28.8.18

pastís de poma {olor a vida}


Obrir la porta i sentir aquella olor a vida. Quan la mare feia pastís de poma tota la casa s’impregnava d’aquella olor. En feia de totes les mides, no desaprofitava ni un retall de pasta trencada. De petita, quan tornava de l’escola, només girar la cantonada ja li semblava sentir-la, i de més gran, quan l’autobus de Barcelona la deixava a la parada del poble, corria carrer amunt endevinant que sobre el marbre de la cuina ja hi hauria una tarta Tatin.

Vaig aparcar el cotxe just davant de casa. La Martina, asseguda a la seva cadireta, em mirava desde darrera el vidre com si ella també ja en sentís l’olor. Avui l’àvia haurà fet pastís de poma i tot farà a vida! Ho deixaven tot enrera, menys aquelles dues maletes que havia omplenat a correcuita mentre en Fabio s’omplenava d’alcohol en algun bar de la ciutat.



Pastís de poma

INGREDIENTS
400 grs de pomes, que no siguin camosescamoses
25 grs de sucre
150 grs de confitura d’albercoc

Pasta trencada:
150 grs de farina
75 grs de mantega o margarina
1 rovell d’ou
1 pessic de sal
50 grs de sucre

PREPARACIÓ

Feu una pasta trencada dolça. Un cop feta, folreu-ne un motlle de tarta untat, punxeu la pasta de la base i ompliu-la amb tallades fines de poma. Empolseu-ho amb 25 grs de sucre i fiqueu-la al forn uns 30 minuts, fins que quedi rossa. Quan ja la tingueu freda, traieu-la del motlle i poseu-hi una capa fina de confitura d’albercoc passada pel colador xinès.

Pasta trencada (brisée) (per a tartes)

INGREDIENTS (per un motlle de 22 cms.)

Proporcions per a salat:
150 grs. de farina
75 grs. de mantega o margarina
3 cullerades d’aigua
1 pessic de sal

Proporcions per a dolç:
150 grs. de farina
75 grs. de mantega o margarina
1 cullerada d’aigua
1 rovell d’ou
50 grs. de sucre
1 pols de sal



Posem la farina fent rotllana sobre un taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i forrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons les indicacions de la recepta que ens disposem a fer. Si tot i així s’infla, amb l’ajuda d’una cullera, li donarem petits copets per treure l’aire de sota.

Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.

La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.

Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

Font: Cuinar és senzill. Montserrat Seguí de Queralt



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!