28.3.12

Carta al president {29-M}

Demà hi ha convocada una vaga general al nostre país, i això és una mala notícia.
Els que seguiu d’una manera més o menys continuada aquest bloc sabeu de bon tros que aquí també hi aboco molts dels meus sentiments, aquesta és la màgia d’escriure i, tot i que pensava fer aquesta entrada una mica més endavant, demà crec que és un dia que va molt més enllà de que els sindicats ens hagin instant a participar en la convocatòria de vaga, i decidim seguir-la o no.
Per mi serà un d’aquells dies que em fa sentir extraordinàriament trista, perquè em nego a pensar que no podem fer res davant la situació que estem vivint, em nego a pensar que hem de continuar aguantant la corrupció, el frau fiscal, els sous desmesurats de tots els càrrecs polítics, al desmantellament de l’educació i la sanitat pública, que em robin els meus somnis i els dels meus fills,... i que continuem actuant com si aquesta crisi no anés amb nosaltres. Jo faré vaga!

A continuació us deixo la carta que vaig enviar el dia 20 de març de 2012 al President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró.

Senyor Mas, vostè em va captivar. Encara recordo aquell fantàstic vídeo Candidat Mas, president Mas: compte enrere, una autèntica operació de màrqueting a cor obert, el mateix dia que prenia possessió del càrrec com a 129è president de la Generalitat de Catalunya, gràcies a tants catalans i catalanes que el vam votar. Senyor Mas, vostè ens va captivar.
Jo no tenia escrit en el meu full de ruta treballar a l’administració, aquell dia passava per davant d’un ajuntament i hi vaig entrar cercant feina, igual que en tantes altres ocasions en empreses de treball temporal, ho dic perquè sembla que els qui treballem a l’administració ja anem des de ben petits amb el temari sota el braç dient –jo de gran vull ser funcionari, com aquell que vol ser mestre, metge o pagès, buscant un sou i unes condicions de treball idíl·liques a ulls de la resta dels mortals. No senyor Mas, no, les coses no són així, almenys en el meu cas.
He treballat aquests darrers sis anys a l’administració, quatre a la local i dos a l’autonòmica, amb unes condicions de treball ni millors ni pitjors que a l’empresa privada, senzillament diferents, doncs tan d’un lloc com d’un altre me n’he endut moments de molta felicitat i moments molt tristos, més aviat decebedors. Quan vaig plegar de l’administració local per entrar a treballar a la Generalitat el meu poder adquisitiu ja va experimentar una forta davallada, però així ho vaig escollir, sempre acabes posant sobre la balança tots els pros i tots els contres i prens una decisió. Al cap de poc ja vaig viure la retallada del 5% de l’antic govern Montilla, i ara arriben vostès, amb la lliçó ben apresa, primer el 3%, ja el tenim coll avall, i ara la reducció del 15% de la jornada de tots els interins. Per cert, m’havia oblidat de donar-li un detall, sóc interina, concretament auxiliar administrativa nivell D12.
Doncs ara li demano que faci una reflexió, bé, si pot, sinó estic convençuda que té prou gent al seu voltant que ho pot fer perfectament per vostè. Miri quin és el sou brut d’un auxiliar administratiu, li resti la despesa que comporta fer cada dia més de 100 quilòmetres en cotxe per anar i tornar del lloc de treball i ara li resti el 15% del sou brut per la reducció de la jornada. Vostè viuria amb aquests diners? Vostè mantindria la seva família i la seva casa amb aquests diners? Senyor Mas, vostè en quin món viu? No troba que es podrien suprimir moltes altres despeses, si vol ni puc enumerar un munt, abans d’acomiadar a treballadors temporals, retallar els nostres sous i la nostra jornada laboral? Vostè ens està enviant a la ruïna, senyor Mas! Si li falten diners els demani als bancs, com fem la resta de les persones, estic convençuda que per un mòdic preu els hi deixaran.

Edició. Avui he vist un cartell anunciant una xerrada i hi deia: Això no és una crisi, és una estafa! I m'he quedat tot el dia amb aquest pensament, quanta raó tenia l'anunci.

