6.9.13

Samfaina {de finals d'estiu}

Ostres, que vull escriure i no hi ha maneres.  Que si no tinc temps, que quan en tinc faig altres coses, que si no tinc ganes, i si en tinc estic trista i no vull transmetre aquesta sensació aquí. Res, que d’avui no passa, a mode de teràpia, sempre m’ha funcionat molt bé connectar els meus sentiments amb aquest lloc, amb el més enllà que representa la xarxa. Ser que no hi trobo la resposta definitiva a tots els dubtes que planteja la vida, però et sents alleugerida, d’haver buidat el pap, i sempre alguna cosa et retorna, perquè com aquell qui diu t’hi sents acompanyada.

Després d’un estiu, o més aviat unes vacances fantàstiques, el nostre dia a dia es torna a trasbalsar, hi ha qui s’entesta a fer-lo més complicat, quan t’hi adaptes, t’hi acostumes i fas que les coses rutllin, amb tot l’esforç físic i emocional que això suposa, llavors qui ho havia desmuntat apareix per tornar-ho a desballestar tot, s’entesta en entrar i sortir de les nostres vides als seus lliures designis, sense permís, sense cap dret, perquè hi han actes que et fan perdre la raó per sempre. A les persones no les pots fer desaparèixer com aquell que agafa una goma i esborra  un dibuix sobre el paper, t’agradi o no formen part de la teva vida, has d’aprendre a conviure-hi, tot i que sigui impossible arribar a comprendre.

Però per sort sempre hi ha qui acostuma a tenir bastant la raó i em diu, -noia, fica’t a la cuina, i així ho faig quan sembla que tot s’enfonsa al meu voltant, jo em sento feliç i de rebot la resta també. I llavors cuino plats tan sans i bons com aquest, amb tomàquets de l’hort que tan ha emplenat el meu estiu.


En la propera entrada desitjo començar de nou a explicar-vos més sobre aliments i receptes saludables, avui ho deixo aquí, amb aquesta recepta típica dels mesos més calorosos, on els horts de casa nostra ens ofereixen fruits, verdures i hortalisses ben variades.


INGREDIENTS
Podeu escollir tot tipus d’hortalisses, pebrot verd, pebrot vermell, ceba, albergínia, carbassó, i en aquesta ocasió vaig aprofitar quasi els últims tomàquets cirerols de l’hort a la terrassa de casa. Vaig plantar la varietat de pera però hem trobat que tenen la pell massa dura, així que aquests últims vaig decidir degustar-los cuits.

ELABORACIÓ
Posem totes les hortalisses tallades a talls regulars en una paella amb una mica d’oli. Ho salem i ho anem saltejant fins aconseguir una textura cruixent, cuit però no en excés. A mitja cocció o quasi al final hi afegim els tomàquets, i quan veiem que queden tous, sense que se’ns aixafin, ja podem retirar-ho del foc, estarà llest per sucar-hi pa.

20 comentaris:

  1. Una samfaina deliciosa que convida a plantar-se a taula per no deixar-ne ni una mica a la safata. Colorida i amb una presentació excel·lent. M'encanta. Petonets. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  2. Me encanta.
    Sano, rico y nutritivo.
    Las fotos preciosas
    bs

    ResponElimina
  3. Fantàstic, Gemma!
    Obro el blog per publicar i em gtrobo la teva entrada que m'avisa que has publicat!
    Bé que t'haig de dir... Fantàstic... i.....))
    Per sucar-hi pa, certament
    Bon cap de setmana!
    Les fotos excel·lents!
    abraçada!
    PD: A vegades un silenci diu més que mil paraules (La teva darrera foto del blog de fotos (sense temps)). Una gran delicadesa i sensibilitat!

    ResponElimina
  4. Una samfaina molt apetitosa :)
    petons

    ResponElimina
  5. Has fet una de les meves debilitats....sanfaina!!!! mmmmm me relamo de lado a lado!!!!!!
    i a mès amb els tomaquets cherries cultivats per tu!!!! Qué fantàstic!!!! Gemma aquest plat em crida des de les profunditats.....

