19.10.12

Magdalenes

No ser si teniu fills en l’adolescència, o s’han fet grans i ja heu viscut aquesta etapa de les nostres vides. Nosaltres tot just comencem. Aquests dies m’ha vingut a la ment una de les paraules que els pot definir perfectament: insatisfacció! Sempre es senten insatisfets, insatisfacció absolutament amb tot, fins al punt que tot no els hi és suficient. Aquesta actitud m’esgota, acaba absorbint la poca energia que em pugui quedar després de la seva infància. Assumeixo el mea culpa, com l’hem d'assumir tota la societat en general. Aquest tot el vull extrapolar al menjar. Ja us podeu fer la idea que a casa no escatimo esforços per portar a taula allò que més els hi agrada, variat, saludable,... Sempre que puc faig quelcom casolà que ser que els  hi agrada, com crema catalana, magdalenes, alguna coca o pastís, però no sempre és possible, tot i que no hi maca mai fruita, fruits secs, làctics, galetes. A la meva manera d'entendre aquí també tenen massa per triar, més que el que moltes famílies poden tenir.
Les postres són el punt de controvèrsia. – Mama, què hi ha per postres? I jo faig el recital de cada dia fent una llarga llista de tot i de més, i que a vegades es tradueix amb un –El de sempre! I llavors bé allò del –I no hi ha res més? Res més??????? Bé, espero que amb el temps això també passi, perquè sinó...


Les magdalenes sempre tenen èxit, com tot no duren gens. La recepta d'avui és del llibre 1080 recetas de cocina, però amb el toc dels secrets màgics per aconseguir un bon barret. Desitjo que us agradi!


INGREDIENTS
3 ous
250 grs de sucre
300-350 grs de farina de reposteria
1/4 l de oli suau
1/8 l de llet
Una culleradeta de llevat en pols
Ratlladura d’una llimona
1 pessic de sal

ELABORACIÓ
Primer de tot es munten les clares a punt de neu amb un pessic de sal; a continuació s’hi afegeixen els rovells, després el sucre, l’oli, la llet, la ratlladura de llimona i finalment la farina tamisada barrejada amb el llevat. Tots els ingredients s’hi afegeixen a poc a poc, un rere l’altre, remenant amb molta suavitat, just perquè tot quedi tot ben integrat.
Per tal d’aconseguir el típic barret que tenen les magdalenes que veiem a les fleques i pastisseries, i que a casa no acaba de sortir mai, és molt important tenir en compte tres aspectes. Primer, deixar reposar la massa a la nevera tapada amb un drap de cuina almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual. Segon, posar els motlles de paper arrissat, que untarem prèviament amb mantega, dins uns altres motlles, o bé de silicona o bé dins la típica safata per a muffins i magdalens, això permetrar que en coure’s les magdalenes els motlles de paper no s’aixamplin i així la massa creixi en alçada i no en amplada. Cal omplir-los dos terceres parts. I tercer i últim, tenir el forn molt i molt calent en el moment que hi posem la massa dins. Coure durant uns 12-15 minuts.


Aquesta última fotografia és una de les meves aportacions al grup de Flickr La vuelta al mundo. Aquest mes d'octubre estem fent moltes fotografies sota el tema {a les mans}. Aquí hi podeu veure el meu àlbum fins  a data d'avui.

19 comentaris:

  1. M'ha encantat! i quina sort tenen els nens, que la seva mare els hi canta la llista de postres!!!! jejejeje, a casa hi havia el que havia. Però no et preocupis, crec que a totes les cases es igual, i malgrat es una epoca dificil, crec que tots els adolescents, hem dit, diuen i diràn "I que mes?"... i ´"això es tot"... Es dur, però ho fas molt bè. Tenen sort d'una mare que es preocupa per una dieta sana i equilibrada... veuràs, com un dia (llunyà encara)t'ho agrairàn!!!!
    Tornant al tema, las magdalenas, genials!!! El barret és part de l'exit, i t'han quedat molt bè. I la foto com sempre, fantastica.

    ResponElimina
  2. Si que es verdad que siempre tiene éxito y estas fotos son tan bonitas!!! Bss

    ResponElimina
  3. jajaja!!! aix Gemma!!! Ja ho diuen que cada etapa té lo seu oi??? Jo ara estic amb la de no dormir amb la Carlota i les rabietes dels 2 anys del Jan...xo com tot son etapes...i tot passa...o això diuen!!! :))
    Aquestes magdalenes a casa també volarien!!! Quina pintaaaaa....i quin barret que tenen!!! genials!!!
    Petunets i ànims,
    Eva.

