24.4.13

Crema de xampinyons + {neighbours}

Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca. Quantes i quantes vegades m’he repetit aquesta dita aquests últims dies. De veïns n’hem tingut de moltes menes, han entrat i han sortit de les nostres vides deixant records amb moltes avinences i amb alguna que altra desavinença, sempre fruit de la convivència veïnal. La veritat és que hem viscut temporades memorables amb alguns veïns. Però n’hi ha uns que fa dinou anys que ens aguanten, ja no només pel sol fet de que nosaltres vivim a dalt, sinó perquè durant els últims temps i sempre han sigut com un puntal del nostre dia a dia, d’aquells que sense que te n’adonis hi són, invisibles però sempre presents, no cal cridar auxili, el millor servei d’emergències domèstiques. Gràcies, gràcies pels innumerables cables, impossibles de llistar, però que ens han fet la vida una mica més fàcil i bonica!


I tornant a la cuina, últimament en la recerca de receptes acudeixo molt al mestre Arguiñano, sempre penso que en el seu receptari hi trobaré aquella recepta més bàsica feta de qualsevol ingredient, i no m’equivoco. Recordeu la recepta de sopa d’arròs amb pollastre i verdures? Doncs un bon exemple. Aquesta crema segueix molt la mateixa línia, una recepta molt similar però feta amb xampinyons, però aquesta és de Bruno Oteiza, un altre cuiner que col·labora amb les seves receptes a la web Hogarutil.


INGREDIENTS
½ quilo de xampinyons
1 pit de pollastre
Una carcassa de pollastre

4-6 porros
1 ceba
2 grans d’alls
3 cullerades de farina
300 ml de llet
Aigua
Oli
Sal
Pebre
Julivert

ELABORACIÓ
Fem un brou posant dins una olla ràpida el pit i la carcassa de pollastre, la ceba tallada a quarts, els grans d’all, una branca de julivert i la part verda d’un porro, s’hi afegeix aigua que ho cobreixi i es cou durant 7 minuts a partir del moment que comenci a sortir el vapor per la vàlvula. Colar i reservar el brou.
Tot seguit posarem en una olla una mica d’oli, la ceba i els porros trossejats, hi ajuntarem els xampinyons tallats a làmines, salpebrar i courem tot el conjunt uns 10 minuts, aproximadament. Transcorregut aquest temps hi afegirem la farina, el brou de pollastre, la llet, ho mesclarem bé i ho deixarem coure durant 10 minuts més. Finalitzada la cocció ho triturarem i si volem una crema més fina passarem tot el conjunt pel colador xinès.


I com en altres ocasions, us convido a que passeu pel meu blog de fotografia i gaudiu de les imatges d’una de les nostres darreres excursions.

Que tingueu un feliç dia!



13 comentaris:

  1. Doncs no saps quina sort tens de tenir aquests veïns... Una bona crema. Petons!

    ResponElimina
  2. Si que tiene buena pinta si y apetece por las noches cuando el frío nos invade...pero me la anoto!
    Besos o petons!!!
    PD: me chiflan esas fotos!

    ResponElimina
  3. Uuuummm, Gemma, que cremita tan rica por favor. Ultimamente me estoy aficionando mucho al mundillo de las sopas y cremas, las veo geniales para una cena ligera y sana. Además, son una fuente de vitaminas inigualable.

    Oye... las minicacerolitas esas son una pasada!!!

    Muaaaaaaaaaaakk

    ResponElimina
  4. Quins potets mès macos...és el que més m'ha agradat!!! jajaja, no...la sopeta tambè m'està superbé. A mi m'agrada la sopa de champis, molt. Es senzilla, però es sabrosa. A mès el pollastre li deu donar el punt...a mi segur m'encanteria.
    I repeteixo m'encanten els potets!

    ResponElimina
  5. em xifla la crema de xampis...jo la faig una mica diferent...probaré aquesta recepta que tinc una safata que ja fa dis q ronda x la nevera... :)
    Petunets,
    Eva

    ResponElimina
  6. En Bruno Oteiza també m'agrada molt.
    Avui l'Arguiñano ha fet una sopar amb pèsols i pollastre que també feia molt bona pinta!

    ResponElimina
  7. Tots tenim algú així, per sort!!!
    L'Arguiñano, un pou sense fons. I la crema, una delicia!!!
    Petonets bonica

    ResponElimina
  8. Doncs si gemma, per mi són com la meva familia del carrer, sempre i són per quan els necessites i ells a mi també, aquesta crema de xampinyons la veig ideal per compartir amb uns bons veïns.
    Penso amb la serie Mujeres desesperadas sempre tant unides fent pinya...

    ResponElimina
  9. Estoy totalmente de acuerdo contigo. Yo también tengo unos vecinos que son mi tabla de salvación. Siempre me ayudan en todo y, por supuesto, me encanta celebrar cualquier cosa con ellos. Además, son parte de mi equipo de "testers" de mis inventos culinarios.
    Una crema estupenda. Un besazo.

    ResponElimina
  10. Avui som veines Gemma!! també he publicat una recepta de crema de xampinyons encara que aquesta vegada no es del mestre Arguiñano... quines olletes mes maques!! amb el temps que fa avui venen molt de gust aquestes cremes.. Petons, i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  11. Una crema de les bàsiques i sempre boníssima! Què fariem sense els veins...
    Petons

    ResponElimina
  12. Ya tenía ganas de venir a disfrutar de esta delicia, que hermosas cazuelitas vintage!! Y llevan en su interior una crema absolutamente rica, creo que un día de campo y estamos listas, para recorrer esos paisajes tan hermosos que siempre nos compartes!

    Un beso enorme.

    ResponElimina
  13. Gemma, he estat mirant blocs una estona i ja deixava la resta per a demà quan he vist que et tocava a tu. M'he quedat. Unes fotos precioses com sempre. I una sort de tenir bons veins.
    Feliç setmana,
    Nani

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!