Els meus cims: Puigdefrou

Les vacances s’han acabat i ja tornem a estar en marxa.

Aquests dies he cuinat poc, encara que tenim una nova adquisició a la cuina, una panificadora! Si, si, per fi ha arribat i estic la mar de contenta, encara que he d’experimentar-hi molt més. Ara, amb l’arribada de la tardor, els dies més curts i les temperatures més baixes, tornarem a posar en marxa els fogons i aquest blog tornarà a prendre vida.

Però avui us vull parlar d’una altra cosa. Una de les coses que tenia pendents en aquesta vida era pujar muntanyes, i tot i que la vida ja n’és una muntanya prou custoruda, sempre tenim l’afany de fer-la menys feixuga tot buscant moments de felicitats. Doncs durant aquests dies de vacances els he trobat i m’agradaria compartir amb tots vosaltres allò que fa temps que volia fer, només era qüestió de temps, trobar aquests moments dalt dels cims.

Sempre m’ha agradat molt caminar, encara que sempre optàvem per la bicicleta ja que a la meva parella no li agradava gens, però quan vàrem fer el Camí de Sant Jaume en bicicleta em vaig dir que algun dia el faria també caminant. Això ja arribarà, però durant aquestes vacances he trobat una colla amb qui apuntar-me a fer sortides i la primera va ser al Puigdefrou, sobre La Cellera de Ter, de 841 metre d’altura. En total vàrem fer uns 700 metres de desnivell en unes dues hores i la sensació que tens quan arribes al cim, gaudint durant tot el camí de cada moment, és fantàstica, genial!!!

Tenim altres cims, els nens s’ho varen passar fantàsticament bé, però els deixo per a altres entrades, la veritat és que vull gaudir de cadascun d’ells perquè m’ha fet molt feliç poder-los fer.

Les fotos no són massa boniques, feia una mica de mal temps, però en són un bon record.