17 comentaris:

  1. Gemma ......aquesta carta està molt i molt ...tots hauriem d'enviar-ne alguna i aveure si els hi cau la cara de vergonya, ja que opten pel més fàciL que sempre es retallar al que està més avall, .....o sigui als treballadors; pùblics o privats , ....... que cap a la fi som els ùnics que paguem i son dels nostres sous del que viuen, ja que els que més tenen sòn els que menys paguen ........
    Crec que si agafessin qualsevol mestressa de casa els hi ensenyaria molt més bé com estaviar diners .......... es clar que la formula no els agradaria.......... ja que si comenssessim per treure totes els gastos innecessaris que tenen els que ens governen...... tindrien superhabit.
    No m'estenc més perquè ja hem posaria de mal humor.
    Petons, hi estic amb tú gemma.

    ResponElimina
  2. Sí, por desgracia los recortes siempre son para los mismos, y me pregunto hasta cuando "los recortados" seguiremos cargando, entre otras cosas, con los de sueldos desorbitados de los cargos políticos!
    Tu carta se suma la disconformidad de muchas personas ante esta situación.
    Buena iniciativa Gemma.
    Un beso

    ResponElimina
  3. Per alguna raó a cap polític (sigui del partit que sigui, perquè ja ho estem veient) no li interessa destinar els diners que ara van a vanalitats, a departaments realment importants, no se sap quin és el misteri, però és així.
    Si realment es posessin en la pell del ciutadà moltes coses serien diferents.
    Ja diràs si et respon.
    Petonets

    ResponElimina
  4. Tant de bo Gemma tots els ciutadans fessim arribar una carta com aquesta al president i resta de polítics. El món fa vergonya. Els rics cada dia són més rics i els pobres cada vegada van a menys, si es que és possible... és molt trist el futur que veiem venir, però per això no hem de deixar de lluitar pels nostres ojectius i somnis, veritat? tan de bo no haguessis d'haver escrit aquesta carta. molts petonets reina

    ResponElimina
  5. Hay tantas injusticias Gemma... Yo cada vez que pongo las noticias o leo el diario se me ponen los pelos de punta, de tal forma que hasta me pone de mal humor! Pero siempre pagamos los mismos y eso no se cómo se puede cambiar... las crisis siempre acaban afectando al ciudadano de a pie! Este país tiene que cambiar, pero no sé si los altos cargos están capacitados para hacer un trabajo así. Una pena!!!

    ResponElimina
  6. Uff a mi també m'indigna aquest tema, no perque m'afeti directament, simplement que, com a projecte d'economista en curs, crec que és una política sense sentit, no cal ni tan sols entrar en temes morals, menys renda, menys consum, menys consum, menys llocs de treball, menys llocs de treball, menys renda disponible i tornem a començar amb la roda... és a dir carreró sense sortida.
    Des del meu punt de vista s'haurien de replantejar molts aspectes d'aquesta cosa que anomenen societat, per començar si s'han gastat adequadament els diners que es disposaven en època de bonança...
    A més a més, i això ja és una opinió més personal, sembla que tothom estigui empenyat en seguir l'exemple alemany... quan, si l'analitzem més en profunditat no és ni de lluny un exemple bo a seguir. Europa hauria de reflexionar, quelcom s'ha fet malament per arribar a ser considerada un mal exemple.

    Un petonet!!

    ResponElimina
  7. Molt be Gemma!!! Poder no l'arribi a llegir, però algú la llegirá i farà una petita reflexió. Al menys nosaltres ara... però actuar es molt més que queixar-se. Es fer quelcom. Felicitats!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  8. Molt ben fet Gemma!
    És molt trist on estem anant a parar però és clar, ells tenen les espatlles ben cobertes i les seves baixades de sou, si es que en tenen, les acaben cobrint amb dietes i d'altres extres.
    El problema el tenim els mortals, ells són diferents. Molt trist.
    Petonets.

