15.11.12

Magdalenes de canyella

- No creus que hi hagi persones úniques?
- Tots en som, d'únics, el que passa és que mai ho som en el sentit que ens imaginem.

El jardí oblidat
Kate Morton


  
Hi ha dies que escrius amb una facilitat frenètica, les paraules surten soles, quasi bé s’avancen a la ment, però en d’altres ocasions els mots són fugissers, juguen a fet i amagar, saps el què però no trobes el com, i fins hi tot el quan, perquè vols que el missatge sigui especial. Passen els dies i el full resta en blanc. He aprés amb el temps que a l’escriure sobre els propis sentiments és millor fer-ho sense masses revolts, buidar per tornar-se a emplenar, sobretot quan hi ha quelcom que et fa mal, però que no és el cas el que ara em té davant la pantalla.

Aviat farà un any que vaig localitzar el seu bloc a la xarxa, i tot just coneixe’ns, amb les maletes fetes apunt de marxar, em va proposar rebre el seu quadern de bitàcores, diari d’una blogger a la ciutat del vent. Des de llavors l’intercanvi de missatges ha sigut quasi diari, fins que el mes de setembre la vàrem conèixer en persona. Llavors ja ens semblà com si la persona que teníem davant l’haguéssim conegut molt abans, com en aquelles situacions on lo viscut sembla un remake de quelcom succeït anteriorment.

Amb ella, en tot aquest temps, hem aprés una mica més de les vides i les costums dels que viuen lluny, davant la meva visió local de les coses he descobert nous colors, nous sabors, una forma diferent de veure i viure la vida. Quan s’està amb ella t’omples, sempre suma, i no hi ha millor baròmetre que els nens per constatar tot el que dic, els nens l’adoren.

Fa pocs dies vam repetir trobada, vam tenir la sort de ser els seus convidats, i els que coneixeu la seva cuina ja us podeu imaginar que no hi ha cosa millor! Gràcies Mon, gràcies per la teva calidesa.



En la nostra visita a casa seva li vàrem portar aquestes magdalenes de canyella. Vam obrir el blog i clicant a la pestanya de magdalenes vam dir, -quines són les millors? Les de canyella, no hi ha dubte! Repetim recepta.


INGREDIENTS
3 ous mitjans
175 grs de sucre
60 ml de llet
190 ml d’oli l’oliva verge extra suau
210 grs de farina de reposteria
7 grs de llevadura de pastisseria
Una culleradeta de canyella molta
Ratlladura de llimona
Un pessic de sal

ELABORACIÓ
Es baten els ous juntament amb el sucre enèrgicament, fins que la barreja dobli el seu volum. Tot seguit s’abaixa el ritme de batuda i s’hi afegeix la llet i, sense deixar de batre, l’oli molt a poc a poc. Es barreja la farina tamissada, la llevadura, la canyella i la ratlladura de llimona i es va incorporant a poc a poc a la mescla anterior, fins aconseguir una massa homogènia.
En aquest moment es tapa el bol amb un drap de cuina i es deixa reposar a la nevera almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual.
Per acabar s’omplenen les càpsules de paper arrissat o silicona dues terceres parts de la seva capacitat i es couen al forn, molt calent, durant uns 15 minuts.

Font: Las recetas de mamá


Aquest escrit el tenia programat pel dilluns passat, però quan la Mon em va piular que avui era el seu aniversari em va faltar temps per retardar la seva publicació. 

Moltes felicitats, guapa, que tinguis un dia molt i molt feliç!


I per acabar d'arrodonir el plat, aprofito l'avinentesa per participar amb aquestes magdalenes al repte d'aquest mes de Memòries d'una cuinera! Aquest mes m'ho han posat bén senzill ;-)

22 comentaris:

  1. oh, Gemma! QUe bones! La canyella té un nosequè que em relaxa i m'encanta... i es veu que neteja la sang! Perfectes, les madalenes. petons!

    ResponElimina
  2. Quines magdalenes Ummm, amb gustet a canyella semblen força especials i bones
    Petons

    ResponElimina
  3. Ens hem posat d'acrod amb les magdalenes! I les de canyella són bones de veritat!