    ResponElimina
  4. Que preciosas se ven...y de sabores maravillosos.

    ResponElimina
  5. Com deia la meva mare: paciència i quan se t'acabi compra-te'n un altre sac! Ja costa, ja... Sort que aquestes magdalenes són com un bàlsam!

    ResponElimina
  6. Amb aquestes magdalenes als adoles de casa els tenim a "ratlla"... una bona magdalena "amansa" les feres.... unes fotos mooooolt boniques. Petons,

    ResponElimina
  7. Tots hem passat per aquesta etapa...,
    sembla que no hagi cap foto és molt real!! quasi es pot passar una pared imaginaria i tocar les magdalenes. Molt maca l'aportació Flickr La vuelta al mundo!! bon cap de setmana!

    ResponElimina
  8. Gemma qué ricas te han quedado y bonitas con ese barret que aunque parezca que no es difícil de que salga jeje. Es cierto que si la masa la tienes al menos una hora en la nevera y luego tienes el horno precalentado a alta temperatura, aunque luego la bajes, hace que la masa suba dando esa forma, unas veces más que otras pero queda muy bien. Al final ves como sí que te quedan con el barret bonito? Ah y yo te entiendo porque tengo un niño con 14 años ya y está en la etapa de que casi todo le parece mal, y no aprecian mucho las cosas, aunque de vez en cuando tienen muy bonitos detalles y ya compensa todo ajaj.

    besitos y buen finde guapa.

    ResponElimina
  9. Jo penso que si portes aquestes madalenes a taula, no hi pot haver replica!

    ResponElimina
  10. Els truqets per aconseguir el barret de les magdalenes són genials :)
    Això del "I no hi ha res més?" em sona, je je je...

    ResponElimina
  11. Te han quedado muy bien! Perfectas para un buen desayuno!
    http://juegodesabores.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  12. Amb una filla de 4 anys i l'altre d'1,5, l'adolescència d'elles encara em queda lluny... paciència, és l'únic que et puc dir ;) Les magdalenes t'han quedat perfectes. Les fotos també :D
    Marta

    ResponElimina
  13. No m'estranya que tinguin èxit, amb aquesta pinta!!!. Els truquis van fantàstics!

    ResponElimina
  14. A mi les magdalenes sempre se'm xafen. Al forn pareix que pujen, però al final, chof, se'm queden planes, com biscuitets :P

    ResponElimina
  15. No desesperes, paciencia son unos años, entran a la Universidad y van a extrañar las recetas de mama!!! preciosa tu foto y muy adecuada lara la vuelta al mundo! saludos!!!

    ResponElimina
  16. te han quedado geniales y desde luego eso se traduce es que en un momento desaparecen por arte de magia¡¡
    muy buenas las fotos tambien Gemma
    peto

    ResponElimina
  17. Ohh quines magdalenes, més bones!!
    Tens raó a casa els hi encanten prepares unes magdalenes i volen!!!
    Gemma tens una art per la fotografia que crec que tindries de muntar una exposició!!!

    ResponElimina
  18. Hola Gemma, no havia vist aquesta entrada! quines magdalenes més bones, fa temps que en vull fer pels esmorzars però mai m'hi poso, això que abans em quedaven bastant bé!
    Aiii molta paciència amb els adolescents :) T'entenc, la meva germana, ara que ha començat a la uni, està una mica més centrada (una miiica) però fins fa ben poc era una rebel incondicional! Ara vivim juntes al pis d'estudiants i me les he d'apanyar perquè li agradi tot i mengi bé... Per sort després li mano que fregui els plats i ho fa ;)
    Petonets!!

    ResponElimina
  19. Gemma, treballo amb ells a diari, així que tot el que diguis em sona i moooolt! Molta paciència, a negociar tot el dia i normes!!! i quan no estiguin crida i desfogat!!! Quan miro als meus nens i penso que qualsevol dia l'adolescència me'ls roba m'agafen uns sofocos :-))) Tornaran a ser ells, ja ho veuràs. Jo de moment m'apunto la recepta de les magdalenes per a quan em toqui fer fabricacions industrials :-)

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!