28.1.13

Pa de nous, panses i canyella

Si em preguntessin quina pel·lícula de la història del cinema llençaria a la foguera, en faria desaparèixer totes les còpies hagudes i per haver, doncs fa dues setmanes, després de la sessió cinematogràfica dels divendres, em va quedar ben clar: Sexe a Nova York 2. Ostres, ostres, ostres, com es pot arribar a filmar una cosa tan horrorosa!, i perdoneu-me tots els fans de la sèrie, que m’han dit que està molt bé, potser per això les meves grans expectatives davant el film. No he vist ni un capítol de la sèrie ni la primera part de la pel·lícula, no tenia informació prèvia del que ens esperava la nit del divendres sota les mantes al sofà. Hi ha pel·lícules dolentes o no tan bones, de pèssimes o que et deixen amb indiferència, però una cosa així? Pels que l’heu vist, nosaltres vam arribar fins a l’escena on les protagonistes apareixen com un miratge enmig del desert d’Abu Dhab. Aquí ja vam dir prou, fins aquí hem arribat!


Cada cap de setmana  acostumo a fer un pa amb la panificadora, que serà el meu esmorzar dels dies de diari. Els nois de la casa sempre prefereixen la barra de la fleca, però per mi, què voleu que us digui, prefereixo el meu. Aquest és el que faig més sovint, m’agrada molt, però n’he arribat a fer fins hi tot d’avellanes i ratafia! De mica en mica ja n’aniré penjant les receptes.


INGREDIENTS
450 grs. de farina
10 grs. de llevat sec de forner (20 grs de llevat de París)
250 grs. de llet tèbia
½ cullerada de postres de canyella
ratlladures d’una llimona
1 ou, a temperatura ambient
1 cullerada sopera de sucre
75 grs de nous trossejades
50 grs de panses de Corint

ELABORACIÓ
Poseu tots els ingredients a la cubeta de la panificadora, primer els líquids i després els sòlids, i procurant que la sal i el sucre estiguin en llocs oposats de la panificadora i que la llevadura no es toqui mai amb la sal, ja que sinó aquesta última mataria les bactèries de la llevadura. Tot seguit seleccioneu el programa pa dolç, el pes 750 grs. i el torrat mig. Inicieu el programa i quan la panificadora ens avisi amb el corresponent bip hi afegirem les nous trossejades i les panses que haurem posat una estona abans en remull. Tornem a tancar la panificadora i així fins que finalitzi el programa.

14 comentaris:

  1. jajaja, Gemma, Jo sòc una de les FANS de SNY.... però m'explico. Quan la serie va començar portava una altre idea, no savien si tindria l'èxit que ha tingut i era com mès "trencadora, revolucionaria en el tractament del sexe per part de dones trenta-anyeres, desenvolupades per si mateixes, inteligentes i per tant sense la necesitat de buscar l'ombre d'un home. Aviat, per això, el misteri de la serie, va ser precisament "la búsqueda incesant del home" es a dir, tornem al inici dels temps. A mi m'encanta la serie. Les dues pelicules? Em sembla pitjor la segona que la primera, i es tracta de dos ideas sobre la marxa per "allargar" un éxit que hauria d'estar conclòs... L'idea central de la serie, trencadora, innovadora, moderna i cosmpolita està ja superada, i quasi ridiculitzada per ella mateixa. Però per aquells com jo, que adorem els dubtes existencials de la Carrie, la ingenua vitalitat de la Charlotte, el inmens desig de ser estimada de la Amanda que disfraça de compulsiva sexual i la fràgil independencia de la Miranda, aquesta serie serà sempre... GENIAL. Ho sento per les pelis, però tot i així dins de cada escena ridicula (com el paseig pel dessert amb models terriblement ridiculs) hi ha quelcom d'elles que a mi segueix enamorant-me. Crec que no es poden veure les pelis... sense haver vist la serie. Agafades així independentment son una fantotxada, un esperpent i d'una cursilada al.lucinant. Però t'asseguro Gemma, que si un dia agafes el cap. I, hi haurà quelcom que trovaràs comú.
    I bé, anant el tema principal, m'encanta aquest pà casolà, que es perfecte com dius tu per esmortzars i per recordar-nos que fer pa no es quelcom tan dificil.
    Esperant la recepta de la ratafia...
    Unes fotografies que fan entrar gana!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Has triat molt bons ingredients, Gemma. Nosaltres tenim panificadora a casa però reconec que sempre em costa posar-m'hi... prenc nota dels teus ingredients i de l'anti recomanació de Sexo en Nueva York 2! Petons i bon dilluns!

    ResponElimina
  3. Ostres gemma em va ideal aquesta recepta pq m'has fet pensar que tinc encara per estrenar la panificadora que em vaig comprar!!! i d'això ja fa varis mesos...aisssssssssss!!!
    A veure si m'animo ben aviat!!! :) QUina pintaaaaa
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  4. Que pan tan bueno te ha salido, envidia sana te tengo por que no tengo panificadora, y en casa les pasa como a los tuyos, no quieren más que el pan clásico.
    Petons.

    ResponElimina
  5. Jo estic amb la seguidora number one de la sèrie, si et mires algun capítol no te'n canses... és més els devores i els pots veure les vegades que calgui! Ara, les pel·lícules ronden el patetisme, sí! jejeje
    El pa deu ser una delícia!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  6. Gemma, este pan dulzón, aromatizado con canela debe ser una maravilla untado con mantequilla, lo tengo que probar!!!! un besito

    ResponElimina
  7. Una peli horrorosa, toalment d'acord :(
    A mi també m'agraden molt aquests tipus de pans, els trobo més gustoses que les típiques barres de pa blanc. I per esmorzar és deliciós!

    ResponElimina
  8. Em sap greu la teva mala experiencia amb la pel·lícula. Tant la primera com la segona (que ja no he arribat a veure-la, amb la primera en vaig tenir prou) són de mala qualitat. Tot el contrari de la sèrie. A mi em va agradar molt. I quan en torno a veure alguna algun capítol endarrerit me'l torno a mirar, perquè la trobo divertida. Els capítols gravats a París, d'un glamour exquisit.
    Jo també tinc panificadora, però els resultats no han sigut massa bons, en canvi a tu el pa té una pinta sensacional.
    Felic setmana,
    Nani

    ResponElimina
  9. Aquí una altra fan incindicional de SNY. És una de les meves sèries preferides i he vist totes les temporades més d'una vegada. Recomanadíssima!!! Si comences segur que t'hi enganxes. Ja ens ho explicaràs si es dona el cas.....
    M'encanten aquests tipus de pans dolcets....
    Petonets guapa

    ResponElimina
  10. Jo només de veure els anuncis, ja vaig decidir que no la miraríem, i veig que vaig fer bé!
    També m'apunto a fer aquest pa, ha de ser molt gustós!

    ResponElimina
  11. La sèrie va tenir el seu moment, ara ja va justeta en la meva opinió. Però les películes (les dues) son una merda punxada en un pal. Una caricatura de mal gust!! :D

    ResponElimina
  12. Ostres quina bona pinta que fa aquest pa, jo també acostumo a fer-lo només per mi a casa són fans de les baguettes.
    I no...no sóc fan de SNY però també he vist la 2na peli i el que em sembla ridicul es el vestit de núvia que es plantifica la SaraJP jijiji

    ResponElimina
  13. Delicioso!
    O blog está excelente!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!