5.11.12

Bescuit quatre quarts

Malgrat que era gairebé mitjanit, Londres no estava a les fosques. La Cassandra sospitava que les ciutats com Londres no ho estan mai; ja no. El món modern havia acabat amb la nit. Temps enrere devia haver estat diferent, una ciutat a mercè de la naturalesa, una ciutat on la caiguda de la nit deixava els carrers foscos com el petroli i convertia l'aire en boira: la Londres de Jack l'Esbudellador.

El jardí oblidat
Kate Morton


No ser si heu vist mai un programa d’entreteniment que fan a Tele5 que es diu La Voz. Als meus fills els hi encanta i jo sempre m’hi quedo encantada. D’acoooooord! Ho confesso, jo amb qui em quedo encantada és amb en Menlendi (les meves dues veuetes sempre em diuen el mateix, no diguis mentides perquè sinó et cauran totes les dents!). Un dia mentre veiem la repetició, perquè aquest programa acaba a l’hora de les bruixes i no són hores d’anar a dormir, en Guillem (10) va fer el comentari que en Melendi sempre es feia molt el xulu, i jo li vaig dir –si, però és un xulu guai! I així va continuar la conversa entre exemples de xulus guais i xulus no guais! Llavors, que a mi també m’agrada fer-me una mica la xula davant d’ells, perquè això de veurem tot el dia amb davantal i amb cabells de bruixa els hi distorsiona una mica la realitat, va i els hi dic: -jo tinc agregat en Melendi al facebook! Jeje, els ulls se’ls hi van sortir de l’òrbita! –Bé, el seu facebook és com el meu, que hi pots dir ‘m’agrada’, no ha d’acceptar la meva amistat... i  tampoc cal!

Hi ha gent que titlla aquests programes de frívols, però moments com aquest ens ajuda a sortir una mica de la realitat, i, ara per ara, com que la realitat que ens volen fer creure algunes cadenes de televisió no és tal, prefereixo aquests tipus de frivolitats.


El bescuit d’avui és d’aquells que el primer dia dius -no està malament, el segon -és bo, eh?, i el tercer -és genial!!!!, encara que al tercer dia no hi sol arribar. Per això és millor que quan el feu l’amagueu ben amagat, almenys un dia, perquè els sabors s’assenten i és molt més bo si ha reposat.


INGREDIENTS
3 ous grans
El seu mateix pes de mantega o margarina
El seu mateix pes de farina
El seu mateix pes de sucre
Ratlladura d’una llimona o un pessic de vainilla en pols
Una mica de mantega o oli per untar el motlle
Una mica de farina per empolsar el motlle
Sal
Una cullerada de les de cafè de llevat en pols

ELABORACIÓ
Es treballa la mantega fins aconseguir consistència pomada. Es munten les clares a punt de neu i se’ls hi afegeixen els rovells d’un en un, després el sucre, la mantega o la margarina, la ratlladura de llimona o la vainilla i la farina barrejada amb el llevat. Es va incorporant tot molt a poc a poc i remenant molt suaument.
S’unta un motlle rectangular amb oli o mantega i s’empolsa amb farina. S’aboca la massa en el motlle i es cou al forn a temperatura regular durant uns 50 minuts (en el meu cas 30 minuts).
Es treu del forn, després de comprovar amb una agulla si està cuit, i es deixa refredar sobre una reixa fins que sigui ben fred, moment en què ja el podrem desemmotllar i gaudir d’un bescuit que sempre és molt millor mejar-lo d’un dia per l’altre, ja que el sabor de la mantega s’assenta i és molt més bo. El tercer dia encara ho és més, però segurament no tindrà la sort d’arribar-hi. Bon profit!

Font: 1080 recetas de cocina de Simone Ortega



16 comentaris:

  1. Gemma, no pot ser que facis aquestes coses que un voldría que fosin 3D! Mare meva aquesta canyeta sembla que arrivi a la meva boca i el coc, amb el poslsim de sucre, quasi m'esquitxa!
    Jo tambè veig La Voz, i m'agrada el Melendi!!!! i tambè veig programes dels "frivols" perque prefereixo que em facin riure i emocionar que plorar de por pel futur incert.
    Be, que ens anem del tema. M'agrada el biscuit i me'l apunto, però tampc m'arribarà al tercer dia!