    ResponElimina
  6. Una samfaina de segur ben deliciosa com les teves fotos!!! ;)
    Molts petons i ànims!!!

    ResponElimina
  7. Hola Gemma....qué buena pinta tiene esta sanfaina...así sobre una torrada de pà ajajajaj qué hambre me está entrando...besitos guapa y no te agobies con el principio de curso que luego todo va rodado..:-)

    ResponElimina
  8. Hola Gemma.

    No has d'estar trista, i si no ho pots evitar, vigila no plorar mai a la cuina, que no et passi com a la protagonista de "Como agua para chocolate" que va vessar unes llàgrimes dins l'olla i després tots ploraven al menjar aquell plat.

    Quin goig que et fa encara la tomatera, les meves ja fa dies que van passar a millor vida. No hi ha res com una bona samfaina per acompanyar, o tota sola sobre una torrada, sempre és un plaer.

    Ànims que després de la pluja sempre surt el sol i pensa que qui fa infeliç a altres persones, tampoc deu tenir una vida interior gaire satisfactòria. Petons i una forta abraçada, guapíssima.

    ResponElimina
  9. Quins colors que té aquesta samfaina, els tomàquets són preciosos!

    ResponElimina
  10. Per sucar-hi pa !! Una sanfania deliciosa.
    Petons

    ResponElimina
  11. La samfaina només m'agrada feta a casa, als restaurants sempre la trobo massa oliosa. La teva té una pinta sensacional!
    I amb tomàquets del propi hort, encara ha de ser més bona ;)

    ResponElimina
  12. qué buena receta me gusta la idea

    ResponElimina
  13. La cuina també és per a mi un bon refugi...
    Les fotos, precioses. Petonets!
    Marta

    ResponElimina
  14. Gemma, jo quan estic atabalada o preocupada també em tanco a la cuina :) En aquell llibre de "Caperucita en Manhattan" la mare de la nena feia un pastís de maduixes i nata amb la mateixa finalitat...
    M'encanta la samfaina, ja sigui sola com acompanyada d'alguna altra cosa més. És un dels plats que no deixaria mai de menjar!
    Petons i ànims!

    ResponElimina
  15. Conectar contigo siempre es sencillo, basta mirar tus fotografías, sentir el aroma de a través de las imágenes, para saber que el día será mejor, más bonito! El pisto es una ricura total.

    Un abrazo linda.

    ResponElimina
  16. LA sanfaina para mi ha de ser casera y con verdura bien seleccionada y fresca,así como la tuya,y sobre todo hecha con mimo.
    Un plato sencillo y sin pretensiones,pero ideal a más no poder.
    Preciosas fotos.

    ResponElimina
  17. Que envidia de tomates Gemma, llevo dos años intentando conseguir una tomatera en casa pero no hay manera, la planta crece y crece pero no florece, espero algun dia conseguirlo debe ser una gran satisfacción.

    Un saludo

    ResponElimina
  18. Como me gustan esos tomatitos. Este verano he podido comprobar que los tomates que tenéis saben distintos a los que yo compro aquí. Además, esa foto es increíble. Me gusta tu receta, aunque últimamente procuro no tomar muchos pimientos porque no me sientan bien. Un besazo enorme.

    ResponElimina
  19. A mi m'agrada extremada: o bé molt cuita, passada, ben tova, gairebé desfeta... o bé al contrari, amb un cop de calor fort, que quedi torradeta i molt cruixent. La teva és de la segona opció :-)

    ResponElimina
  20. Gemma, bon dia,
    Com anem?
    Et deixo la darrera entrada dedicada a la samfaina!
    Poso el teu enllaç:http://cuinacinc.blogspot.com.es/2013/10/la-samfaina-la-tardor.html
    Bona setmana!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!