    ResponElimina
  9. Quanta raó que tens Gemma. Em vull la sang quan veig com en quatre dies i amb l'excusa d'una crisis que no hem provocat nosaltres es carreguen tot allò que hem trigat molts anys d'esforç, de lluita i de somnis en tirar endavant. I quan s'ho hagin carregat tot, i s'hagin repartit els bocins del pastís (sobretot en el camp de la sanitat, que és el meu, és escandalós i se'ls veu el plumeru d'una hora lluny), què? Què direm als nostres fills? jo avui no he pogut fer vaga perquè per variar m'han tocat serveis mínims, però comparteixo la teva indignació.
    Molts petons

    ResponElimina
  10. Apoyo tus sentimientos que son los de todos los españoles.
    Bsos

    ResponElimina
  11. Anònim29.3.12

    Moltes gràcies a totes!!! Sóc una persona molt optimista, m'agrada veure la part feliç de la vida, i no em puc queixar pequè tinc molt motius per ser-ho, però de mica en mica veig com les nostres il·lusions es van reduïnt, com aquell que apreta una tecla i de cop i volta les fan desaparèixer! També m'omplena de tristor veure que la gent no lluita. On treballo jo som 14 persones i sóc l'única que ha fet vaga, la única interina, la resta són funcionaris amb una plaça fixe, la única que a partir del proper més haurà de passar amb un sou de 600€ mensuals. Em dóna la sensació que la gent ja passa de tot, que es creuen totalment intocables, com si tot plegat no anés amb ells. És trist!
    Moltes gràcies per llegir-ho, m'ha fet il·lusió!

    ResponElimina
  12. Gemma, som tant els que pensem com tu. Som tants que tot el que volem és treballar per poder portar una vida digne. Sé que treballant ningú es fa ric. Tampoc ho pretenc. Només tenir les necessitats bàsiques cobertes. Tampoc crec que la solució sigui la vaga. Darrera del nostre vot (la única cosa que realment volen) hi embuteixen moltes decisions que poc tenen a veure amb la majoria de la població. Em poso les mans al cap quant sento que diuen que aquesta reforma laboral és per crear més treball! ¿qui s'ho pot creure això?
    El dia que vaig llegir aquest rètol, vaig pensar com tu. I de cop et fas conscient de moltes coses, i et fa vergonya i sobretot molta pena haver de viure el que ens fan viure.
    Però hi ha tantes coses per arreglar (és justa la hipoteca que paguem? tot ple de xoriços que no passen per presor ni retornen el que han tret?)i els responsables lliures! (sí que tots en som responsables, però hi havia d'haver mesures de control, no?)
    M'has encés, i espero poder llegir la resposta a la teva carta!

    Un dia d'aquests un senyor gran (una altra: què s'han fet dels savis al nostre país?) em va dir: a Nord America primer es fan rics i desprès polítics, aqui primer es fan polítics i després rics!

    Només em queda donar-te una abraçada de consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim29.3.12

      Si hi ha resposta a la carta ja en podeu estar segurs que aquí la llegireu, encara que després d'haver-la enviat una persona em va dir que una companya de feina també n'havia enviat una i la resposta encara la va encendre més.
      Gràcies, guapa!!! Demà serà un altre dia, i nosaltres continuem a la cuina, que això si que ens fa realment feliç.

      Elimina
    2. El nostre problema es que en el fons necessitem creure en els que manegen el país. Ahir en parlàvem amb un amic: per què la crisi se centra en el treballador? Que som pas els culpables de la crisi?, i ell va fer una reflexió que em va posar els pèls de punta: els polítics ja no fan política, sino que es dediquen a gestionar el capitalisme!
      Amb tot el que escric, dec donar una imatge molt radical. La trista veritat es que tot plegat tant me fa! Passotisme. Per això ells tenen la victòria. El meu últim recurs serà canviar les flors dels testos i plantar-hi verdures.
      Ara sóc jo la que necessita una abraçada...

      Elimina
    3. Anònim9.4.12

      Doncs ja la tens l'abraçada, la meva! Si, en el fons és passotisme l'actitud final, a mi també em passa, faig la meva pròpia lluita dins aquestes quatre parets, casa nostra. Em sembla que jo també plantaré verdures.
      Feliç semana, guapa!

      Elimina
  13. Gemma,
    Bona reflexió!
    No puc en un comentari resumir tot el que penso.
    S'han de canviar moltes, moltes coses,
    Bona nit,
    PD: Acabo d'arribar fa una hora, i estic que no puc de cansanci,
    no sé si faré una entrad breu.

    ResponElimina
  14. Prefereixo parlar de cuina...

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!