    ResponElimina
  2. hace un par de meses atras he querido hacer este bizcocho, pero por temor del horno, que siempre me salen quemados por arriba y no sube, no lo hago, pero este tuyo, que buena pinta tiene, cuando me compre un horno nuevo, estare hartandome de hacer bizcocho, gracias y un saludo

    ResponElimina
  3. Tot i estar engripada i tenir la panxa delicada...m'he quedat la mar d'encantada mirant aquestes fotos tan apetitoses! Ja sé que faré quan em posi bona jeje ; )

    ResponElimina
  4. JAJAJA!!! M'ha agradat molt això que dius que tenen la imatge una mica distorsionada...que bona que ets!!! A mi m'encanta aquest programa!! Ho reconec!!! I jo no puc posar l'excusa que el miro pel Jan...que ell a aquestes hores ja dorm! :) M'encantava sobretot els castings a ciegas ;)
    I aquest bizcocho té una pintaaaa...no sé si el podria magar durant 3 dies... jijiji!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  5. Ohh quina bona pinta que te aquest pastis!! Em recorda la típica coca doble a mig Cami del pa de pessic que es sol donar als coles acompanyada de xocolata calenta. Segur que t'ha quedat bonísima! Les fotos precioses, el programa no el suporto, jaja nomes picaba amb ot quan el risto jaja, no son lo meu aquests concursos.

    Petonets!!

    ResponElimina
  6. tremenda la pinta que tiene este bizcocho y las fotos muy bonitas
    peto

    ResponElimina
  7. Aquesta coca és tot un clàssic que no falla mai. Tot i que no sabia que guanyava amb el temps... a casa tampoc arriba mai al tercer dia! Je je je... Serà qüestió d'amagar-lo, seguiré el teu consell ;)

    ResponElimina
  8. jo a la primera ja et diria: genial!!! Així que Melendi? No sé si m'agrada gaire, l'hauré d'escoltar amb més atenció! Això de La Voz ja no ho veig tan clar, miro ben poc la tele... i tele 5 no és la meva cadena preferida... però vaja, que per iniciar-se sempre s'hi és a temps!! Un bescuit de luxe, Gemma.

    ResponElimina
  9. Aquest és un dels millors bescuits que hi ha i les fotos t'han quedat maquíssimes!!!!!
    Jo no veig gaire la tele així que no puc opinar d'aquest programa que dius, però crec que la tele s'ha fet per sortir una mica de la realitat i deixar-te anar.
    Petonets

    ResponElimina
  10. Una coca clàssica, però que quan la portes a taula en un plis-plas no en queda, es la millor coca del mon.
    Unes fotos genials com sempre.
    Petons

    ResponElimina
  11. En casa de mis padres, duraría un suspiro.. ya lo estoy viendo!!
    Besos

    ResponElimina
  12. Un bescuit fantástico...realmente impresionante la receta y la fotografía...me quedo encantado con tú blog y estoy seguro que pronto te vendré ha visitar de nuevo.
    Besos
    Miguel
    lareposteriademiguel.com

    ResponElimina
  13. Anònim6.11.12

    Hola Gemma!! Fantàstic el bescuit... una pinta immillorable!!! I respecta sobre els programes aquests, estic totalment d'acord, no son massa educatius... (menys els de telecinco) però desconectes de tot i avui en dia també va bé!!!
    Una abraçada ;)

    ResponElimina
  14. Una cucada de fotos, com sempre! El provaré de fer i l'amagaré, et faré cas! jeje! Ja t'explicaré, doncs! ;)

    ResponElimina
  15. Gemma, avui l'he fet. Em va agradar tant que no me n'he pogut resistir. Ha sortit boníssim. Moltes gràcies

    ResponElimina
  16. No sé si em podria resistir a esperar un dia...
    Ara entenc allò que em vas dir de les converses, t'entenc molt i molt bé!
    Petons i bon cap de setmana.

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!