    ResponElimina
  4. Qué entrada más bonita y qué delicia de madalenas.....me encantan y me comería una con el café ahora mismo, igual voy para allá y me invitas ejej. besitosss guapa

    ResponElimina
  5. Doncs han de ser boníssimes Gemma! Cada vegada m'agrada més el toc de canyella als postres, trobo que hi dóna un toc molt càlid, ideal per l'hivern! i encara més després de llegir la història que porten al darrere... Segur que li van encantar!
    Petons!

    ResponElimina
  6. Ei Gemma, quines magdalenes més delicioses...m'encanta la canyella i la posaria a tot arreu, però no sé perquè la cainilla és la reina de la pastisseria...

    Unes fotografies precioses, com sempre!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Ui, la canyella, que bona i posada dins les magdalenes han de ser una passadaaaaa!

    ResponElimina
  8. Los lazos que se forman con cariño y sinceridad son los mejores!! Las magdalenas de vicio, y tu entrada entrañable.

    Beso.

    ResponElimina
  9. Molt bones magdalenes.

    Petons.

    ResponElimina
  10. Quina entrada més entranyable, la recepta molt bona, a mi la canyella és l´espècia que més m´agrada!! Petonets

    ResponElimina
  11. mmm de canyella, m'encanten!!! Si fos per mi n'hi posaria a tots els dolços, i també en alguns plats salats jajaj. T'han quedat molt maques i segur que també molt bones.
    N'agafaria una però segueixo a dieta (sí, no provo res del que cuino des de fa molt molt de temps jajaja, bé, si és lleugeret una cullerada de cafè jajaa).

    Petonets!!!

    ResponElimina
  12. Estic d'acord amb la Mayte, una entrada preciosa, Gemma, que m'ha enternit. Moltíssimes gràcies.
    Vaig pasar un dia atabalat (però maco) el dia del cumple, i que em fessis una foto(la del pitufo) ja em va arribar, així que imagina aquest post tan bonic. Son temps dificils i rebre recolzament emocional és molt important.
    Només retornar els comentaris reciprocament. Els teus fills son adorables fruit d'una mare centrada i multitask, i la formació que els hi dona tenir una mare "moderna" i no tan local com creu de pensament, de fet té les mires, molt i molt amples.
    Les magdalenes, EREN BONíSSIMES, jo me les vaig menjar per esmortzar de 3 en 3!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  13. Gemma,
    Ja saps que sempre he tingut problemes amb el teu blog. Sempre queda la visita pel final. Ara ja m'he proposat començar al revés: que sigui el primer. Si ho hagués fet així hauria vist aquest emocionant homenatge a la "nostra" Mon, perquè el que dius és veritat, un cop la coneixes sembla que sigui de tota la vida. És tan, tan, tan, tan humana, no sé com dir-t'ho, parlar amb ella és un plaer. Les magdalenes de canyella són un vici. La Mon ja em va dir com n'eren de bones.
    Una abraçada,
    Nani
    Ah, també tinc el barrufet de les flors, me'l vaig autoregalar un any pel meu aniversari. M'agrada molt.

    ResponElimina
  14. silenci, entranyable, no t'oblides de mirar el cel, mb
    barrufet simpàtic i tendra:))
    un extraordinari blog,
    recepta de magdalenes amb mil estels!
    abraçada!

    ResponElimina
  15. La canela es mi olor preferido en los dulces. Los muffins se ven estupendos, estoy segura que le encantaron.

    ResponElimina
  16. I tots li diem Abril, quin embolic! ja,ja,ja
    El més maco dels blocs són les persones que hi ha al darrere.
    Canyella? M'encanta!
    Petons i moltíssimes gràcies per participar.

    ResponElimina
  17. T'han quedat perfectes!!! segur que han volat!

    ResponElimina
  18. T'han quedat perfectes!!! segur que han volat!

    ResponElimina
  19. Buenísimas seguro, me encanta la canela, me sabe tanto a navidad!!
    Tienes unas fotos preciosas en tu blog, da gusto pasearse por tu cocina :)
    bssss

    ResponElimina
  20. Deliciosos se ven los Muffins, me guardo la receta y Feliz día para tí me hace muy feñliz venir por aquí!!

    ResponElimina
  21. Unas magdalenas riquísimas la canela me encanta.
    Saludos

    ResponElimina
  22. no se si m'agraden més les magdalenes o el barrufet!!! ;))) tenen una pinta boníssima. moltíssimes gràcies per participar. petonets

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!