8.5.13

Panna cotta + {vida nova a la meva terrassa}

-La crema t’ha quedat perfecta. Espessa, tot i no portar llet –va opinar la Lucy, donant una ullada a la cassola.
-Oh, Lucy, ets un encant. Al final l’he preparat amb aigua, i una mica de mel per endolcir-la. He reservat el sucre per a la melmelada. Mai no hauria pensat que ens portaria res de bo la guerra, però suposo que, si no, m’hauria passat la resta de la meva vida ignorant la satisfacció d’elaborar una crema perfecta sense llet.

Les hores llunyanes
Kate Morton


Fred, calor, fred, calor,... enguany tenim una primavera ben variable. Quan arribo a aquestes alçades de l’any espero amb ganes els dies més llargs i clars, la calidesa del sol sense la calor sufocant de l’estiu, sortir a passejar i passar moltes estones a la terrassa.

Fa un parell de primaveres que hi he tornat a plantar flors. Abans de tenir els nens havia sigut una terrassa plena de vida, els llibres sobre plantes i flors  sovintejaven entre els meus preferits, però amb l’arribada dels fills, més que res per la manca de temps i espai, a l’estiu la piscineta quasi l’ocupava tota, les vaig anar retirant. Ara, amb més estones per mi, però encara dins el radi d’acció dels meus fills, s’ha transformat en el nostre jardí, el fet de plantar i cuidar em fa sentir bé, i cada dia ens regala la fantàstica sensació de veure com es va renovant la vida al nostre voltant.


I tornant a la cuina, avui que us porto aquesta recepta, és quan començo a interessar-me en la substitució d’alguns productes d’origen animal per d’origen vegetal en l’elaboració dels nostres plats, la introducció de més cereals integrals i aliments crus en la nostra dieta, com a tall d’exemple, com una mena de reeducació de sabors i costums que dins la nostra dieta estan molt arrelats. Però bé, d’això us en vull parlar en properes entrades, avui la recepta és ben bé tot el contrari, unes postres típiques de la regió italiana del Piamonte, la panna cotta, amb moltes i moltes calories!


INGREDIENTS
250 grs de llet
250 grs de nata
50 grs de sucre
½ vaina de vainilla o 1 culleradeta de vainilla ensucrada
2 fulles de gelatina (1’66 grs/unitat)

ELABORACIÓ
Posarem a bullir la llet, la nata, el sucre i les llavors de la vainilla o, en substitució, la culleradeta de vainilla ensucrada. Remenar bé perquè el sucre es dissolgui i quan arrenqui el bull apagarem el fogó i afegirem les fulles de gelatina ben escorregudes, que abans ja haurem posat en remull en aigua freda. Remenar amb una varetes perquè es dissolgui bé la gelatina, passa el líquid en un gerra i abocar en copes o terrines individuals. Quan sigui tebi posar dins la nevera perquè es refredi completament. Si us agrada més sòlid s’hi pot afegir una fulla més de gelatina.


Aquesta recepta l’he fet dues vegades, una amb nata amb un 35% m.g. i l’altra amb llet evaporada (tipus Ideal), i a casa hi ha hagut diversitat d’opinions. A mi em va agradar més feta amb llet evaporada, la vaig trobar menys pesada, però a en Marc li va agradar més amb nata. O sigui, crec que pels autèntics amants de la panna cotta suposo que és millor fer-la amb nata.

Font: Eva Arguiñano


17 comentaris:

  1. Quina història més bonica, Gemma. I quina panna-cotta més bona... i quines fotos més precioses... així és fàcil ser feliç! Petons

    ResponElimina
  2. Ja sé que porta moltes i moltes calories, però és tant i tant bona.... petons!

    ResponElimina
  3. Jo també sóc una aficionada de els flors, inclús una obsesa! jejeje Et confeso que fer-me una pannacotta mentre mir llibres de flors em sembla un pla 10!! estan de vici i tenen mil versions :)
    Petons guapa

    ResponElimina
  4. Una panna-cotta molt bona i unes fotos fantàstiques com sempre
    Petons

    ResponElimina
  5. Gemma la panacotta bonissima; però m'agrada la nova vida que li has donat a la terrassa. Es veritat que passem etapes, jo també aquest any n'he tornat a posar:
    petons

    ResponElimina
  6. Provaré la panna cotta amb llet evaporada, que amb nata jo també la trobo massa pesada...

    ResponElimina
  7. No se si quedar-me amb la pannacotta o amb el redactat.

    Muas!

    ResponElimina
  8. Que delicia y no lo digo solo por la panna cotta, sino por la serenidad que siempre nos transmites en tus entradas, al menos a mi, que lo disfruto, en tus fotos, en tu cocina, en ti.

    Un beso grande linda!

    ResponElimina
  9. No m'agraden gaire les pannacotas, així en general. Pero en canvi les teves lletres evocadores d'un jardi que creix més enllà dels metres quadrats m'han encantat :)

    ResponElimina
  10. Doncs jo no he provat mai cap panna cotta! però trobo que fa molt bona pinta, encara que com dius, un pèl calòrica!! jo aprofito també aquests dies de terrassa, perquè en un tres i no res no s'hi podrà estar de calor ;(

    ResponElimina
  11. Reconozco ese libro verde "Guía de Flores". Me alegra que recuperes tu pasión por la naturaleza que se renueva. En cuanto a la receta "Vivan las calorías". Un besazo enorme.

    ResponElimina
  12. No he fet mai pannacotta, tinc a la Judith que li surt tan bé!;)
    A gaudir de la terrassa, bon cap de setmana.

    ResponElimina
  13. Gemma, primavera, terrassa, fred, calor, ganes de viure, ganes de compartir, noves il·lusions, nens, cuinar per a ells, tot això és ViDA!
    Nani

    ResponElimina
  14. Hola Gemma! ¡Hoy estmos las dos de lo más italiano! Me encanta la panacotta. Y or cierto..las fotos ¡preciosas! vaya luz más bonita!. Besos y que tengas una estupenda semana!

    ResponElimina
  15. QUe bona, jo crec que té de ser amb nata, de fet el nom de pannacota vol dir nata cuita, però de totes maneres la provaré amb llet evaporada mai porta tantes calòries, així si me'n menjo no em sento tant culpable de veure com les meves caderes és van arrodonint! :)

    ResponElimina
  16. Hola, gracias por pasarte por mi cocina, te devuelvo la visita y por supuesto me quedo, basta con leer tu entrada para hacerlo. Me ha gustado mucho lo que dices por eso me quedo por aquí dando una vueltecilla. Un saludo.

    ResponElimina
  17. Es molt estimulant sentir el creixament de les nostres plantes, veure com la vida lluita i floreix finalment. M'alegro que hagis recuperat vells customs, qeu et pertanyen.
    La panacotta, crec que vaig dir-te que no l'he probada mai...però ...ja no tinc excusa. Ara l'he de probar. A mès sembla deliciosa.
    Preciosas fotos!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!