguidora teva des de feia temps ;) el que passa és que normalment no tinc gaire temps per comentar, però aquí em tens! T'ha quedat molt bé aquest pastís, els cheesecake són dels meus preferits. M'encanta relacionar receptes amb viatges, trobo que és una gran combinació! jejeje Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Bet! A mi m'agradaria també tenir temps per passar per tots els blogs i deixar-hi empremta, però som tants que és impossible. Moltes gràcies per deixar el teu, m'agrada tan com cuinar i mantenir aquest bloc viu.
      Una abraçada!!!

      Elimina
  6. Quina bona pinta el pastís Gemma!! I les fotos de Chicago m'han encantat, segur que va ser un viatge increíble!!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, en aquell moment va ser increïble, de somni!

      Elimina
  7. Que interessant! El que expliques de Chicago, la nostalgia del teu viatge i el pastís de formatge! Ja veig que aquests dies els records dels viatges a traves del paladar són molt presents! Potser tu, com jo, no fas pont i per això està bé recordar bons moments del passat.
    Les fotografies de Chicago les trobo de molt bona qualitat. Ara nomes em falta fer el viatge de debó!

    ResponElimina
  8. He perdut el comentari!
    Deia que curisament aquests dies la nostalgia ens porta a recordar plats que em tastar en viatges, i sovint queden com els records més perdurables.
    Un pastís de formatge exquisit i unes fotografies de molt bona qualitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, guapa!
      Els comentaris han arribat tots dos perfectament.
      Les fotos són fetes amb una reflex de carret (de fet l'any '94 encara no teníem el digital, jeje), i les he portat a digitalitzar a un laboratori. M'encanten com han quedat, l'aire vintage que tenen.

      Elimina
  9. Que maravilloso viaje, esas imagenes transportan...y para terminar nada más delicioso que un trocito de cheesecake!

    Besos.

    ResponElimina
  10. Mai he tingut el privilegi d'anar a chicago però m'encantaria! i encara em venen més ganes si publiques aquestes coses! jaja per cer t'ha quedat un cheese cake espectacular!
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha situt divertit fer una entrada així, m'ha agradat, i si a vosaltres també doncs rodó! Gràcies, guapa!

      Elimina
  11. Que bo!

    Felicitats per les fotos.

    ResponElimina
  12. Hola Gemma!!!! Un plaer per a tots els sentits, les fotografies, les receptes i les teves explicacions son un autentica delicia, així que per aquí em quedo tambè!!!! No conec Chicago però sabent que estan allí les restes de T-Rex més grans trobades em donem un motiu mes per a coneixer-la algun dia ;-)))), per no parlar de tota la historia musical i la tradició de jazz que tè aquesta ciutat.... Moltes gràcies per descubrir-me una mica més aquesta ciutat! I el pastís te una pinta..... Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Si, trobo que el T-Rex és un 'puntassu', No cal perdre-se'l!;)

      Elimina
  13. Fantastic cheescake!
    Per cert, Chicago es una de les ciutats que més m'agradaria visitar per la seva excepcional arquitectura moderna. Espero fer-ho algun dia.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que ho faràs!!! És una ciutat molt bonica!
      Gràcies!

      Elimina
  14. Gemma estava convençuda que t haviem donat les gracies per aquesta entraa tan xula i aquest deliciós pastís de formatge. Mai hem estat a Chicago pero la meva cosina es caa aquest estiu i hi va pq la sogra es d'allà. Ja ens podria posar a la maleta!!!
    un petonàs i moltes gràcies per participar!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et preocupis. Només que el veure avui el recordatori he pensat que era molt millor deixar-hi l'enllaç. Gràcies a vosaltre per l'organització!

      Elimina
  15. Fantásticas imágenes de Chicago, es uno de mis destinos pendientes!!! el cheesescake te quedó estupendo Gemma! un besito

    ResponElimina
  16. Doncs si!!! M'agrada moltíssim Gemma, la crònica que ens has fet de Chicago i aquest maravellós chessecake!!!

    ResponElimina
  17. Hello Gemma ! Thanks for your visit :)
    Your blog is very nice and I am so glad to see your pictures from the USA ! I miss it so much ^^

    ResponElimina
  18. Tinc dos "fans" del pastís de formatge a casa (bé, tres si m'hi compto a mi mateixa!), (o quatre si hi compto al gosset... ;-)). Jejeje
    Et vénen ganes d'agafar la cullera i rascar la pantalla a veure si "pesco" alguna cosa. Boníssim!!

    ResponElimina
  19. OOhh amb mascarponee siii!! m'agrada molt més que la philadelphia!!! Quin vici aquest pastis!! mi tesorroooO!!jajja petons

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!