11.9.13

Pastís de pomes

Si un dia arribeu a casa de mal humor, i no voleu fer pagar les conseqüències als altres, preneu un suc de poma. Bona aquesta, oi? Doncs què us sembla si per inaugurar la nova temporada comencem cuinant amb pomes?


Segons la medicina xinesa l’excés de foc al fetge és el responsable de temperaments nerviosos, de quan s’està nerviós o colèric, i el suc de poma té trofisme pel fetge. Ara, en aquests casos no és bona menjar-la crua.

El pomer es va començar a conrear fa quinze mil o vint mil anys al centre d’Àsia, en la zona muntanyosa al nord-est de la Xina i el Kazakhstan. Es creu que va ser el primer arbre que l’home va conrear, ara habitual en la nostra dieta i sinònim de salut.


La poma és rica en vitamina C, potassi i pectina, aquesta última una fibra saludable que forma part de la paret cel·lular de les plantes i que es  troba especialment a la pell de les fruites. Redueix el nivell de colesterol present a la sang, elimina metalls pesants com el plom o el mercuri i també residus de radiació. Ideal en casos de nivells molt baixos de sucre i per tractar la depressió emocional que hi està associada. També té propietats antioxidants i efectes anticancerígens, prevenint la formació de tumors, especialment els de bufeta.

En l’activitat intestinal té efecte laxant però alhora pot frenar la diarrea gràcies a les fibres, el sofre, la fructosa, el sorbitol, el zinc i l’àcid gàl·lic que conté.

Un aliment refrescant, que fa venir gana i bon remei contra la indigestió. En definitiva, un aliment on tot són avantatges!



La recepta d’avui l’he tret del llibre El campo en casa, un llibre que fa molts anys que el tinc, d’una època on comprava molts llibres com aquest, aquells que jo en dic bonics a part d’útils. La majoria eren infantils però de tan en tan també en queia algun per mi. És un llibre fet amb molta delicadesa, el text, les receptes, les fotografies, no te’n canses de fullejar-lo, sempre m’ha transportat a l’època de les obres literaris de Jane Austen, a l’Anglaterra de la revolució industrial, encara que ser de la classe alta de l’època com els protagonistes de les seves novel·les deuria ser genial, però ser de classe baixa a finals del segle XVIII principis del XIX segurament la gràcia no l’hi l’hauríem vist per enlloc. Però sigui com sigui somiar és una activitat que sempre m’ha agradat fer, i quan el que es cou dins el forn és un pastís de poma encara m’hi transporta més.


Pastel de manzanas caídas (títol original del llibre)

INGREDIENTS
250 grs de farina
1 sobre de llevat químic
Un pessic de sal
175 grs de mantega
75 grs de sucre refinat
100 grs de panses sultanes
350 grs de pomes caigudes, pesades un cop pelades, sense cor i tallades a daus
2 ous
Sucre de llustre

ELABORACIÓ
Engreixeu un motlle fondo per a pastissos de 20 cm de diàmetre.  Tamiseu la farina juntament amb el llevat i la sal sobre un bol i mesclar-la amb la mantega amb l’ajuda de la punta dels dits. Afegiu-hi el sucre, les panses i les pomes. Incorporeu els ous a la mescla anterior i remenar, sense batre. Aboqueu la preparació al motlle i coure en el forn ja calent a 180º durant 50 minuts, o fins que al punxar-lo amb una agulla pel centre en surti neta. És deliciós tan calent com fred, i si es desitja s’hi pot espolsar sucre de llustre per sobre.

Font: El campo en casa – Linda Burgess i Rosamont Richardson  - Editorial Optima



Per cert, comencem una època de més foscor, on els dies d'escursen i quan cuino i vull fer fotografies dels plats no hi ha aquella llum tan bonica de la que gaudim durant la primavera i l'estiu. Llavors, el que us volia venir a dir, és que pel meu gust a vegades les fotos no tenen la lluminositat desitjada, ja que no tinc trípode per immobilitzar la càmera i poder donar-la-hi, com el cas d'aquestes d'avui, en què era un dia de pluja. Ara, poder menjar un pastís de poma com aquest un dia plujós és un caprici dels Déus. Us el recomano!

29 comentaris:

  1. Amb tot això que ens expliques, ja m'has convençut, Gemma. I per les fotos... a mi em continuen semblant precioses. Les pomes per si soles amb les seves fulles, ja fan la mar de goig. Una coca que fan ganes de tastar-ne un tros ara mateix. Me n'alegro de veure't més animada. Ptnts.

    ResponElimina
  2. Te una pinta impresionant!! peotns

    ResponElimina
  3. Oh, quina bona pinta! Es veu tan rústic. I les fotos, són precioses, molt càlies. M'apunto la recepta!

    Fins aviat,

    Blanca
    http://acalablanca.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  4. Quina bona pinta i que xules les fotos!!! A mi m'encanten els dolços amb poma, trobo que és una fruita que guanya molt cuinada i amb canyella :P.

    Petonets!!

