30.9.11

Espaguetis amb salsa de tomàquet

El millor de recordar és que pots tornar-hi quan ho desitges;
això ningú no t’ho pot robar ni impedir.

Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine
Albert Espinosa

Ja tornem a tenir aquí un nou repte de l’Alba i l’Íngrid del blog Film&Food. Aquesta vegades ens demanen un plat que ens porti un record especial de la nostra infància, que ens agradés especialment. La veritat és que la meva proposta no és gens original, a quasi tots els nens els hi agraden els espaguetis amb salsa de tomàquet, però en el meu cas la primera vegada que els vaig provar va ser una gran decepció, o sigui que és una mica el contrari del que ens proposen, però contina siguent un plat que m’agrada molt.


Hi han records que costa molt situar-los cronològicament en el temps, perquè són imatges d’instants molt curts, normalment records d’infància, i una és la meva història amb els espaguetis.
A casa sempre hem sigut molt bona gent però a taula no hem passat de l’olla de verdura, l’arròs, els fideus i les patates a la cassola, el pollastre rostit i l’escudella i carn d’olla per Nadal i els canelons per Sant Esteve. Mai havia menjat espaguetis no recordo massa bé quins eren els motius, potser el ser d’una cuina forània, però jo no parava de demanar-ne, ja m’imaginava xuclant-los un a un, tots ells vermells de salsa de tomàquet, Solis, es clar, molt més autèntics. Al final, un dia, van sucumbir als meus desitjos i em van dir que me’n farien per dinar. Doncs bé, no us podeu imaginar el disgust que em vaig tenir quan vaig veure la meva mare o la meva avia, ara no ho recordo, a casa sempre cuinava la iaia Francisqueta, quan es va dedicar a trossejar tots els espaguetis abans de ficar-los dins l’olla amb l’aigua bullent. Ja us podeu imaginar la meva reacció!, i la resposta –però com vols menjar-te això tant llarg? Res, que no en vaig tornar a demanar mai més i no en vaig tornar a menjar fins que vaig ser gran.

Avui us porto una recepta molt senzilla, la de la salsa de tomàquet que faig sempre a casa, que fa honor a aquells espaguetis que no van poder ser i que ara s’han convertit en el plat preferit dels meus fills.



INGREDIENTS PER LA SALSA DE TOMÀQUET
½ quilo de tomàquets madurs
30 grs de mantega

ELABORACIÓ
En un cassó de fons gruixut o cassola poseu la meitat de la mantega al foc i, a continuació, els tomàquets nets i tallats a trossets. Deixeu-ho coure a foc mitjà fins que es noti el tomàquet com un puré espès; poseu-hi sal i un pols de sucre. La cocció pot ser més o menys llarga, depèn de la classe del  tomàquet, perquè, a vegades treuen molt de suc i aleshores triguen més a espessir-se. Normalment es couen en uns 15 minuts. Un cop obtingut el punt d’espès desitjat, es passa pel  colador xinès (jo ho vaig triturar) i s’hi afegeix la mantega que falta. Fent-ho així queda una salsa de tomàquet molt fina i concentrada i no cal afegir-hi aigua.

Nota. Es pot fer també amb ceba; llavors començarem sofregint la ceba amb una mica d’oli, després hi afegirem els tomàquets i seguirem tal com s’ha dit, però no hi posarem la mantega del final.

10 comentaris:

  1. ostres! quins records veure aquests spaguetti! a casa, la noster mare també ens en fenia!!!! els teus nens hauran estat encantats!!! molts petonets i bon cap de setmana

    ResponElimina
  2. Els meus fills em demanen els espaguetis tallats i jo els hi dic que perquè no mengen fideus!
    Petons i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  3. La veritat es que crec que no hi ha nen que no li agradin, i ben senzilleta de fer que és la recepta i no per això menys bona :)

    Petons!

    ResponElimina
  4. A casa meva també érem més de macarrons o fideus que d'espaguetis... Però mai van arribar a trossejar-los per fer-los més petits, je je je... ja imagino la cara que devies fer ;)

    ResponElimina
  5. Un clàssic que ens agrada a tots. Jo recordo com el meu cosí en ple atac de riure va treure un spagetti pel nas. Va ser l'anècdota a explicar a tots els amics durant anys!!!

    ResponElimina
  6. Bonica! no et preocupis gens si no pots passar tant sovint com voldries pels blocs. Tu cuida't que el primer ets tu!! :)

    Moltíssimes gràcies per participar i compartir aquesta anècdota amb nosaltres. Com han canviat les coses, jajajaaj!! pno imagino ningú partint els espaguetis.

    Molts petonets guapa!:)

    ResponElimina
  7. Els espaguetis, típic menjar de aun ets petita, a mi m'agradaven molt, i encara ara em segueixen agradant encara mes!!

    ResponElimina
  8. Nosaltres de pasta menjàvem uns llacets petitons que ara no he vist amb salsa de tomàquet, era el plat preferit de les 3 germanes.

    ResponElimina
  9. jajaja què bona la història dels espaguetis... ja m'imagino la teva cara de frustració! Sempre entra un bon plat de pasta amb una bona salseta casolana, eh?
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  10. Si, no eran tan de moda abans els spaguettis com ara... macarrons si, però spaguettis i tallarins no es menjaven tant... la salsa tomaquet te molt bona pinta, la probaré en breu!!!!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!