    ResponElimina
  5. Deliciós Gemma, aquests pastíssos inspiren tardor, per mi la l'estació més bonica de l'any!!

    ResponElimina
  6. Aquests pastissos de tipus rústic són deliciosos. Les fotos també.
    M'alegro de saber de quina manera les pomes són tan sanes. Gràcies!
    Marta

    ResponElimina
  7. La poma té una pila de bones virtuts. A més, si a sobre la menges en forma de pastís deliciós, llavors ja no podem demanar res més...

    ResponElimina
  8. Que bó!!! amb aquest pastís el mal humor i tot marxa.

    Muas!

    ResponElimina
  9. Doncs mira, si arribo de mal humor a casa i m'he de menjar una poma, encara m'en agafa mès...jejejee.... no sòc una amant de les pomes!!!! però en pastís si!!!!
    M'encanta i trobo superpoètic aquest titol de "pomes caigudes"...segurament parla d'una época en que un anava pels boscos i podía recollir pomes i desprès fer-ne un pastís...una mica Jane Austin com tu bé dius.... ara bè, clase mitja com a minim...sino.... seriem en una cadena industrial... rès de pomes.
    M'encanten les fotos i aquestes pomes que semblen caigudes realment.
    Però jo si estic de mal humor vull quelcom "dolent"..jejeje, com unes lays!!!!!
    Petons mil!

    ResponElimina
  10. Ah...volia dir-te que els anglessos diuen: "An apple a day keesps de doctor away"

    ResponElimina
  11. Aquest serà el proper! Me l'apunto. Creus que es pot reduir la mantega? Jo sempre miro d'anar alleugerint els pastissos. M'agraden les teves receptes pq no van massa carregades de sucre ni greixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim13.9.13

      Núria, crec que si, fins hi tot crec que si substituíssim la mantega per oli d'oliva també sortiria bé, és qüestió de provar-ho. De fet la recepta original porta 100 grs de sucre i jo n'hi vaig posar 75 grs. També vaig fent proves d'aquest tipus. Provaré lo de la mantega i l'oli.
      Moltes gràcies, Núria!

      Elimina
  12. Me encantan las fotos y no te digo la receta!!!


    Un abrazo,

    Ana

    ResponElimina
  13. m'encanten les pomes a la pastisseria, però ara que veig que és una fruita tan bona, em sembla que la faré servir a tot arreu!!! gràcies per la recepta :)))

    ResponElimina
  14. Buenas fotos y muy buena receta!!!

    Un abrazo,

    Ana

    ResponElimina
  15. M'has llegit el pensament, fa dies que tinc ganes de menjar un pastís de poma!!!

    ResponElimina
  16. Extraordinari... quines pomes de Girona!!!
    vaig fer un, semblant, molt rústic, de l'àvia i va agradar molt.
    No el vaig posar al blog ... l'hauré de recuperar.
    Bona nit, Gemma,
    abraçada,:))

    ResponElimina
  17. Una auténtica tentación Gemma!!! Ideal para el tiempo que nos llega ;)

    ResponElimina
  18. Quina bona pinta! Un pastís de poma sempre és boníssim! Petons

    ResponElimina
  19. Un pastís que es veu súper apetitós.
    petons

    ResponElimina
  20. ¡No te lo vas a creer! Hoy por hoy, solamente una vez en mi vida he hecho un pastel de manzana (y desde luego no tenía nada que ver con esta preparación tuya). Prometo poner remedio a toda esta ausencia injustificada. Tiene que estar buenísimo. Un besote.

    ResponElimina
  21. Hola guapa! doncs t'ha quedat genial el pastís, no et preocupis per la llum, segur que era boníssim! ;)
    A mi m'encanten els llibres que em fan somiar, sobretot el que et porten a èpoques passades o a altres països. Precisament la meva última adquisició ha estat "Sweet Paris" i l'estic llegint com si d'una novel·la es tractés.
    Guarda'm un trosset de pastís ;)

    ResponElimina
  22. Ay manzanas en la tarta... delicioso! Ya empieza la época de hornear con ellas y estoy dando vueltas a mi cabecita a ver qué hago! Y si nos van a poner de mejor humor, pues mejor! jajajaja...
    Un beso gigante, mi Gemma bonita!
    Espero que estés disfrutando del domingo como toca :)

    ResponElimina
  23. Te ha quedado un pastel delicioso, y una pinta buenísima.


    Besos
    Miguel
    lareposteriademiguel.com

    ResponElimina
  24. Hola reina!!!!! Ja veig que no has parat ni un sg amb la càmara, fas bé!!!! Tot el que porti poma m'agrada moltíssim, i més si és dolça la recepta!! Molts petonets guapa, i segueix fent fotos!!!!! petonets

    ResponElimina
  25. Ummmmmmmmmmmmmmm, què bo ha de ser! Amb el que m'agraden els pastissos de poma i no en faig, caxis.
    Ja ho diuen: "one apple a day keeps the doctor away".
    Petonets.

    ResponElimina
  26. MOlt bo aquest pasti ........Un bon començament
    Petons

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!